El passatge del Mont de Pietat i el de la Caixa d’Estalvis.
El carrer de Ja hi Som, la Volta dels Tamborets, Espolsa-sacs o el Torrent de Can Papanats, són només alguns dels molts noms curiosos de vies que pots trobar a Barcelona.
Però, què vols que et digui, a mi els que més m’han sorprès són els breus passatges de la Caixa d’Estalvis i el del Mont de Pietat, al barri del Guinardó. Anem a veure què va passar.
La promotora
La industrialització del segle XIX va comportar una important manca d’habitatge. A principis del segle XX, la política social d’habitatge va promoure les conegudes ‘cases barates’ així com la creació d’organismes públics sense ànim de lucre, com les cooperatives i les caixes d’estalvi.
Les primeres experiències d’habitatge social van tenir lloc a Sant Andreu, promogudes per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona. Anaven destinades a la classe treballadora, qui per aquells temps les passava magres per adquirir un lloc on viure.
Era l’inici d’una política que duraria més de seixanta anys i que en conseqüència permetria construir a diversos indrets de la ciutat. Després de la guerra civil l’activitat constructiva d’aquesta entitat s’intensificaria fins al punt de crear la seva pròpia immobiliària. Això si, els solars sovint eren cantonades ben situades.
En aquells temps la Caixa de Barcelona, era una de les principals entitats d’estalvis del país. A mitjans del segle XIX es constituí com a Mont de Pietat, en què participaven grans contribuents amb importants capitals.
Abans de dedicar-se al món immobiliari, ja havia realitzat préstecs per a empreses públiques, com l’Ajuntament. Pel camí, l’entitat aprofitava per anar obrint sucursals als barris obrers.
El terreny
Abans que el Guinardó fos urbanitzat, hi havia alguns masos, camps i uns forts pendents on ni el Pla Cerdà s’hi va atrevir a entrar. A finals del segle XIX es construïren petites torres d’estiueig i grans mansions de famílies de classe alta que volien fugir dels fums de la ciutat. El 1897, tot just hi havia seixanta edificis al Guinardó.
El Mas Guinardó és qui va donar nom al nou barri i es va salvar de l’especulació. Mas Viladomat era un altre gran casal situat a l’actual confluència de la rambla Volart amb Pare Claret. Però, el 1949 va desaparèixer per donar pas a un descomunal complex d’habitatges socials promoguts per la Caixa de Barcelona.
Els edificis
En primer lloc, entre el passatge del Mont de Pietat i el de la Caixa d’Estalvis, observem els diversos blocs que conformen el conjunt, una successió de finestres quadrades i parets de ciment i de maó vist. L’edifici principal destaca per ser més alt que la resta. A l’arrodonida cantonada hi ha l’escut de la ciutat i una finestra -només una per no malbaratar en decoració- emmarcada per una sanefa.
Resulten especialment interessants les entrades als dos passatges. Com si es tractés d’arcs triomfals, amb una inscripció que no deixa cap mena de dubte de quina entitat va patrocinar tan magna obra.
Però imagino que aquesta construcció no li interessa a ningú, ja que no he trobat una sola menció de l’edifici ni de l’arquitecte. Una llàstima, ja que va poder donar nom a dos carrers, i per tant, una mica important sí que deu ser.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Sant Antoni Maria Claret, 235. Barcelona
Saber més
- El Guinardó: wikiwand.com – guinardo.org
- Història de la Rambla Volart: memoriadelsbarris.blogspot.com
- Solucions a la crisi de l’habitatge popular a Barcelona…, Per M. Tatjer
Molt bona entrada!, no en tenia ni idea, i això que conec el barri!
Gràcies! Per a mi també va ser una curiosa descoberta 😉