Primer itinerari per descobrir el barri del Raval de Barcelona.
Per començár, els àrabs anomenaven ‘rabad‘ al barri situat fóra dels murs d’una població. D’aquí deriva el nom raval, que a Barcelona va donar nom a tot un barri que va créixer més enllà de les muralles.
Durant una de les epidèmies del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va fer construir unes noves muralles per on ara discorre La Rambla. Per tal de protegir la ciutat de més malalties, s’enviaven a aquest barri les persones malaltes.
Aviat el barri del Raval de Barcelona es va convertir en una zona marginal on, a l’ombra d’un bon grapat de convents i indústries, s’instal·là gent treballadora molt humil. Per altra banda, la seva proximitat al port i els estrets carrers, el convertiren en el lloc ideal per a gent de baixa estofa.
Anem a fer un tomb per descobrir què s’amaga en aquest barri poc visitat pels turistes.
Modernisme amagat
En primer lloc, entra pel carrer dels Tallers, nom que prové dels treballadors de carn que hi havia al segle XIV. Veient els efectes del vandalisme, amb portes i parets guixades, ja et pots fer una idea que a partir d’aquest punt, millor anar amb quatre ulls.
Si tens la sort de veure algun portal obert, dóna-li una ullada. Potser et trobes amb alguna sorpresa, com l’arrimador d’escala que reprodueixo aquí. Va ser dissenyat per Lluís Bru juntament amb Domènech i Montaner i produït per Pujol i Bausís. De fet, al número nou d’aquest carrer Pujol i Bausís tenia la seva botiga, motiu pel qual pots entendre la raó d’aquest element. El mateix model el pots veure en altres llocs, com a l’Institut Pere Mata de Reus.
A continuació, baixa pel carrer de les Ramelleres, on al segle XVI s’establiren les dones que preparaven els ramells de flors. Ens aturem al número 17 per veure el poc que queda de la Casa d’Infants Orfes, fundada el 1370 i pel que sembla, va ser la primera d’Europa.
La difícil situació social de les classes més baixes i l’estigmatització de les mares solteres, va motivar la creació de centres com aquest, on les noies es desprenien discretament dels seus nadons.
Seguidament, tomba pel carrer d’Elisabets. El nom li ve per un convent del segle XVI, de monges de santa Isabel d’Hongria, conegudes popularment com a ‘Elisabets’.
Acolliment pels desvalguts
Aquí trobem la capella de la Misericòrdia, dessacralitzada i ara convertida en llibreria. Aquesta església, pertanyia a la Casa de la Misericòrdia. L’immens recinte, creat el segle XVI per a donar allotjament a qui no en tenia, va ser ampliat amb el temps i englobava diversos patis, horts i edificis, com la Casa dels Infants Orfes que acabem de visitar.
Per visitar el recinte, entrem pel portal que creua un pati amb palmeres. A l’altre costat del mur hi ha un romàntic jardinet amb un brollador i un banc de rajoles, que connecta amb la capella.
Seguim pel passadís empedrat i anem a parar a un gran espai conegut actualment com a Pati dels Tarongers -no confondre amb el del mateix nom al Palau de la Generalitat-. Al voltant d’aquest pati s’articulaven les habitacions i la capella particular de les monges.
Braços creuats
La ruïnosa capella que hi ha actualment va ser construïda a finals del segle XIX, damunt els fonaments d’una anterior. A un costat de l’escalinata hi ha l’escut de l’orde franciscà, al qual pertanyien les monges d’aquest convent. Tot i que no es veu bé, hi ha dos braços, una creu radiant i uns núvols.
D’una banda, el braç nu, que és precisament el que aquí està erosionat i es veu malament, representa a Crist. De l’altra banda, el que porta una màniga correspon a Francesc d’Assís, el fundador de l’orde franciscà.
Segons ens expliquen les cròniques, Francesc era fill d’una rica família italiana -segle XII- qui ho deixà tot per dedicar-se a una vida pobra i austera, segons els Evangelis. Pel que sembla, Jesús en persona se li aparegué i li imprimí les mateixes ferides que ell va patir a la crucifixió. Els núvols representen el cel.
Més convents i monestirs
Passa sota l’església i sortim a la plaça dels Àngels, on hi havia un convent dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que veurem després. Tanmateix, la resta de l’espai és utilitzat per tribus urbanes. Puja uns metres pel carrer de Montalegre, que li deu el nom a un altre monestir del segle XIII que va acabar formant part de la Casa de la Caritat.
Precisament, el Centre de Cultura Contemporània -CCCB- ocupa part de què havia estat aquest monestir que al segle XVI es va convertir en seminari jesuïta. A principis del segle XIX, Carles IV autoritzà la creació aquí de l’hospici de la Casa de la Caritat -no confondre amb la Casa de la Misericòrdia que acabem de veure-.
Un segle més tard, les instal·lacions es traslladarien al que ara es coneix com a Llars Mundet. L’esgrafiat a la porta principal representa la Caritat envoltada de dos infants i gent desvalguda.
Entra pel portal per contemplar el magnífic Pati Vidal o de les Dones, del segle XIX, un dels espais emblemàtics del barri del Raval. Els esgrafiats i l’arrambador de ceràmica es deuen a Josep Goday i Casals, arquitecte noucentista de qui hauràs vist l’edifici de Correus o diversos grups escolars, com el Ramon Llull, Pere Vila i uns quants més. Paga la pena llegir algun dels rodolins moralitzants.
El pati clos
Al portal del costat, al mateix carrer Montalegre, s’obre el Pati Manning, un claustre barroc remodelat els anys vint del segle XX per Josep Goday i Casals. L’espai va ser espectacularment decorat amb esgrafiats i arrimadors ceràmics dissenyats per Francesc Canyellas i Balagueró. El tàndem Goday-Canyellas va ser un d’aquells d’èxit total. Junts van col·laborar en obres tan rellevants a Barcelona com els grups escolars Milà i Fontanals, Pere Vila, Ramon Llull i uns quants més.
La plaça dels despropòsits
Continua pel carrer de Montalegre fins a la plaça de Castella, un espai del barri del Raval que ha patit mil transformacions i espera, que encara no han acabat. El resultat: un xeflis arquitectònic que s’ha convertit en refugi de la societat marginal.
Aquest espai estava situat en un dels extrems de la muralla del segle XIV. Més tard s’hi construí un convent que després de les desamortitzacions esdevindria una fàbrica de tabacs, hospital militar i un lloc on tancar els presoners després de la guerra civil.
Enderrocats la majoria d’edificis, només es conservà l’església, dedicada al barceloní Sant Pere Nolasc, fundador dels mercedaris, orde que es dedicava a alliberar captius fets pels musulmans al segle XIII. Unes poques arcades del claustre es van salvar en incorporar-les al porxo del temple.
Finalment, oportunament inaugurada el 12 d’octubre de 1943, la plaça es va batejar amb el nom de Castella, que encara conserva. En aquest espai, remodelat el 1969, conviuen edificis de diverses èpoques, com l’edifici Luminor de l’arquitecte Josep Soteras. Així mateix, hi ha l’escola que porta el mateix nom de la plaça, probablement construïda els anys cinquanta i de la qual ens fixem en els esgrafiats de la façana, que presenten una bucòlica imatge de la vida escolar.
Els esgrafiats es deuen a la mà de Pau Macià i Pons, un excepcional artista nascut a les Borges Blanques el 1917. Tant dominava el dibuix, com el mosaic, la pintura, el fresc o la joieria. Tanmateix, destacà especialment en el cartellisme de tipus religiós, durant els anys quaranta i cinquanta sel segle XX.
Per acabar, no et perdis el següent article on continuarem fent descobertes al barri del Raval.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- ¿Por qué el Raval se llama así? laramblabarcelona.com
- El retorn al centre de la ciutat, per S. Martínez
- Arrambador de l’Institut Pere Mata: hablemosdejardines.blogspot.com – gaudiallgaudi.com
- Casa d’Infants Orfes: bdebarna.net
- Casa de la Misericòrdia: barcelonaentremuralles.com
- Escut franciscà: acercaediciones.es
- Pati dels Tarongers: lavanguardia.com – elperiodico.com
- Casa de la Caritat: cccb.org – wikiwand.com
- Josep Goday i Casals, per J. Ventura
- Pati Manning
- Història urbana de la plaça Castella: lacol.coop
- Església de Sant Pere Nolasc, per M. Montero
- Plaça Castella: exploradorsurbans.blogspot.com
Cap al Raval s’ha dit! Quan vagi a Barcelona hi passaré i m’hi fixaré! Molt interessant com sempre!
És un barri poc turístic però ple de sorpreses (bones i dolentes). Gràcies!