Qüestió de fe

Un miracle esculpit en un capitell de Sant Benet de Bages.

Sovint passa que la religió i la ciència xoquen de ple. Llavors tenim els qui creuen malgrat les proves científiques i els qui no creuen precisament per aquestes mateixes proves. Aquí et presento un exemple. No pretenc afirmar ni negar res, només explicar una historieta que en aquest cas, fins i tot l’església afirma que no té cap fonament, però que temps enrere molta gent se la va creure.

Detall d'un capitell romànic amb dos coloms amb fulles de palma al claustre de Sant Benet de Bages.
Uns coloms de Sant Benet de Bages.

El llibre de pedra

Malgrat les destrosses i les gens ortodoxes rehabilitacions que ha sofert, el monestir de Sant Benet a Sant Fruitós de Bages encara conserva un més que destacat claustre que paga pena visitar, malgrat el desorbitat preu de la visita. Als monestirs, aquest espai era eminentment pràctic i al seu voltant s’organitzaven les diverses dependències de l’edifici.

Aquarel·la del monestir romànic de Sant Benet de Bages,

Però també era un espai simbòlic on els monjos meditaven. La forma quadrada evoca la terra -el cercle era la perfecció, el cel-. La decoració de cada capitell presentava, entre altres, una història, un ensenyament o un pecat que calia evitar. D’entre els magnífics capitells d’aquest claustre, datats entre els segles XII i XIII, ara ens fixarem només en un.

Una mica desfigurats, podem veure Josep amb el bastó i Maria amb el nen. Al mig de tots dos creix una palmera amb uns dàtils -enormes-. Aquest capitell representa un fet explicat en un evangeli apòcrif que després comentaré.

Capitell romànic amb dos personatges que representen Josep i Maria amb un palmera al mig.
Josep, la palmera i Maria.

El miracle de la palmera

En Josep i la Maria feia tres dies que triscaven pel desert. Ella, que duia el nadó a sol i serena estava més cansada que tu i jo un dilluns de feina intensa. A més, feia una calor que ni t’ho explico. Va dir que prou, va baixar de l’ase i s’assegué a l’ombra d’una palmera. En veure que l’arbre era ple de fruits li digué al seu home que bellugués el cul i que n’hi collís uns quants.

Veient l’altura de la palmera, en Josep li va dir que demà m’afaitaràs. Llavors mira tu que l’infant ordenà a la palmera que s’inclinés per poder collir els dàtils per a ell i la seva mare -no per en Josep-. I la palmera, que no tenia res més a fer, l’obeí. A continuació li manà que es drecés i descobrís la deu que hi havia sota les seves arrels, cosa que també va fer i tots van beure l’aigua.

L’ingenu relat continua explicant que Jesús beneí la palmera i un àngel s’endugué al cel una de les branques com símbol de victòria.

Capitells romànics del claustre de Sant Benet de Bages. Un representa Josep i Maria i l'altra té motius vegetals.
La palmera obedient.

Llibres ocults

Mig segle després de la resurrecció de Crist, s’inicià una veritable febre per explicar la seva vida, preferentment en llengua grega. Evangelis, epístoles i mil relats pietosos van començar a circular entre els fidels. Cada copista afegia o modificava el que li semblava oportú i al final va ser tan difícil saber qui era l’autor, com esbrinar el que era cert i el que no. De fet, alguns escrits anaven precisament en contra del cristianisme i a favor del gnosticisme.

Durant el segle II hi va haver un intent de posar ordre i s’agruparen alguns com a dignes, com els quatre evangelis, l’Apocalipsi i un grapat de cartes. Finalment, davant la gran confusió, el Concili de Trento celebrat el 1546 establí la llista definitiva, que és la que actualment preval a la Bíblia catòlica.

Pica d'aiga beneïda del segle XVI a l'església de Sant Benet de Bages on apareix el nom de l'abat Frigola.
Al segle XVI l’abat Frigola va fer renéixer el monestir.

La resta de llibres i escrits són considerats apòcrifs. Aquesta paraula procedeix del grec i ve a significar secret o amagat. Aquests llibres de dubtosa procedència es trobaven ocults a les esglésies i no tothom tenia accés a la seva lectura.

Tot i això, durant l’edat mitjana molts d’aquests relats van fer fortuna. Per exemple, el que explica els noms dels Reis Mags, la vara que li florí a Josep quan triaven pretendent per a Maria o l’assumpció de la Verge al cel. L’Evangeli del Pseudo-Mateu, probablement escrit al segle II, és el que conté el relat de la palmera i molts altres, des del naixement de Maria fins poc després de la Nativitat.

Com has vist al claustre de Sant Benet, les llegendes d’aquest llibre van tenir una gran influència en la pintura i l’escultura.

Dos capitells romànics del claustre amb motius vegetals.
Decorant el claustre.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).