El cementiri de les Corts, un interessant recinte per visitar.
Malgrat que pots pensar una altra cosa, a l’antic municipi de les Corts mai s’hi van fer trobades de representants polítics. Més aviat, l’origen etimològic podria provenir del nom d’alguna família, com Escorç o bé del llatí ‘cohors‘ que vol dir casa rústica.
Era un municipi rural que al segle XIII obtingué importants privilegis que es van acabar primer amb Felip V i després quan Barcelona se’l va annexionar a finals del segle XIX. En aquesta mateixa època, una llei establí la prohibició de fer enterraments dins els nuclis urbans. Per aquest motiu es projectà el cementiri de les Corts tal com ara el coneixem, només que en aquells temps allò era un descampat.
Per començar, cal dir que el recinte no és que sigui espectacular, però val la pena una visita per descobrir algunes interessants mostres d’art funerari.
L’alcalde
En primer lloc, abans d’entrar observa l’edifici modernista de les oficines a la teva esquerra. Quan passis el portal del recinte gira a la dreta per veure el panteó de la família Cuyàs on fou enterrat Vicenç Cuyàs-Barberà i Diumenjó. Quan el 1836 les Corts se segrega de Sarrià i esdevé municipi independent, Cuyàs fou un dels qui participà activament en aquesta segregació i no és estrany que fos el primer alcalde. Nou anys més tard, Cuyàs, qui era propietari de diversos terrenys, cedí els terrenys per la construcció del cementiri.
Tot i que no se sap amb certesa quin arquitecte projectà aquell primer recinte, es creu que podria haver estat executat per Josep Oriol Mestres qui en aquell temps s’encarregava de la plaça de la Concòrdia i de l’església del Remei. Per si no et sona gaire, Mestres fou l’arquitecte que el 1855 dugué a terme la façana neogòtica de la catedral de Barcelona.
Aquell primer cementiri recordava més aviat un temple egipci amb columnes, pintures i escultures del mateix estil eclèctic tan de moda en aquell temps. No havíen passat deu anys que el recinte s’havia quedat petit. A tal fi, s’adquiriren uns terrenys al voltant on descansen alguns dels personatges més rellevants de les Corts.
Delicadesa escultòrica
A prop, tens el delicat àngel del panteó Piera Munné. Fixa’t en el peu que no es recolza enlloc. Tota una mostra de virtuosisme per part de l’escultor. Amb aquests cognoms només he trobat una Madrona Piera Munné nascuda el 1843 a Sant Gervasi de Cassoles. En aquest mateix cementiri hi ha un panteó d’un Munné, un indiano que es va fer ric com ell sol. Potser eren família.
Seguidament, passa al següent recinte per admirar al panteó Herrera una magnífica escultura femenina sostenint un difunt. Em quedo hipnotitzat pels suaus trets de la cara.
Record d’un gran desastre
Al mig de l’espai hi ha una singular i oblidada construcció que recorda un fortí colonial, amb canons i tot. De fet, les gàrgoles tenen forma de canó. Es tracta del monument als repatriats d’Ultramar, projectat per Pere Falqués i Urpí i inaugurat el 1904.
Baixant per les escales arribaràs a unes portes de ferro des d’on podràs veure tètriques sales plenes de nínxols i plaques. Són els records dels més de set-cents soldats que van anar a defensar Cuba i Filipines, aquelles riques i llunyanes “províncies”. Per cert, ja sabràs que es van perdre ambdues guerres. En un intent de conservar les poques colònies que encara mantenia, el 1898 Espanya envià soldats a lluitar a les illes. Aquí hi ha les restes dels soldats morts allà i també dels que tornaren malferits i van morir a Barcelona.
Àngels i creus
Tot seguit ves a trobar el passeig central per anar veure la capella del Sant Crist al mig d’una placeta, amb un sostre que recorda les esglésies bizantines i uns alegres vitralls que la voregen totalment. Tot i que el 1897 s’edificà una capella en aquest indret dominant, l’edifici que pots veure ara respon a la remodelació duta a terme vint anys més tard. Malgrat que enlloc més he vist recolzada aquesta informació, alguna font esmenta que l’autor de la reforma fou el prolífic arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí, l’autor dels gaudinians fanals del passeig de Gràcia de Barcelona. .
Continua avall, pel darrere de la capella i para atenció a les indicacions que deuen ser de l’any del tango. D’una banda, el recinte funerari està dividit en nou departaments. Partint de la zona central -la més antiga i més racional-, els espais s’articulen al seu voltant. De l’altra banda, això no treu que la distribució dels departaments no sempre és prou clara per qui entra per primera vegada.
Oblidats i famosos
Al final de la rampa gira a la dreta per veure la tomba del doctor Damià Martí i Boix. Actualment, la seva estàtua fa una mitja por. De la poca informació que he trobat sobre aquest metge, puc dir que exercí a la Selva del Camp i que presidí el Consell del Sindicat de Metges de Catalunya els anys vint del segle XX. Fa tot l’efecte que s’està esborrant el record d’aquest senyor.
Continua cap a l’altre costat de la rampa per veure l’àngel més fotografiat d’aquest cementiri, al sepulcre Sanfeliu-Nogués. Com que tothom el retrata pel davant, jo només t’ensenyaré les boniques ales pel darrere. La curiositat és que es tracta d’una rèplica feta per l’escultor Josep Planas i Fàbregas, gairebé idèntica a la del panteó Urrutia del cementiri de Montjuïc. Nascut a Barcelona el 1875, Planas executà diverses obres als cementiris de Cerdanyola, Vielha, Barcelona i Valladolid.
No obstant això, aquest cementiri no destaca precisament per la seva monumentalitat ni originalitat. Amb alguna excepció, sembla que a part de creus i àngels, poca cosa més van fer aquí els escultors.
Pares i fills
A continuació, passa entre parets de nínxols fins a trobar el panteó Núñez al mig d’una placeta, amb una barreja d’estils que no em deixa acabar de saber si m’agrada o no. Agustín Núñez era un important impressor que dirigia diverses empreses. Quan el 1944 el seu fill de trenta-dos anys va perdre la vida en un accident aeri, el seu pare encarregà aquest panteó a Agustí Borrell i Sensat. Aquest arquitecte és autor del Banc Rural Mediterrani i de la seu del Col·legi d’Advocats a Barcelona.
Fixa’t com en alguns nínxols on encara resten les envellides i humils flors que algú hi va deixar. La tradició de portar flors als difunts és una herència de la cultura romana. Tanmateix, hi ha qui diu també que prové del fet que antigament els cossos es vetllaven durant dies i feien un tuf que les flors ajudaven a dissimular. Sigui com sigui, les flors són un record de la brevetat de la vida.
Pedres i no flors
Seguidament, continua pujant i al següent passadís tomba a l’esquerra on veuràs l’entrada al recinte hebreu. A principis del segle XX arribaren a Barcelona les primeres famílies jueves. El 1929 aquesta comunitat rebia permís de l’Ajuntament per utilitzar un espaci dins del cementiri de les Corts.
Segons el seu precepte, els enterraments d’aquesta religió han de ser a terra, orientats cap a Jerusalem i no reben flors. Com a molt es pot dipositar una pedreta en senyal de record. Segons el Talmud, quan una persona mora, la seva ànima continua visquent a la tomba durant un temps. Posar-hi pedres al damunt permet mantenir l’ànima en aquest món durant més temps, de manera que les famílies -vives- hi troben consol.
Àngels protectors
Per acabar, torna a l’avinguda principal per passejar tranquil·lament fins a la sortida i contemplar els darrers angelets que custodien les ànimes. Segons el catolicisme, déunostrusenyor atorga un protector a cada ésser humà que, vistos els resultats, no sé jo si seria millor despatxar-lo. La devoció a l’Àngel de la Guarda o Àngel Custodi sorgeix a França al segle XVI. Un bisbe li va fer construir una capella i aconseguí que el papa aprovés la festivitat, que aviat va gaudir d’una gran veneració.
Per als culers
Tranquil, que no m’oblido. Al cementiri de les Corts també trobaràs el memorial del FC Barcelona, un espai provisional on dipositar les cendres dels socis, fins que estigui fet el definitiu -i polèmic- dins el Camp Nou.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de les Corts: enciclopedia.cat
- Monument als repatriats d’Ultramar: 1898.mforos.com – youtube.com
- La guerra hispano-estatunidenca: wikiwand.com
- Panteó Núñez: twitter.com/cementirisbcn
- Àngel del sepulcre Sanfeliu-Nogués: vptmod.blogspot.com.es
- Personatges famosos enterrats: ca.wikipedia.org
- Rituals funeraris: gencat.cat
Altres cementiris interessants
- Poblenou (Barcelona)
- Vilafranca del Penedès
- Vilassar de Mar
- Mataró
- El Masnou
- Necròpolis de Tarragona
- Bonifacio (Còrsega)
Què veure a prop
- Antic ajuntament de Les Corts
- Pavelló Rosa de la Maternitat
- Plaça Gregori Taumaturg
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: