Seguim la pista als animals simbòlics a Cracòvia, presents a portes finestres i parets.
Un llamàntol a la porta
Realment sorprenent resulta trobar aquest crustaci vermellós a l’entrada d’un habitatge en ple centre. Els orientals l’associen a la longevitat, la riquesa i l’harmonia matrimonial, motiu pel qual és l’àpat preferit en els banquets xinesos.
El seu elevat preu el converteix en un símbol de luxe i extravagància. És possible que, a causa de la sòlida closca que l’envolta, hagi estat considerat com a element protector.
Com que no he trobat cap informació i opinar és lliure, penso que es pot tractar de la representació d’un cognom. En polonès, el llamàntol es diu ‘homar’, del qual pot derivar un bon grapat de variants, com Omar, Aumar, Omart, etc.
La serp comerciant
A la més que cèntrica plaça Mariacki, davant de la imponent catedral, el 1908 s’edificà la casa Czyncielów, un habitatge en estil art nouveau (que, per entendre’ns, vindria a ser el nostre modernisme).
Als locals de la part inferior i de la primera planta s’ubicaren els primers grans magatzems ‘moderns’ de la ciutat. Totes les finestres mostren un mateix motiu: el caduceu d’Hermes on les serps, amb el cap coronat, semblen petar la xerrada amb les seves companyes del costat.
Homer ens explica que Hermes era el missatger dels déus. Duia una vareta -el caduceu, que vol dir estri del missatger-. Un dia Hermes va separar amb el bastó dues serps que es barallaven i que s’enroscaren, passant a formar part del caduceu i símbol de concòrdia i neutralitat, juntament amb dues ales, que simbolitzen la rapidesa.
Per la seva tasca, Hermes va passar a ser el déu dels mercats i del comerç. Per això és lògic trobar-lo representat en un centre comercial.
El sacrifici del moltó
A l’altre costat de la gran plaça del Mercat, desemboca el carrer Szewska (sabaters) on veiem el mascle d’una ovella presidint un portal. Des del punt de vista bíblic -i els polonesos són mooooolt creients-, el moltó representa el sacrifici. Quan, per mandat diví, Abraham estava a punt de sacrificar el seu fill, un àngel li impedí i en el seu lloc va sacrificar un moltó, animal considerat pur.
En polonès aquest animal es diu ‘baran’, pel que pot ser la representació d’un cognom que fonèticament sona així.
Pegàs i l’artista
Molt a prop trobem el Pałac Sztuki o palau de les arts, una de les diverses seus del Museu Nacional de Cracòvia. Construït el 1901 en estil art nouveau, mostra un fris amb fons daurat, que dóna la volta a tot l’edifici i relata els diversos destins d’un artista: pot ser coronat gloriosament o bé rebre només una branca de mans d’un àngel amb mala cara. En tot moment, un cavall alat acompanya l’artista.
Segons la mitologia grega, Pegàs era un cavall indomable que va néixer de la sang del cap de la terrible Medusa, decapitada per Perseu. Obsessionat amb posseir-lo, el guerrer Bel·lerofont va aconseguir que la deessa Atena li facilités una brida amb què ensinistrar el cavall.
D’aquesta manera, l’animal va acompanyar l’heroi, ajudant-lo a vèncer a tots els enemics… Fins que va voler arribar a l’Olimp on, ja us ho podeu pensar, Zeus li va dir que nanai.
Papallones regeneradores
Ens apartem una mica del centre històric per anar a veure animals simbòlics a Cracòvia. En aquest cas es tracta de papallones. Una la trobem a l’espantós edifici de la biblioteca universitària Jagiellonska, inaugurada el 1940.
Quan el 1989 el país es va desempallegar definitivament de l’ocupació soviètica, els polonesos van detestar qualsevol cosa que els recordés aquells anys. Era el moment d’enderrocar edificis tipus búnquer o de pintar-los la cara. En aquest cas, un gran mural sembla voler donar color al gris dominant del ciment.
Amb el títol ‘La vida és desenvolupament’, una acolorida explosió escampa flors per la façana, on també apareix una gran papallona. Pel cicle de la seva vida, aquest insecte normalment es relaciona amb un nou naixement o resurrecció, molt idoni pel lloc on es troba.
Les altres papallones les trobem de tornada al barri antic, al carrer de Józef Piłsudski, mariscal responsable de la independència de Polònia el 1918.
Es tracta d’un bonic vitrall a la porta principal, probablement d’aquella gloriosa època que va viure el país i vés a saber si també amb el mateix simbolisme de regeneració o nova vida.
Elefant farmacèutic
Dins una fornícula i com fóra de lloc, un elefant daurat veu passar els turistes a la façana d’un edifici de mitjans del segle XIX, a la plaça de Tots els Sants (plac Wszystkich Świętych).
El 1932 s’obrí una farmàcia que prengué el nom de “sota l’elefant daurat” (Apteką pod Złotym Słoniem). Al Museu de la Farmàcia situat al carrer Florianska 25, podeu visitar mobiliari i estris d’aquest emblemàtic comerç.
Des de temps immemorials, aquest mamífer era un dels regals que es feien entre la reialesa. Marco Polo va alabar la seva intel·ligència i sempre ha estat mitificat per la seva força i també com a emblema de fidelitat conjugal, característiques que anaven molt bé en aquest arxicatòlic país.
En bona harmonia
Seguim cercant animals simbòlics a Cracòvia. El barri de Kazimierz porta el nom del rei Casimir III, qui va permetre als jueus viure aquí. Més tard, la zona va ser dividida en dues i van conviure, més o menys pacíficament, cristians i jueus, fins a la Segona Guerra Mundial on va passar el que va passar.
Així doncs, no ens ha d’estranyar trobar esglésies catòliques i sinagogues sense un límit clar. A la zona cristiana trobem aquest gall protegint una finestra.
Orgull de gall
Emblema de l’orgull i de l’arrogància, el gall era considerat també un símbol de virilitat i fecunditat. Per tots aquests aspectes era un dels animals preferits per nobles i prínceps. A més anuncia el dia o fi de les tenebres pel qual també s’identifica amb Crist.
Des del segle XIII se celebra a Cracòvia una curiosa festa que recorda els temps en què fins i tot els burgesos, havien de tenir cura de la defensa de les muralles de la ciutat. A tal fi, es creà la Germandat del Gall que cada any entronitzava un nou rei d’aquesta organització paramilitar. Encara avui dia, els candidats han de disparar a un gall de fusta i guanya qui el faci caure.
La dualitat del gat
A la ciutat hi ha més gats amagats, però he triat aquests, que m’han semblat la mar de simpàtics. Es troben al carrer Józefa, al bell mig de l’animat barri de Kazimierz. Cada any se celebra un festival de cultura jueva on, entre altres esdeveniments, es creen murals sobre aquest tema. De fet hi ha itineraris per a veure’ls tots, malgrat que alguns presenten una lamentable manca de manteniment.
El gat és un d’aquells animals ignorat per les Escriptures i també per la cultura jueva. No el desprecien, com antigament feien amb el gos, però durant segles només l’utilitzaven per a lliurar les cases de ratolins, probable herència d’aquells temps en què el poble israelià vivia a Egipte, on feia segles que el tenien domesticat.
Més tard, el cristianisme el consideraria símbol del mal i es va associar amb la bruixeria. Penseu en les supersticions relacionades amb els gats. A Israel, la problemàtica proliferació d’aquest mamífer va provocar un intent de control massiu, que mai es va aprovar.
Cérvol diví
Creuem el Vístula (Wisla) i entrem a Podgorze, el barri que més va patir durant la Segona Guerra Mundial, ja que és on van recloure i assassinar els jueus d’aquesta ciutat.
En una cantonada de la plaça del Mercat (Rynek Podgórski) trobem un cérvol, amb la particularitat que a cada banda del xamfrà hi ha un cos de l’animal, però el cap és comú.
Aquest animal ha tingut una forta vinculació amb el cristianisme. Des que al segle I dC Plini el Vell relatés meravelles d’aquest animal que combatia les serps, el cristianisme l’adoptà com a símbol de Crist que venç el dimoni i també del cristià que cerca estar a prop del seu creador. Així ens ho relaten les Escriptures a diversos textos.
També hi ha unes vuit històries llegendàries en què un cérvol té un paper important en la conversió al cristianisme d’un determinat personatge. La més coneguda fa esment a un militar romà que estava caçant un cérvol. De cop l’animal s’atura i se li enfronta i li diu que ell és Crist. Llavors el xicot es converteix i es canvia el nom pel d’Eustaqui.
Com en altres ocasions, també pot ser que es tracti de la representació d’un determinat cognom. En polonès, cérvol es diu ‘jeleń’.
Hi ha molts més animals simbòlics a Cracòvia amagats. Només cal afinar la vista i descobrir-los.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació dels indrets: veure el mapa
Saber més
- Kazimierz: wikiwand.com
- Entronització del rei del gall: krakow.travel/es
- Simbolisme del gall, l’elefant i el moltó: museunacional.cat
- Caduceu: wikiwand.com
- Palau de les Arts: pablobedrossian.com
- Pegàs: classicsalaromana.blogspot.com
- Simbolisme dels insectes: signosysimbolos.wordpress.com
- Józef Piłsudski: wikiwand.com
- Els gats a la cultura jueva: enlacejudio.com
- Simbolisme del gat: marie-claire.es
- Simbolisme del cèrvol: preguntasantoral.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: