Espiral espiritual

La Casa Monès de Sant Cugat del Vallès.

Relaten les escriptures que allà pels temps de la gana -parlem del segle X aC-, el rei Salomó va fer construir un temple, el primer de la història per donar culte al déu dels israelites.

Així doncs, en diversos llibres bíblics trobem una minuciosa descripció de les mides, materials i estructura de l’edifici. No són pocs els arquitectes que han intentat reconstruir-lo, arribant cadascú a resultats ben diferents.

Per exemple, diu el segon llibre de les Cròniques que “davant l’edifici va fer-hi dues columnes (…) coronades amb un capitell (…). Va fer unes garlandes i les va posar als capitells de les columnes.” (2Cr 3:15)

L’espiral que perviu

Dotze segles més tard, l’emperador Trajà, de qui segurament la humilitat no era el seu punt fort, va fer erigir a Roma una descomunal columna narrant les seves victòries. Com si es tractés d’un llibre visual, els relleus pugen en forma d’espiral. Diuen que l’arquitecte Apol·lodor de Damasc es va inspirar en les columnes del desaparegut temple de Jerusalem. Des de llavors, la columna entorxada o helicoidal es coneix com a salomònica.

Malgrat que el barroc en va fer un ús i abús d’aquest element, la columna salomònica ja era present en la decoració bizantina del segle IV. Molt temps després, els modernistes no es van poder sostreure al seu magnetisme, com Gaudí que l’utilitzà al Park Güell.

Els arquitectes noucentistes, tot i que menys oberts a elements decoratius superflus, també la van col·locar a les seves construccions. Com a la Casa Monès de Sant Cugat del Vallès, que anem a veure de més a prop.

Pèrgola de la Casa Monès de Sant Cugat del Vallès

El passeig de la glòria

El 1877, amb la construcció de l’Arrabassada -o Rabassada-, Sant Cugat del Vallès va tenir via directe amb la capital. La carretera unia el nucli de Gràcia amb Manresa, per això, a Sant Cugat pren el nom d’avinguda de Gràcia. Quaranta anys després, amb l’arribada del tren, la vila experimentaria un gran impuls a tots els nivells.

La nova burgesia barcelonina, que ja li anava trobant el gust a fer vacances, va establir-se a la vila que ara estava tan ben comunicada. Encarregaren a grans arquitectes les sumptuoses vil·les per passar l’estiu, la majoria a tocar d’aquesta avinguda.

En un ‘a veure qui la fa més grossa’, els arquitectes modernistes i noucentistes rivalitzaren per tal lluir-se. Eduard Maria Balcells va ser un d’ells, que va deixar una bona estesa de torres pel Vallès.

Columnes salomòniques de terracota de la Casa Monès de Sant Cugat del Vallès.

Noucentisme d’estiueig

La casa Monès, deu el seu nom a Josep Pere Monès, segon propietari de la finca, qui encarregà a Balcells la reforma d’un habitatge anterior. També es coneix com a casa Mònaco, però no em pregunteu la raó.

Tanmateix, destaca -i sorprèn- la pèrgola de columnes salomòniques de ceràmica, que res té a veure amb la resta d’elements de la finca, cada un d’un estil diferent.

He llegit que Balcells es va inspirar en el retaule barroc de Santa Maria de Taüll. Però, sincerament, també em podrien dir que va fer servir com a model la portalada de l’església de Caldes de Montbui i m’ho creuria.

Columnes salomòniques de l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui.
Església de Santa Maria. Caldes de Montbui.

Per les rebolicades espirals s’enfilen els ceps, dels quals pengen els pàmpols i uns generosos grapats de raïm, fruit relacionat amb Crist, del qual dedueixo que el primer propietari devia ser molt devot.

Per acabar, les columnes de la Casa Monés de Sant Cugat del Vallès estan agrupades de dos en dos i presenten la curiositat d’intercalar trams acanalats. Si teniu al cap el famós baldaquí que Bernini va fer pel Vaticà, trobareu alguna similitud. El conjunt és certament evocador, si aconseguim oblidar el soroll dels cotxes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avinguda de Gràcia, 50. Sant Cugat del Vallès

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).