Un mural de Joan Rifà a Mataró.
Poc es podia imaginar en Miquel Biada que, un segle i mig després d’endur-se el mèrit de construir la primera línia peninsular de ferrocarril -que hi ha qui ho discuteix-, anar de Barcelona a Mataró seria un maldecap per als viatgers.
Entre les avaries, els temporals que impedeixen la circulació i el preocupant nombre de persones que trien aquestes vies per posar fi a la seva vida, és poc habitual que els trens circulin amb normalitat.
Avui, amb l’excusa d’un bonic mural ceràmic en una cèntrica benzinera de Mataró (Maresme), farem un breu repàs a què, en aquell moment, va ser tota una revolució en plena era industrial.
Entre revolucions i política
De fet, la gestació del projecte del ferrocarril, es va iniciar el 1837 a Cuba, quan es va inaugurar el tren que duia a l’Havana. Tres anys més tard, l’empresari mataroní Miquel Biada que vivia allà, va tornar a Catalunya, decidit a connectar la seva ciutat amb Barcelona. En realitat, la idea anava més lluny, ja que, per tal d’afavorir el comerç, volia fer arribar el tren fins a França. Però de moment, s’hagué de conformar amb els primers trenta quilòmetres.
Nascut a Mataró, fill d’un mestre de cases, Biada va anar a Amèrica a fer fortuna. A Veneçuela s’encarregava de l’intercanvi i distribució de productes peninsulars i colonials, a més de traficar amb esclaus, que tot s’ha de dir.
Després d’arruïnar-se per fets que ara no vénen al cas, anà a Cuba on es recuperà, continuant amb el negoci del transport de mercaderies. Però també va exercir com a capità d’una companyia de voluntaris per tal de garantir la seguretat de l’illa.
Un grup d’emprenedors, entre els quals es trobava Biada, es van entusiasmar amb el projecte i, entre uns que tenien bons contactes i tots que tenien moltes virolles, van crear una empresa per tal de gestionar la compra de terrenys i la importació de maquinària des d’Anglaterra, entre molts altres tràmits.
La tumultuosa situació política del moment ho endarrereix tot, però finalment, el 1846 el govern aprova la concessió del projecte.
Una altra vegada, la convulsa situació política, l’oposició popular, que no veia amb bons ulls l’invent i importants aldarulls que van fer dimitir la junta en ple, van posar en perill les obres, però finalment, el tren va arribar a Mataró.
El mural invisible
Mataró és ple d’homenatges a l’arribada del tren i a Miquel Biada: esgrafiats, escultures i noms de carrers i d’escoles són només alguns exemples.
Però el mural ceràmic del qual ara parlem, no apareix a les guies ni a internet. Malgrat haver estat realitzat per un gran artista, l’obra sembla invisible per a tothom, especialment pels mataronins.
Nascut el 1926 a Torelló, la formació pictòrica Joan Rifà i Benet, el va dur durant els anys 50 a realitzar decoracions murals a diverses esglésies, principalment d’Osona. Aviat es va interessar per la ceràmica, on la temàtica era més abstracta que a la pintura de cavallet. Especialment a Barcelona i rodalia va deixar destacats exemples de murals ceràmics aplicats generalment a edificis públics que signava com a Silicor J. Rifà.
Als anys 70, l’estil pictòric va virar cap a una pintura de contingut oníric i sobrenatural, fins i tot provocatiu.
L’acolorit mural de Joan Rifà a Mataró va ser realitzat el 1974. L’obra mostra una màquina de vapor, arrossegant un vagó carregat amb un cotxe de principis del segle XX. Entenc que la representació del vehicle respon al fet que el lloc es tracta d’una benzinera. Potser si hagués estat en una farinera, la màquina transportaria feixos de blat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí Ral, 547. Mataró
Saber més
- Joan Rifà i Benet: enciclopedia.cat
- Pintura de Joan Rifà: grup-escola.com
- Ceràmica de Joan Rifà: marcelalbet.blogspot.com
- Barcelona, Mataró i el tren, per F. Armengol
- Miquel Biada: biada.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: