Els bancs de Sant Feliu de Guíxols.
Feliu vol dir feliç. En llatí, naturalment. El sant que coneixem amb aquest nom, va néixer a Tunísia al segle III. Amb l’excusa de donar un cop de mà als cristians perseguits a casa nostra, va anar a parar a Girona on va durar menys que un caramel a la porta de l’escola.
El fabulós relat del seu martiri, assegura que el van dur a un lloc anomenat Guíxols, nom que designa una varietat de llegum, que actualment sembla haver seguit la mateixa sort del sant.
Allà li lligaren una roda de molí al coll i el llençaren a l’aigua, però els àngels el tragueren abans no s’ofegués. Finalment l’home va morir, però d’una altra manera menys romàntica.
Deixadesa
Setze segles més tard, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) seguia vivint en gran part, del mateix mar d’on els àngels van rescatar el màrtir.
Davant les cases hi havia un gran sorral on tenien lloc les feines relacionades amb el mar. Era un lloc brut i sense gens d’interès, exposat als atacs de la pirateria.
Amb l’enderroc de les muralles al segle XVII, s’hi anaren construint habitatges senzills, però no va ser fins al segle XIX quan es decidí que la vila no podia presentar aquesta lamentable imatge arran de mar.
Una nova imatge
L’ajuntament va decidir urbanitzar l’espai i plantar-hi arbres, tot i que encara hi havia una certa activitat, com la matança i neteja de bestiar. A poc a poc van començar a enlairar-se les primeres edificacions d’hisendats.
Però les guerres tot ho fan malbé i a més, la vila va trigar a rebre ajuts per a la recuperació. Així doncs, no va ser fins al 1943 que projectà el passeig, si fa no fa, tal com ens ha arribat fins avui, i que després d’infinits canvis de nom, s’ha quedat com a Passeig del Mar.
El projecte va ser realitzat per Joan Bordàs Salellas, arquitecte nascut a Figueres i que durant quaranta-dos anys va treballar a l’ajuntament guixolenc, fins que es va jubilar.
És inacabable la llista de projectes que va realitzar durant aquest llarg periode, destacant la remodelació del Passeig del Mar.
Seure amb estil
Uns dels elements ornamentals d’aquest indret que, amb més o menys èxit, han sobreviscut al temps, a l’especulació i al vandalisme, són els bancs de pedra i maó amb una decoració de rajoles, reproduint diversos temes, generalment relacionats amb la vila.
Tot i que les avantguardes més diverses ja triomfaven arreu i el noucentisme ja havia passat a la història, l’estil dels bancs projectats per Bordàs, encara semblen ben bé dels anys trenta.
A grans trets, el noucentisme neix com un revulsiu als excessos del modernisme. Proposa un ordre més racional i busca la inspiració en el món clàssic grecollatí.
Disseny propi
Els noucentistes consideraven l’art realista com un engany, preferint una visió més idealitzada i pedagògica de la realitat. Giren els ulls cap a la Mediterrània, més propera que el món medieval centreeuropeu que els modernistes tenien com a referència.
Mar, pins, atzavares i figueres de moro, orenetes i gavines comencen a poblar les obres d’aquesta època, com una idealització de les arrels nacionalistes.
Fugen del detall i destaquen la forma de les coses i dels cossos. Que res destorbi el volum. Uns breus contorns servien per a delimitar l’essència.
La figura femenina -nua- passa tenir un paper rellevant. Amb la publicació de La ben plantada, Eugeni d’Ors fa un retrat dels valors que pretenia impulsar el noucentisme. Proposava un model de dona moderna, instruïda, emancipada, però dins d’uns límits marcats i lluny de la igualtat laboral i social amb l’home.
Tot això ho trobem en aquestes discretíssimes rajoles que decoren els bancs de Sant Feliu de Guíxols. Dones banyant-se, reparant les xarxes de pescar, visions idíl·liques de la costa, el passat naval, la natura i la fauna en diverses formes. Fins i tot algun cérvol, més propi d’altres indrets.
Així mateix, trobem l’antic escut de Sant Feliu de Guíxols representat de diverses maneres. Les ones identifiquen la vinculació amb Girona, la creu de Sant Jordi representa el monestir i les barres simbolitzen el regne d’Aragó i Catalunya.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig del Mar. Sant Feliu de Guíxols
Saber més
- Sant Feliu: bibiloni.cat
- Passeig del Mar: socsantfeliudeguixols.com
- El banc del governador: arxiumunicipalguixols.blogspot.com
- Joan Bordàs Salellas: socsantfeliudeguixols
- El llegat de l’arquitecte Bordàs: forumcentx100sfg.blogspot.com
- Apuntes sobre la escultura noucentista, per C. D’Ors
- El model de dona moderna del noucentisme,… per L. Canalias
- L’escut: guixols.cat
Què veure a prop
- Camí de Ronda de Palamós
- Ruta de l’aigua de Cassà de la Selva
- Cafè d’en Biel de Tossa de Mar
- Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
- Casa Patxot
- Santa Cristina, Blanes
Rondaller, de quin material són les rajoles?
Mercè,
La veritat és que jo també em vaig fer aquesta pregunta. No són les típiques rajoles d’argila vermella cuita i esmaltada.
Potser es tracta d’una argila de color gris, que, degut a una cocció irregular, presenta zones més o menys enfosquides. Però no he trobat cap informació al respecte, ni l’autor o la tècnica.