Rajola de mostra de la llàntia a Argentona.
Molt abans que Aladí fregués la llàntia per invocar el geni, les antigues civilitzacions ja utilitzaven aquest senzill estri per il·luminar les cases i els temples.
De les excavacions gregues i romanes se n’han extret un munt fetes amb terracota. Moltes d’aquestes troballes corresponen a llànties votives, per rendir culte a alguna divinitat. El cristianisme va assimilar-lo i encara ara en veiem a les capelles.
Aquest enginy consisteix a posar oli o un altre combustible líquid en un petit recipient que conté un ble. La flama pot durar una llarga estona.
Color contra la por
Des del segle XVI fins al XVIII, durant la fosca etapa que anomenem barroc, els artesans van voler donar color a les seves creacions. Així doncs, trencant amb el color blau que caracteritzava les rajoles de períodes anteriors, els ceramistes van plasmar nous dissenys amb un variat cromatisme. Naturalment això volia dir que l’obra s’encaria, però als nous clients benestants ja els estava bé.
Es van crear motius que, repetits, permetien cobrir amplis panys de paret o arrimadors, formant acolorits mosaics. És el que se’n diu rajoles de mostra i la producció va continuar fins al segle XIX.
Un d’aquests dissenys consistia en la reproducció d’una petita llàntia amb la flama. El dibuix es troba inserit en un rombe i aquest, dins una forma que sembla una creu rematada amb unes boles. Les fonts consultades concreten que pot haver estat produïda durant la primera meitat del segle XIX. Un exemple el pots veure sota un balcó del carrer Lladó, a Argentona (Maresme).
Lligant caps
Anem a fer conjectures sobre aquesta rajola de mostra de la llàntia a Argentona que, com sempre dic, són de collita pròpia i per tant te les pots creure com no.
El nombre quatre s’associa generalment amb la Creació bíblica. Diuen les Escriptures que el quart dia Déu creà el sol, la lluna i els estels (Gènesi 1:14-19). Pensa a més, que quatre són els punts cardinals, les estacions i també els evangelistes. El nombre quatre apareix un bon grapat de vegades a la Bíblia, així doncs, alguna cosa devia significar pels temerosos habitants d’aquella època.
També tenim la creu, que amb quatre extrems, té un sentit molt directe pels cristians de tots els temps. A més, entre la creu i el quadrat hi ha unes llunes, un altre referent al quart dia de la creació.
Finalment, al centre de la rajola tenim la llàntia, una clara representació de la llum (Crist?) que tot ho il·lumina. Potser estic equivocat, però per a mi, que aquesta rajola representa la llum divina il·luminant la trista vida dels vilatans que vivien al segle XVIII.
Altres explicacions
Les persones enteses d’aquest tipus de rajola de mostra en diuen del “gerro”, ja que hi ha versions que tenen dues nanses. Altres l’anomenen també de “la llumeneta” o “la llàntia” per la flama que emergeix del centre. Resulta especialment interessant la descripció feta per l’historiador Alexandre Cirici i Pellicer: “tema napoleònic de la vela atirantada i el motiu sentimental, preromàntic, de l’urna que treu flames”.
D’ençà que donà el cop d’estat i es convertí en emperador, Napoleó va imposar un nou gust estètic conegut com a “estil Imperi” inspirat en les arts grecoromanes i egípcies, amb els angles rectes i una certa rigidesa en la decoració. La invasió de la península per part de les tropes napoleòniques -1808-1814- va comportar, com és lògic, canvis en la nostra tradició estètica.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Lladó, 10. Argentona
Saber més
- La llàntia: wikiwand.com
- El nombre 4: aguasvivas.cl
- Azulejería de los siglos XVI y XVII
- Azulejería del siglo XVIII
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: