Quan al segle XI, l’església de Sant Julià de Vilatorta (Osona) va obrir la delegació de Sant Martí de Riudeperes, poc es podia pensar que seria el principi de molts maldecaps de tipus territorial.
En un estira-i-arronsa que ha durat fins fa ben poc, el nucli de Calldetenes va intentar reiteradament reivindicar la seva independència municipal. I és que els seus rivals més influents i agressius, com Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vilatorta o Vic, no es volien deixar prendre ni un pam de terreny.
En realitat, el topònim Riudeperes prové del llatí i es refereix a la riera plena de pedres -que no de peres- que discorre a pocs metres.
Fóra tempestes
Amb les inacabables reformes patides al llarg dels segles, l’edifici que ens ha arribat és ben diferent del que hi havia inicialment. En primer lloc, l’accés a través d’un espai porxat és ben curiós. Es tracta del comunidor del segle XIII -ara molt reformat-, el lloc on el capellà foragitava el mal temps a base d’elaborats rituals, per tal de preservar la collita. El mot comunir significa conjurar o exorcitzar.
El veïnat va donar-li un segon ús al comunidor, ja que aquí es trobaven els pagesos per dirimir qüestions importants i també per petar la xerrada. Així va ser fins al segle XVII, quan es va anar formant el futur nucli de Calldetenes.
Junts i ben protegits
Seguidament, adossada a una part de l’absis, hi ha el que es coneix com l’antiga rectoria, un edifici actualment reconvertit en habitatge rural de lloguer. L’edifici conserva uns interessants esgrafiats que decoren les finestres i dels quals ningú sembla voler parlar-ne. Aquest és un dels escassos records de l’antiga sagrera medieval, desapareguda al segle XV.
El moviment de Pau i Treva, promogut al segle XI pel bisbe Oliba, preveia un espai de trenta passes al voltant de les esglésies. En aquest espai hom gaudia de protecció eclesiàstica enfront dels excessos dels senyors feudals. Tanmateix, els pagesos ho aprofitaren per construir els seus habitatges, graners i cellers. Per aquest motiu tenien una alta densitat de població, que ara aquí costa de veure.
La vila creix
Un antic camí sortia de Vic, passava pel davant de Sant Martí de Riudeperes i anava fins a Sant Hilari Sacalm. Era doncs, una via molt important i s’obriren fondes i hostatgeries per atendre els vianants. Aquest va ser l’embrió de la futura vila de Calldetenes.
He trobat dues explicacions a l’orígen d’aquest nom. El primer diu que es va formar al final de la “Calle de Tenes”. El segon, més creïble, sembla estar documentat al segle X i es refereix al Call de Tenas, és a dir, barri de botigues.
En record del primer nom de la població, l’escut municipal mostra tres peres.
Finalment, el ràpid creixement de la població aviat va desplaçar aquí l’antic centre neuràlgic de Sant Martí de Riudeperes. Al segle XVIII es construí una església dedicada a la Mercè i un cementiri que aviat es quedà petit. A finals del XIX va ser necessari construir-ne un de nou més apartat on, als anys cinquanta del segle XX, s’edificà la capella i nous nínxols.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sant Martí de Riudeperes: invarquit.cultura.gencat.cat
- Cementiri de Calldetenes: invarquit.cultura.gencat.cat
- Inventari del patrimoni de Calldetenes: patrimonicultural.diba.cat
- Sagrera, comunidor i antic camí de Vic: patrimonicultural.diba.cat
- Història de Calldetenes: enciclopedia.cat
- Topònim: elcami.cat
Què veure a prop
- Temple romà de Vic
- Farinera Sant Jordi
- Santa Eugènia de Berga
- Taradell
- Plaça Major de Folgueroles
- Casa Pallàs
- Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta
- Vilalleons
Molt bona la darrera foto de l’article.
Bon any!
Gràcies! Jo també et desitjo un bon any, ple de fotografies i sortides. Per cert, un dia estaria bé trobar-nos en persona 😉
Sens dubte!