El monestir de Roca Rossa, dins el terme de Tordera.
Sovint em meravella com hi ha construccions que no aguanten un aiguat i d’altres que, malgrat la climatologia i el vandalisme, han sobreviscut 900 anys com qui no vol la cosa. Aquesta ha estat la sorpresa en trobar el que resta del monestir de Roca Rossa al bell mig d’una urbanització que primer va prendre posicions als anys 70 i més tard es va regular (quan ja no hi havia remei).
Les normes
Dedicada a Santa Maria, aquesta església fou la primera construcció a aixecar-se al segle XII i la darrera que queda dempeus. La resta de dependències han desaparegut engolides per la vegetació, envoltada d’uns penosos xalets o, simplement, espoliada.Segons les fonts consultades, fou fundada el 1145 per Gerald de Cabrera, vescomte de Girona i d’Urgell. Malgrat que ara et costi de creure, en aquells temps reculats, aquest era un terreny desert. Es creu que en algun moment la nau s’allargà, de manera que ara sembla estrany veure un espai massa llarg en relació a l’amplada.
Aquí hi vivia l’única de l’orde dels agustins en tot el Maresme, tot i que poc se sap com va començar aquesta comunitat religiosa. Les esglésies que segueixen la regla de sant Agustí es coneixen com a canòniques. És a dir, que segueixen un conjunt de normes que Agustí d’Hipona redactà al segle IV per tal d’organitzar la vida de les comunitats als monestirs.
Fins al segle XIII, la canònica va tenir el seu moment d’esplendor, ja que els nobles veïns -no els que ara viuen a la urbanització- hi feien donacions a canvi de pregàries.
La davallada
Al segle XIV les coses van canviar cap a mal. En primer lloc, la pesta i el consegüent despoblament van iniciar un període de decadència i els edificis s’anaren deteriorant. El terratrèmol de 1431 va debilitar els murs i la comunitat va desallotjar el recinte que va quedar abandonat. Tot això se sap per l’únic document conservat a Solsona salvat en marxar el darrer monjo. Temps després, al costat es construí una masoveria de la qual només resten quatre parets. La desamortització de béns eclesiàstics que tingué lloc al segle XIX, propicià l’espoli i la ruïna de les edificacions.
Fa pena veure la deixadesa en què es troba, al costat d’un camp de futbol, tot ple d’escombraries i oblidat de les institucions. Malgrat tot, encara es pot intuir un cert aire entre místic i romàntic.
Nota
Finalment, a mitjan 2017 van tenir lloc unes polèmiques obres de restauració que han deixat obsoletes les imatges d’aquest article. Pel que he vist, un excés de ciment i reixes ha esborrat qualsevol rastre de romanticisme a l’edifici. Això sí, la poc respectuosa intervenció evitarà la seva degradació.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: urbanització Roca Rossa. Tordera
Saber més
- Revista Singladures
- Monestirs de Catalunya
- Butlletí del CEC, desembre 1936, núm. 499, pàg. 445
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: