Discreció modernista

La Masia Freixa de Terrassa.

Després de la revolució francesa, hi havia molt patrimoni en condicions precàries. L’arquitecte francès Violet-le-Duc fou l’impulsor, entre moltes altres coses, de la restauració d’edificis durant el segle XIX. Catedrals, castells i palaus, van tenir amb ell una nova vida i va estendre a altres països la moda de conservar i restaurar el patrimoni.

La masia Freixa de Terrassa, obra modernista de Lluís Muncunill.


La seva passió per l’estil gòtic el dugué a refer lliurement les pintures al fresc del castell de Rocatallada. Sanefes, flors entrellaçades i escuts són alguns elements que conformen el que es considera la primera llavor del modernisme.

La masia Freixa de Terrassa, obra modernista de Lluís Muncunill.

Avorriment industrial

Cansats de la limitació deguda a la producció industrial en sèrie, els arquitectes de finals del XIX deixaren anar la imaginació amb formes orgàniques inspirades en la natura, que aplicarien a tot el que se’ls posés pel davant. El caràcter artesanal aplicat a la decoració, va encarir els treballs, que només una clientela burgesa es podia permetre.

Emmirallats pels referents medievals, que en aquells moments eren top trending, s’inspiraren especialment en l’estil gòtic, posant un capitell aquí, un escut allà i, si hi cabia, també torrasses, vitralls i pinacles.

La Masia Freixa de Terrassa, edifici modernista projectat per Muncunill. Fanal de forja.

Però, mentre alguns arquitectes com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, semblaven sentir terror al buit i no deixaven un sol espai sense decorar, tenim a Lluís Muncunill i Parellada que, des de Terrassa, va elaborar un estil propi, pràctic i ben discret.

Treballant amb maó, pedra i ferro, aquest arquitecte vingut del Bages, es convertí en un referent pel que fa a l’arquitectura industrial modernista. Durant 40 anys desenvolupà la seva activitat professional com a arquitecte municipal de Terrassa.

La Masia Freixa de Terrassa. Sostre ondulant i xemeneia

Fins que un dia va dir prou

Així que va poder dedicar-se pel seu compte, sembla com que es va alliberar i va crear una meravella: la Masia Freixa de Terrassa. Anteriorment havia fet petits intents projectant diversos habitatges, però podríem dir que aquesta és la joia de la corona.

Muncunill projectà l’habitatge de l’empresari Josep Freixa i Argemí, aprofitant l’estructura d’una construcció industrial. Com si es tractés d’una gran mona de pasqua, va crear un entramat de formes orgàniques, on la decoració són les mateixes línies sinuoses i els arcs parabòlics d’inspiració gaudiniana. Fins i tot, l’arrambador és un enrajolat tan discret que només es pot apreciar de ben a prop.

Arrimador ceràmic modernista a l'exterior de l'edifici.

Això passava el 1905, quan a Barcelona també es construïa l’abarrocat Palau de la Música, la Casa (castell) de les Punxes o la Sagrada Família. Només cal comparar i veure que tampoc cal l’ostentació per obtenir notorietat i harmonia.

La porxada modernista projectada per Lluís Muncunill.

La discreció en el detall

Per acabar, una visita a l’interior et fa adonar de la concepció d’espais amplis, diàfans i lluminosos. El blanc és el color omnipresent. Només la fusta polida dels marcs parabòlics de portes i finestres contrasta amb tota aquesta blancor. Fins i tot els vitralls han estat fets amb vidres de colors esvaïts.

Arcs parabòlics de les `ortes de l'interior de la masia Freixa.

Els petits detalls delaten la cura amb què Muncunill tractà aquesta obra. Els anatòmics poms de les portes, les frontisses amb forma de papallona, els armaris amagats sota preteses portes, són només algunes de les genialitats d’aquest arquitecte, qui, malgrat l’aparent senzillesa del projecte, no deixà res a l’atzar.

Detall de la frontissa amb forma de papallona en una de les portes.

La uniformitat de l’arrimador interior, blanc, no cal dir-ho, només és trencada per alguna peça en relleu dissenyada per ell mateix i produïda per la prestigiosa empresa Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat.

Detall de l'arrimador de l'interior de l'edifici.

Finalment, encara que segurament no podràs pujar a la planta superior, no deixis de donar una ullada a les escales que hi menen, sorprenentment, estretes i poc pràctiques. Tingues en compte que a dalt hi havia la cuina i les estances del servei i per aquí havien de baixar i pujar, segurament fent malabarismes, amb la bugada i el menjar. Estrany, oi que sí?

Detall de l'escala en espiral que puja fins a la torre.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Freixa i Argemí 11, Terrassa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).