Un estrany topònim, que ningú sap d’on prové, correspon a un minúscul nucli de Grions a Sant Feliu de Buixalleu (La Selva). Una església neoclàssica, un cementiri, les antigues escoles i una torre de defensa conformen la part visible del lloc. Però no et deixis enganyar, ja que aquest indret ha viscut tant o més que altres de més poblats. Aquí tens una petita mostra.
Pagesos sublevats
A final segle XIV, els pagesos catalans, farts dels abusos dels senyors feudals, comencen a manifestar-se reivindicant l’abolició de les servituds rurals, una mena d’esclavitud. És el que coneixem com a revolta remença. Gràcies a un acurat cens, sabem que durant la darrera convocatòria, vuit d’ells van trobar-se el 1449 a Grions, poc abans que Alfons el Magnànim tingués el gest d’abolir aquests mals usos.
Relacions públiques
Mentre això succeïa, el bisbe Andreu Bertran i el seu escrivà, recorregueren durant més d’un any tota la diòcesi gironina, incloent Sant Gabriel de Grions. Tot i que la norma era efectuar una visita anual, la realitat era que només es feia una visita pastoral quan el bisbe prenia possessió del nou càrrec.
Era una bona manera de donar-se a conèixer i inspeccionar les esglésies parroquials, sovint -mai més ben dit- deixades de la mà de Déu. S’interrogava detingudament els clergues encarregats de cada parròquia i s’elaborava un minuciós inventari de l’estat de les edificacions i dels materials, llibres i ornaments litúrgics. Cansat de pujar muntayes i creuar valls i rius, el bisbe encomanava les següents visites en el seus delegats.
El mestre viatger
Un segle més tard, el 1553, naixia aquí Antoni Vicenç Domènec, qui probablement no et sona de res. De família humil, l’Antoni va estudiar teologia i després ensenyà gramàtica per tal de guanyar-se el pa. Durant una violenta tempesta que el devia escagarrinar, renovà el vot que havia fet en entrar en un orde religiós i que poc abans d’aquest succés meteorològic havia demanat anul·lar.
Però la seva tasca més important consisteix en un grapat de treballs on registrà les vides dels sants de Catalunya. Els darrers anys va guanyar fama d’obrar prodigis guarint malalts i quan va morir, era tanta la devoció de la gent que volia veure el difunt, que va haver d’esperar tres dies a ser enterrat.
La pedra misteriosa
Molt a prop, però ben amagada pel bosc, existeix una pedra d’aquelles que fan volar la imaginació. En algun moment indeterminat algú va inscriure diverses creus damunt un gran bloc de granit. Els estudis no es posen d’acord i suggereixen que fou el lloc on vivia un ermità i també un possible indret on es practicava la bruixeria.
Una altra teoria assegura que, durant la Guerra del Francès -segle XIX-, els veins de Grions mataren alguns soldats enemics. Com a represàlia, els francesos prengueren l’hereu de cada casa i els executaren en aquest indret. Els familiars gravaren les creus en record dels assassinats.
La porta del cel
L’actual església de Grions a Sant Feliu de Buixalleu, és un edifici del segle XIX, segons consta a la façana. Probablement, entre guerres, terratrèmols i modificacions, desaparegué la primitiva església del segle XII. A la llinda hi ha una frase en llatí molt utilitzada a les entrades dels temples: “Aquesta és la casa de Déu i la porta del cel”.
Està dedicada a l’arcàngel Gabriel, qui se la passava comunicant missatges de Déu als humans. Daniel, Zacaries o Maria van ser alguns destinataris d’aquest correu. Una de les possibles traduccions del seu nom vindria a ser combatent de Déu. Es creu que vigila l’entrada del paradís, no sigui que hi entri algú que no està convidat. Així doncs, Gabriel era idoni per a defensar el territori reconquerit als musulmans.
El màrtir
Quan la Guerra Civil no tenia res de civil, els milicians contraris a l’església, obraren no menys disbarats que el bàndol nacional. Grions tampoc es deslliurà de la brutalitat. El rector, mossèn Tomàs Comas, que havia estat vicari de diverses poblacions, es va amagar als boscos del voltant. Però el van descobrir i no et vull detallar les barbaritats de què va ser objecte abans no va morir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El sindicat remença de 1448 al Montseny, per J. Portals
- Antoni Vicenç Domènec: wikiwand.com – joanarimanyjuventeny.cat
- Tomàs Comas Boada: biografies.martiriongirona.org
- Roca de les creus: parcs.diba.cat – raco.cat – invarque.cultura.gencat.cat
- Sant Gabriel de Grions: catalunyamedieval.es
- Una visita pastoral … Per I. Puig
- Arcàngel Gabriel: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: