Itinerari per la platja del Callao de Mataró.
En francès, un còdol és un ‘caillou’. En alguns llocs, com les illes Canàries, aquest mot va derivar en ‘callao’. Quan arribaren els primers colonitzadors a Cuba, van batejar una població portuària de Cuba amb el nom de El Callao, probablement per tenir una platja pedregosa. El mateix van fer al Perú, on el 1865 tindria lloc un controvertit fet magnificat pel govern espanyol.
El Callao (Cuba) era un dels ports on s’embarcava l’or i la plata cap a Espanya. I també on desembarcaven els esclaus portats d’Àfrica i amb els quals tant es van enriquir alguns dels que ara venerem com a indians. Sovint utilitzem els mots indiano o americano per a designar els catalans, aventurers i comerciants, que tornaven a casa després d’haver fet fortuna a les colònies espanyoles a Amèrica.
La platja del Callao de Mataró (Maresme), tot i no tenir cap còdol, és un record d’aquells temps. Cal tenir en compte que et trobes dins el barri de l’Havana, nom ja de per si, molt en sintonia amb la història d’aquesta ciutat. Sembla que al segle XV, tot i no haver-hi port, aquí tenia lloc una intensa activitat comercial, embarcant la fusta procedent dels boscos del voltant, cap a les drassanes de Barcelona. Actualment, algunes de les cases de cós que els pescadors van construir al segle XIX i que es van deslliurar de l’enderroc, ajuden a fer que l’indret tingui un aire més colonial.
Un gran ocell
A pocs metres s’aixeca l’escultura ‘Ocellot’ de l’artista Perecoll. Amb aquesta paraula -inexistent al diccionari- l’autor fa esment als ocells que van per la Rambla de Mataró, i no a les aus marítimes com pot semblar. Quan es va instal·lar aquí el 1986, va ser la seva primera escultura pública.
Nascut a Mataró el 1948, Pere Coll, més conegut com a Perecoll, és un artista polifacètic que va començar treballant en una joiera i actualment s’expressa amb diverses tècniques. Les aus són un tema recurrent a la seva obra i a la major part de la seva producció hi predomina el color negre.
Dos, vint-i-set, vint-i-u
Aquí mateix hi ha el monument que duu el nom de Camí del Nord. És el punt d’inici d’un sender de més de dos-cents quilòmetres, que segueix la ruta que van fer els exiliats cap a França en acabar la Guerra Civil. El traçat de la ruta, que passa per l’emblemàtic Canigó, coincideix amb el meridià 2° 27′ 21″, representat per la línia corba metàl·lica.
L’obra va ser projectada per M. Dolors Periel, autora també del monument a la justícia davant els jutjats de Mataró així com de la remodelació de l’escorxador modernista a la mateixa ciutat.
Els portals de Sinera
Uns metres més endavant s’aixeca l’inquietant monument dedicat a Salvador Espriu i inaugurat el 2023. L’obra, projectada vuit anys abans i signada per l’escultor mataroní Manuel Cusachs, consta de dues parts. En primer lloc -segons explicacions del mateix autor-, la figura titulada el Curs de la Vida és el retrat del poeta i és la representació literària del camí de la vida. En segon lloc, l’estructura metàl·lica simbolitza el portal entre el mar i l’espai. A banda i banda de la peanya de marbre, hi ha gravats uns versos d’Espriu.
Nascut el 1933 a Mataró, Cusachs és autor d’una prolífica obra escultòrica, present a llocs tan emblemàtics com Montserrat, la Sagrada Família o el Palau de la Generalitat. Tot i haver adquirit una sòlida formació pictòrica, decidí dedicar-se a l’escultura. La seva trajectòria ha seguit una línia irregular -opinió meva- d’obres molt figuratives i altres molt més conceptuals.
Donar color a la paret
A continuació, recula uns metres per entrar al pas soterrat i accedir a l’altre costat de la carretera. Quan baixis, veuràs un gran mural de més de seixanta metres amb llocs emblemàtics de la ciutat. Va ser pintat durant la festa major de 2006 per un grup d’artistes de Mataró. L’ajuntament, la basílica, la platja, el Parc Central amb el ‘negrito’ (un altre record d’Ultramar), Laia l’Arquera, el tren o el port, són alguns dels elements que conformen aquest simpàtic mosaic.
El 2024, vuit anys després d’haver fet la fotografia, he comprovat que el mural ha patit el pas del temps, de la climatologia i del vandalisme, de manera que presenta un aspecte deplorable.
Futurisme apocalíptic
En mural acaba on comença un llarg pas soterrat que recorda l’escenari d’alguna pel·lícula futurista en què la raça humana viu amagada. No per això deixa de tenir el seu interès. El fosc túnel sembla una nova versió d’art brutalista, que tant va triomfar els anys seixanta i setanta, creant sòlides i pesants estructures de formigó.
Finalment, en sortir a l’altre extrem ens trobem a la plaça del polifacètic arquitecte mataroní Jordi Capell, ja en ple barri de l’Havana. A més del xalet del Parc Central, he estat incapaç de trobar què més va projectar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Indià: wikiwand.com
- Monument Camí del Nord: tdrescultures.blogspot.com
- Sender del Camí del Nord: senders.feec.cat
- Les cases del Callao: historiesdemar.org
- Ocellot: tdrescultures.blogspot.com
- Perecoll: tdrescultures.blogspot.com
- Jordi Capell: mataro.cat
- Monument a Salvador Espriu: culturamataro.cat
- Manuel Cusachs: granitsbarbany.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: