Això passava a principis del segle XVII. Per començar, aclarir que Pere Torrent residia al lloc de Les Encies a Les Planes d’Hostoles (Garrotxa). Un dia, vés a saber per què, el sabater es negà a posar-li soles a les sabates.
En Pere, que era conegut pel seu mal temperament, li digué que un llop el duria a l’altre barri. La cosa no hauria passat d’aquí si l’amenaça no s’hagués acomplit tal qual.
Tanmateix, diuen que poc abans havia intimidat un altre veí per haver-li mort un llop del seu ramat. Sembla que el llop havia matat diversos caps de bestiar.
En un temps en què l’església governava per la por i la ignorància, no va fer falta res més per acusar-lo de bruixot. A continuació, els inquisidors no van parar fins a obtenir la confessió que buscaven i executar-lo.
Més que anècdotes
A part d’aquesta anècdota, l’indret té més història de la que sembla, ja que s’han trobat restes de fa 7.000 anys, que aviat són dits. Els romans també hi van fer estada, ja que va aparèixer un conjunt de dotze dracmes de finals del segle III aC.
Així mateix, he llegit que aquí nasqué Josep de Vilamala, el darrer president de la Diputació del General -actualment Generalitat-, abans que aquesta institució fos abolida pel Decret de Nova Planta de 1716.
Actualment, passejant pel minúscul indret de Les Encies a Les Planes d’Hostoles, costa de creure en aquestes històries. Els fets van passar anys abans que l’antiga església de Santa Maria fos completament reformada en estil barroc, afegint el porxo, el campanar i noves edificacions adossades que han esborrat la seva fesomia original.
Esquerdes divines
Hi ha qui assegura que el nom Encies podria derivar d’un mot llatí que significa tall o incisió. Segons s’explica, al segle XIII, un cop van fer fóra els musulmans, aparegué la imatge de la Verge dins una esquerda de l’església. Per afegir més emotivitat, diuen també que en aquest punt sorgí una font d’aigües miraculoses.
Una característica de les esglésies dels voltants, és la presència d’un porxo amb bancs de pedra davant l’entrada. Aquests espais podien tenir funcions polivalents, ja que tant s’hi podia reunir la comunitat per tractar diversos temes, com perquè s’hi estigués la feligresia en cas de mal temps. Fins i tot servia d’aixopluc pels ramats de bestiar.
A més, quan dins l’església ja no hi havia lloc o bé estava prohibit, als porxos s’hi enterraven persones de certa categoria, com capellans o senyors dels masos.
Protecció màgica
Finalment, les edificacions properes al temple conserven algunes llindes gravades on, a més de la data i el nom del propietari, mostren símbols cristians, com la creu i les inicials IHS -Jesucrist-. Aquests símbols, col·locats a les portes i finestres, servien per protegir les llars i allunyar bruixes i esperits malignes.
Per acabar, els triangles sota els ràfecs de la teulada, també eren un poderós amulet. Es coneixen com a dents de llop. De fet qualsevol forma punxeguda era temuda pels éssers malignes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Església de Santa Maria: artmedieval.net
- El suposat llobater i bruixot de la Garrotxa, per J.M. Massip
- Goigs de la Mare de Déu de les Encies: algunsgoigs.blogspot.com
- L’últim president de la Generalitat, per G. Palmada
- La reforma catòlica a la muntanya catalana …, per X. Solà
- El tresor de Les Encies: museunacional.cat
- El campanar: campaners.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: