Sorprèn la quantitat de versions de l’escut de Mataró que trobem passejant pels carrers. Avui els donarem una ullada per comparar-los i treure’ls de l’anonimat.
En un altre article he parlat del significat dels elements principals de l’escut i també de l’origen del nom de la ciutat, prenent com a models, les diverses variants que hi ha a la façana de la Casa de la Vila. Però ara et faré un resum.
La planta
El nom apareix al segle X, tot i que no es comença a utilitzar per a designar la vila fins a finals del XIII, prenent el nom de castri Matero, és a dir, el castell de Mata.
La paraula ‘mata’ pot venir del llatí i tenir el significat de turó arrodonit. Hi ha qui diu que era el mot iber, d’una planta o matoll, molt abundant a la zona. És probable que per aquest motiu, l’escut incorporà una planta anomenada mata, potser l’olivarda, el llentiscle o el romaní.
Pel que fa a la mà, podria fer al·lusió al so del nom. Les poblacions que contenen el mot ‘mà’ sovint incorporen aquesta imatge, com Manlleu, Martorell i Manresa.
Un nom, mil escuts
Avui d’adonaràs que l’escut de Mataró no sempre ha sigut igual. Cap al segle XV hi havia les barres i l’antic castell de Mata. És al segle XVI que s’unifiquen les armes de la vila amb la mà agafant un ram de mata.
En primer lloc para atenció de com la forma de l’escut ha anat canviant segons l’època i els gustos.
Un exemple és el que hi ha a Can Llorell, situat a la plaça Gran. Aquest interessant edifici del segle XVI, sembla fet a trossos, aprofitant elements gòtics d’altres construccions.
El treballat escut renaixentista mostra la mà amb un grapat de plantes, envoltada d’una corona de fruits, que és sostinguda per dos personatges que en heràldica reben el nom de tenants. A totes les guies diu que és l’escut dels Llorell, però em perdonaràs si discrepo.
El 1587 es construeix l’anomenada Porta de Barcelona, ja que era la sortida del Camí Ral cap a la capital. Actualment forma part de la capella de Sant Sebastià. A l’escut encara apareix només la mà -aquest cop sortint pel costat esquerre- i la planta. A la part superior hi ha escrit “A 158…”, inici d’un escrit més llarg que es va perdre.
Interpretació barroca
Al segle XVII es presenta amb les quatre barres, la mà amb la mata i la corona de marquès. Així el pots veure a la font de la Baixada de les Espenyes. En realitat, aquesta font es va refer completament els anys seixanta del segle XX, durant la remodelació de l’edifici on es troba encastada. A les fotografies antigues no es percep cap escut, així que molt probablement, és una versió actual.
Barrocs són els escuts que hi ha a la porta exterior de la capella del Sagrament, procedents del portal de la basílica de Santa Maria, quan es va reformar dos segles més tard.
A cadascun, el ram de mata està esculpit de diferent manera. Probablement, penso jo, són contemporanis dels que hi ha a la porta del Consistori. Per cert, si vols veure més escuts a la Casa de la Vila, en parlo en un altre article.
Canvi de corona
Al segle XIX, durant la Primera República, es canvià la corona de marquès per una altra, que conté 8 puntes. Crec que és una corona ducal, però no ho tinc molt clar. Així la veiem, ben amagada pels arbres, a la paret lateral de l’antiga escola estatal, al carrer d’Enric Prat de la Riba.
L’escola va ser projectada el 1897 per l’arquitecte municipal, però va ser l’arquitecte Eduard Ferrés qui l’acabà dos anys més tard. Penseu que abans aquest lloc era als afores de la ciutat.
En aquest cas, s’han afegit les lletres RO. Això és com els jeroglífics que posen als diaris: Ma-ta-RO.
Una altra versió la pots veure formant part de l’impressionant mosaic de la capella del Sagrament, dins de la basílica de Santa Maria. Va ser dissenyat a finals del segle XIX pel polifacètic decorador Enric Monserdà -va decorar el saló de Cent a Barcelona- i realitzat per Mario Maragliano, artesà italià que reballà amb els millors arquitectes modernistes.
Creacions pròpies
Al número 37 del mateix carrer veuràs una fantasiosa interpretació de l’escut, col·locat molt recentment. Per donar-li un aire més medieval, l’artista ha afegit un elm envoltat d’orles, com si fos un cavaller. Per si no quedava prou clar, ha inclòs la creu templera a l’esquerra. Les armes de la ciutat les ha despatxat juntes, la mà damunt les barres. I aquí no passa res.
Resulta peculiar la reinterpretació que va fer una mútua asseguradora, probablement als anys vint del segle passat, al carrer Damià Campeny. Dins un oval, van fer espai per posar la balança, símbol de la justícia. De pas, unes branques de llorer, que sempre venen bé per donar oficialitat a l’entitat.
Per acabar, cap als anys 80 del segle XX, es modernitzà el disseny, convertint la mata en el que poden semblar dues espigues. Aquest és visible encara a nombroses tapes de registre d’aigua potable.
Finalment, no passis per alt la darrera de les versions de l’escut de Mataró. Es troba en una tapa de clavegueram de la Riera, i probablement és posterior a la que acabes de veure. Observa com en aquest cas la corona ha quedat totalment desdibuixada, quedant com la serralada de Montserrat. Les quatre barres s’han aprimat fins a convertir-se en unes fines línies i la mà i les espigues han perdut qualsevol similitud amb la idea original.
No et perdis la segona part amb més versions de l’escut de Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Escuts de l’Ajuntament
- Escuts de Mataró (2)
- Escuts de Mataró (3)
- Escola estatal: openpuigicadafalch.cat (itinerari 1)
- Notes sobre el Portal de Barcelona… per M. Salicrú
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: