Un balcó enrajolat a Mataró.
Per començar, al segle XVIII arribaren de l’Índia uns teixits, anomenats indianes, estampats amb motius que es repetien. Seguidament, amb la revolució industrial, Barcelona i Mataró van ser les primeres ciutats que establiren fàbriques per a la producció d’indianes. Antigament, els telers manuals de fusta tan sols podien teixir una cinta alhora, usualment de seda. Altres models permetien fer-ne unes quantes al mateix temps. A mitjan segle XIX les màquines de vapor permetien incrementar la producció i l’amplada, arribant a fer cintes de fins a vint-i-dos centímetres.
En aquesta nova etapa, normalment es feien de cotó cru que després es portava a tenyir. Però a finals del segle XIX la crisi de la importació del cotó obligà novament a canviar de material. La demanda de cintes, blondes, vetes i farbalans era tan important que hi havia empreses dedicades únicament a aquesta producció.
Era una època de bonança econòmica i els edificis del centre de Mataró així ho testimonien. Per exemple, l’actual Plaça Gran és una ampliació de l’anterior plaça medieval. En aquest espai s’hi edificaren o modificaren diversos habitatges.
Un d’ells, de principis del segle XIX, presenta uns balcons enrajolats per la part inferior. El motiu de les rajoles està inspirat en les cintes i els farbalans, que també fabricaven aquí. És com una cinta que es es pot desplegar com una serpentina o com una espiral. A les Illes Balears també l’anomenen cinta volandera.
Blau etern
Sovint, com en aquest cas, el motiu permet la repetició, encaixant unes peces amb les altres. Com una indiana. L’ús de la rajola ve de temps immemorials, però és al segle XVIII quan es popularitza i es comença a produir de forma semi industrial. La coneguda com a rajola de mostra és aquella que conté un motiu que es pot repetir d’una o de diverses maneres, formant un mosaic.
A continuació, durant el segle XIX la nova burgesia, enriquida entre altres amb el comerç tèxtil, utilitzarà la rajola de mostra per embellir les seves llars. Era una manera de mostrar el seu poder adquisitiu, comparant-se amb la classe aristocràtica i religiosa, qui feia temps utilitzaven la ceràmica en els seus edificis.
És en aquesta època que es posa de moda el gust clàssic per l’ordre i la netedat, amb motius senzills, generalment sobre fons blanc, fet que també permet abaratir els costos.
Curiosament, després de l’acolorida producció de rajoles del barroc, es torna a l’ús del blau, tal com s’havia fet segles abans, pigment que permet una àmplia gamma de matisos i que contrasta amb el blanc. Tanmateix, com que es tracta d’una producció a preu fet, trobem el mateix motiu a molts altres indrets.
Inspiració llunyana
En realitat, la rajola blanca pintada de color blau cobalt és originària dels Països Baixos al segle XVII, inspirant-se en la porcellana xinesa de la dinastia Ming. Al cap de poc, es convertí en autèntica passió a Portugal. D’altra banda, a mitjans del XIX s’instaura aquí el sistema mètric i es comencen a unificar també les mides de les rajoles perquè hi càpiga el màxim dins el forn i aprofitar així la cocció.
Pareguts raonables
A prop hi ha un altre habitatge amb un balcó enrajolat a Mataró, amb el motiu de vetes, tot i que amb un disseny més elaborat. És a Can Matas, habitatge de la mateixa època, situat a la Baixada de les Escaletes. A continuació, pots veure un altre de molt similar i proper, al carrer de Sant Francesc d’Assís. En aquest cas està una mica castigat pel pas del temps.
Així mateix, al carrer d’en Moles hi ha una altra versió, potser menys reeixida, però igualment interessant.
Finalment, si vols veure’n més, resulta imprescindible una visita al Museu de Ceràmica de Manises (València), lloc d’on van sortir moltes de les rajoles que podem veure als nostres carrers.
Per acabar, observa com el mateix motiu és reinterpretat de diverses maneres, afegint elements vegetals i color, arribant en alguns casos a resultats molt elaborats i sumptuosos.
Si vols veure més rajoles de vetes, mira aquest article dedicat a les peces que conserva el Museu del Taulell d’Onda.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Plaça Gran 7, Mataró
Saber més
- Cerámica: origen, evolución y técnicas, per A. Canillada
- Historia del azulejo (I): rutacultural.com
- Historia del azulejo (I): rutacultural.com
- Una història de rajoles: urgell.terrassa.cat
- Les indianes, un regal per als sentits, per S. Ventosa
- Can Matas: invarquit.cultura.gencat.cat
- Rajola: wikiwand.com
- La cinta volandera en el context de les Balears, per J. B. Adrover
- Les filatures: historiesmanresanes.cat
Què veure a prop
- Plafó de Ramon Casas
- Conjunt dels Dolors
- Fossar Xic
- Parc Central
- Esgrafiats
- Cementiri dels Caputxins
- Ajuntament
- Can Marfà
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: