El Castell de Montjuïc de Girona.
Els llargs 44 anys del regnat de Felip IV, li van donar per fer de tot. Això passava al segle XVII. Entre altres iniciatives, va impulsar la creació d’un exèrcit comú a tot l’Estat. A més, el comte-duc d’Olivares, que era qui realment feia i desfeia, va voler imposar lleis i costums castellanes per tal d’unir la monarquia.
Aquestes reformes, a més de portar el país a la ruïna, van generar importants conflictes, en especial a Catalunya, que acabaren en la famosa Guerra dels Segadors.
Per altra banda, els francesos, nerviosos per trobar-se envoltats per l’imperi hispà, van llençar el que ara diríem ‘opes hostils’, que inevitablement desembocarien en guerra.
Defensar la ciutat
Doncs bé, el 1653, poc després d’aquest clima tan propici, és quan Felip IV decideix edificar a la ciutat de Girona una important fortificació, dalt l’estratègic turó de Montjuïc. Molt clar no em queda si era per frenar les invasions franceses o les revoltes catalanes.
Sigui com sigui, la Corona es va despatxar a gust i va construir una imponent fortalesa que defensaria la ciutat de diversos setges francesos i també durant la guerra de Successió -segle XVIII-.
Hostes no desitjats
Però potser el paper decisiu el tindria al segle XIX, amb la Guerra del Francès, aquella on les tropes napoleòniques, a qui tan innocentment els hi van deixar pas lliure per envair Portugal, van aprofitar per a conquerir el territori per on passaven. De totes maneres, coses de la vida, la fortificació acabaria precisament en mans de l’enemic. En la retirada, com tenien per costum, el van destruir.
Pedra reaprofitada
Tot i això, el Castell de Montjuïc de Girona va quedar en prou bon estat. Però com diuen, a l’arbre caigut tothom hi fa llenya. La ruïna actual es deu al saqueig popular qui utilitzà la pedra per a construir. Tu diràs, Tan ben tallada i a punt!
Amb la immigració dels anys cinquanta del segle XX, l’indret ens converteix en un amuntegament de barraques, on s’estima que hi visqueren fins a unes 2.500 persones en condicions molt precàries. Periòdicament es fa una trobada per recordar aquells temps.
Potser per aquest motiu -o no-, l’artista gironí Domènec Fita va realitzar l’escultura “Rostres”. Fita, que viu precisament al barri de Montjuïc, dóna importància a la comunicació facial, no verbal.
Per cert, pel mot Montjuïc, hi ha qui sosté la romàntica versió que vol dir ‘muntanya maca’. Però sembla més evident pensar que ve del llatí i que vol dir ‘muntanya dels jueus’, ja que per aquí s’hi descobrí un cementiri jueu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Castell de Montjuïc: pedresdegirona.com
- Felip IV: wikiwand.com
- Guerra del Francès: blogs.sapiens.cat
- Domènec Fita: fundaciofita.cat
- Trobada al castell: eldimoni.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: