L’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar.
M’has de perdonar, però és que les vides dels sants em semblen molt més distretes que les dels polítics o personatges històrics. Avui et presento a la Cristina. Quina? Bona pregunta! De les quatre en nòmina, tres celebren el 24 de juliol la seva diada, però només una coincideix amb els relleus de l’ermita que trobem als afores de Lloret de Mar (La Selva).
Realitat o ficció?
Per començar, el nom de Cristina és fictici, però servia per vincular el personatge amb la seva fe cristiana. Per diferenciar-la de les altres tres, porta el cognom de Bolsena, ciutat italiana on la tradició diu que va néixer.
Doncs bé, si hem de fer cas del martirologi, amb només 14 anys hauria patit un munt de sofriments tan esfereïdors que, tot i que sembla que la nena sí va existir, fins i tot l’església catòlica no creu el que la tradició explica sobre ella.
Molt de mal
La portalada barroca de l’ermita només il·lustra quatre turments que patí la noia. El primer de l’esquerra descriu quan el mateix pare li va fer donar cops de flagell perquè renunciés a la seva fe.
El següent explica, amb detalls ben explícits, que li tallaren els pits davant de tot el poble.
A continuació, ja sense pits, li arrancaren la llengua perquè la noia no parava de criticar el jutge.
El darrer relleu relata el moment en què, en presència del malvat governador, fou introduïda dins d’una olla, amb pega i greix bullint. Ni així li passà res. La veritat és que hi ha moments que sembla que estiguem parlant d’Eulàlia de Barcelona. O bé és que els romans no tenien prou imaginació i repetien els turments.
Més amunt veiem l’estàtua de la màrtir dins una fornícula, amb la palma del martiri i una roda de molí, ja que un altre turment consistí a lligar-la a un roc i llençar-la al riu. Però els àngels van fer surar la pedra, sense la que noia s’ofegués.
El llorer de Lloret
Al centre de la portalada hi ha l’escut de Lloret, representat per un llorer. Tot apunta que el mot ve del llatí lauretum, però no es descarta que sigui d’arrel àrab –al-aurad– i signifiqui lloc on s’embarquen persones i productes. Un detall significatiu és que la capella fou construïda i costejada pels vilatans, no per l’Església, fet que la va salvar de la desamortització del segle XIX.
Testimonis pietosos
Que aquest és un indret venerat per la gent de mar queda palès amb els exvots que es conserven a l’interior del temple. En cas que trobis la porta tancada, sempre pots guaitar per l’espiell. Les maquetes de vaixells que pengen de les parets daten del segle XVIII.
Records
El recinte de l’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar, pulcrament mantingut per l’Obreria, és ple de records. Per exemple, un plafó ceràmic reprodueix l’obra “La processó de Santa Cristina” pintada el 1898 per Joan Llaverias i Llabró. La pintura original es troba al Museu del Mar de Lloret de Mar. La reproducció en ceràmica fou executada per Joan Bernat i Montero, ceramista d’aquesta vila de qui ja he parlat en un altre article.
També es recorda el pas de Sorolla qui el 1915 pintà aquí els esbossos d’un dels quadres per a la Hispanic Society of America de Nova York. El plafó mostra el retrat i text d’aquest personatge valencià dibuixat pel pintor lloretenc Josep Maria Barba. L’obra en ceràmica es deu a Keros, un taller que els germans Bonet Pena tenien al carrer de Sant Pere de Lloret de Mar, però de qui no he trobat cap informació.
Una altra placa recorda la reunió que va tenir aquí el Consell de la Generalitat de Catalunya el 1934. Un monument format per quatre barres fetes amb pedra dona la benvinguda a tothom qui visita l’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar. Finalment, altres plafons ceràmics escampants pels espais adjacents recorden diversos poetes, músics i artistes que, d’una manera o altra, han tingut alguna relació amb aquest històric lloc.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Cristina de Bolsena: eltestigofiel.org
- L’ermita: patrimoni.lloret.cat
- L’Obreria: obreria.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: