El Museu Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat.
En un altre article vaig comentar que 3.000 anys abans de Crist, a Egipte i Mesopotàmia van utilitzar la rajola com a revestiment de paviments. Però no va ser fins al segle IX dC que els perses van reactivar el seu ús i els àrabs el van escampar arreu del seu territori.
La tècnica de l’esmalt va afegir el vessant decoratiu, a més de fer la peça més resistent i impermeabilitzant.
No obstant això, a Catalunya, l’ús de la rajola esmaltada es va començar a utilitzar tímidament a partir del segle XIII. Normalment les decoracions es feien en blau, color que tornarem a trobar en els models del segle XIX.
De València a Barcelona
Dos segles més tard, els gerrers valencians es traslladaren a Barcelona, generalitzant el seu ús. La principal font d’inspiració eren els models hispanomusulmans.La influència italiana ens va entrar per Sevilla i Toledo, incorporant la policromia i apareixen models geomètrics i florals.
Els segles XVII i XVIII són un moment d’esplendor i és quan es popularitza l’ús d’aquest element. En aquest moment sorgeixen els retaules ceràmics i les escenes naturalistes.
Per cert, el plafó ceràmic amb la imatge de Sant Antoni de Can Tinturé conserva una gran similitud amb el que hi ha a la cuina del monestir de Pedralbes.
Segurament coneixeu les rajoles d’oficis. Però també trobem animals, flors i fruites. Com que eren fetes a mà, no hi ha dos models iguals. De fet fins i tot els colors són diferents.
Rajola de mostra
Al museu de Can Tinturé a Esplugues de Llobregat trobem una magnífica mostra de l’anomenada rajola de mostra. Rep aquest nom dels mostraris que s’ensenyaven als clients. És una peça que, repetida pot formar un o diversos patrons.
Totes les fotografies d’aquest article corresponen a mostres exposades en aquest museu, que us en recomano la visita. L’exposició permanent permet veure cronològicament les diferències de tècniques i estils al llarg del temps.
No passeu per alt els magnífics terres de les sales, decorats amb rajola hidràulica. Tot i que es fabricava peça a peça, permetia una producció amb motlles. El preu s’encaria segons el nombre de colors emprats. A finals del segle XIX i principis del XX, aquest revestiment va tenir la seva època daurada.
L’edifici
Abans d’entrar o quan sortiu, observeu detingudament l’edifici, antiga residència de la família de Joan Tinturé, alcalde d’Esplugues a principis del segle XX.
Va ser projectada pel prolífic arquitecte Claudi Duran, pioner en la utilització del ciment armat. Potser us sonen altres obres d’ell, com la colònia Sedó a Esparreguera o l’església de Cerdanyola del Vallès.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Església, 36. Esplugues de Llobregat
Saber més
- Museu Can Tinturé: museus.esplugues.cat
- Una història de rajoles: emap.terrassa.cat
- Museu Episcopal de Vic: museuepiscopalvic.com
- Museu González Martí de València: mecd.gob.es
- Paviment hidràulic: wikiwand.com
- Claudi Duran i Ventosa: wikiwand.com
Articles relacionats
- FJ. B. Guivernau
- Biblioteca de Vilassar de Dalt
- Festa de l’Arbre
- Rajoles d’oficis
- Rajoles d’auca
- Rajoles modernistes
- Casa Blaua de Cadaqués
- Plaça Gran de Mataró
- Retaules ceràmics de Màlaga
Què veure a prop
- Barri de la Sagrera d’Esplugues de Llobregat
- Claustre de Montsió
- Edifici Plaza
- Aqüeducte de Can Clota
- Monument al Baix Llobregat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: