Itinerari pels Plans de Sió, extens municipi de La Segarra.
En aquells temps en què l’enemic era només un i tothom sabia qui era, es van aixecar un munt de castells per assegurar la terra reconquerida.
Una de les fronteres naturals entre cristians i sarraïns al segle XI va ser el riu Sió, que travessa tres comarques lleidatanes. Sembla que va ser una zona estratègica, ja que a cada vila trobem un castell, algun d’ells en prou bon estat.
Els anys van passar i la pau tornà, de manera que ja no calia tanta defensa i les fortificacions es transformaren en palaus, que és tal com els podem veure actualment.
Així doncs, aquesta ruta ens acosta a una molt petita mostra del patrimoni que concentra l’extens municipi anomenat Els Plans de Sió.
Montcortès de Segarra
Sortim de Barcelona i ens dirigim cap a Cervera. Allà prenem la carretera que porta a Agramunt (L-303) i de seguida veiem el castell de Montcortès de Segarra.
Aquesta majestuosa construcció, encara que no es pot visitar per dins, sorprèn pels acabats, especialment el treballat ràfec d’aire mudèjar.
L’Aranyó
Des d’aquí ja pots veure la segona parada: L’Aranyó, un bon exemple de vila closa, és a dir que només tenia una entrada (ara en té més) que es podia barrar en cas d’atac. Resulta curiós comprovar com l’església la van deixar fóra, a les mans de Déu, mai més ben dit. En el castell d’aquesta vila va néixer el prolífic escriptor Manuel de Pedrolo.
Ratera
Ens acostem a Ratera, per veure el magnífic castell-molí, de propietat privada i perfectament conservat. Es troba a tocar del riu Sió per tal d’aprofitar l’aigua per fer funcionar el molí de farina. Documentat al segle XII, quan va perdre les funcions defensives, va ser reconstruït diverses vegades per tal de reconvertir-lo en un palauet gòtic. La darrera restauració va tenir lloc al segle XX de la mà de Joaquim Vilaseca.
Per si no et sona, Vilaseca va ser arquitecte municipal de Cervera i Alella. També va ostentar un important càrrec a l’Ajuntament de Barcelona, intervenint entre molts altres, en la reforma de la Casa de la Ciutat, el Saló del Tinell i l’Hospital de la Santa Creu.
Tot seguit, reculem i ens aturem un moment a l’ermita de Sant Sebastià que, durant la guerra civil, va servir de dormitori a un munt de presos. A pocs metres pots veure tres creus que, segons s’explica, recorden tres presos que van afusellar.
Però, saps què què impacta potser encara més que tot aquest patrimoni? Els camps que la primavera pinta de brillants verds barrejats amb el vermell de les roselles -o roelles, com diuen per alguns verals.
Concabella
A continuació, arribem a Concabella on visitem en centre d’interpretació dels castells de Sió. L’exposició es troba allotjada al restaurat castell, tan malmès en èpoques anteriors que només es conserva l’exterior.
A pocs metres pots veure l’església romànica de Sant Salvador, on destaca la treballada portalada. Tot i que el primer edifici està documentat al segle XI, l’aspecte actual es deu a una construcció realitzada dos-cents anys després.
Montfalcó Murallat
Finalment ens dirigim a Montfalcó Murallat, la joia d’aquestes terres que ja vaig descriure anteriorment. Una magnífica vila fortificada que es conserva com al segle XI.
Per acabar, allà mateix ens quedem a dinar i donem per finalitzat aquest itinerari pels Plans de Sió, amb ganes de tornar per aquestes terres que van defensar una important frontera.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Castell de Montcortès de Segarra: castellscatalans.cat
- L’Aranyó: castellscatalans.cat
- Castell de Ratera: castellscatalans.cat
- Concabella
- Castell de Concabella
- Montfalcó Murallat
- La Segarra
Algunes de les fortificaciones es poden visitar els caps de setmana, amb reserva previa. La llàstima és que en aquest país nostre s’ha de pagar sempre per la cultura. Tot i que en aquest cas, molts son residencies privades.
Molts pobles també organitzen visites guiades des de l’ajuntament.
Per completar la jornada de fronteres, ben aprop, a La Noguera hi ha la frontera del Segre, de la Guerra Civil, on encara s’hi conserven moltes trinxeres.
Fuet i Mate
Hi ha tant per veure! El dia que em jubili penso passar el temps visitant pobles, castells, ermites, museus, ruïnes i tot el que se’m posi al davant 🙂