L’edifici Plaza o edifici Lillo a Esplugues de Llobregat.
Quan mirem un edifici, hi ha qui el troba genial i qui pensa que és un bunyol que mai hauria d’haver existit. La fina línia que separa allò que considerem maco del que és lleig, sovint trepitja terrenys més complicats que el bon o mal gust. La política juga fort i el renom d’un arquitecte o les seves relacions personals amb un consistori, també poden ajudar.
Esplugues de Llobregat, en un temps eminentment agrícola, va tenir la dubtosa sort de trobar-se al mig d’una important cruïlla de camins. El vertiginós creixement demogràfic dels anys 60 i una descontrolada especulació, va esborrar la major part del seu patrimoni. On hi havia petits habitatges, s’aixecaren monstres que s’enlairen al cel i distorsionen el paisatge urbà.
Però, coses de la vida, al final alguns han estat indultats i ara formen part del patrimoni arquitectònic.
Exuberància creativa
Un bon exemple pot ser l’Edifici Plaza, també conegut com a Edifici Lillo, pel cognom de l’arquitecte, que segurament aquell dia estava en ple èxtasi creatiu. Aquesta creació de 1969 ocupa el lloc de dues antigues cases i sembla que, sortosament, l’especulació no va prosperar, perquè allà el tenim, solitari i vergonyós, entre cases més modestes.
La indescriptible façana, plena d’arestes, inclou dos balcons per planta, que amb l’excés ornamental de les baranes, més aviat recorden gàbies. Com si es tractés d’un catàleg ceràmic, la part inferior de cada balcó té un enrajolat diferent a cada pis, fet que accentua la sensació de mareig.
La zona central, també escairada, és recoberta de maó vist, col·locat en forma de punta de diamant.
Per rematar el virtuosisme d’aquesta psicodèlia, hi ha el plafó damunt l’entrada. Unes formes triangulars que sobresurten de la façana han estat decorades amb un mostrari de rajoles, potser per recordar la important tradició de la ciutat en la producció d’aquestes peces.
Resseguint el torturat perfil de la façana, la barana de l’àtic és un immens fris enrajolat que amaga aquelles argúcies dels anys 60, per permetre la construcció de dos pisos més. Coronant el pastís, una gran xemeneia, que és com un compendi de l’obra, barrejant tots els materials i formes possibles.
L’autor
L’arquitecte, Josep de José María i Lillo, de qui no he trobat cap informació de la seva trajectòria, és pare d’un edifici d’habitatges al carrer Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona, on continua amb les línies escairades, però sembla que amb els anys va moderar la febre decorativa. També va projectar uns habitatges i un edifici industrial a Martorelles, sense més rellevància.
Per valorar millor la magnitud de la tragèdia, compara-ho amb les cases del segle XIX que es troben a la mateixa vorera -i a les quals els hi caldria una bona restauració-. Per exemple, la Casa Faura fou remodelada el 1945 per Josep Graner i Prat, autor entre d’altres, de la coneguda Casa de la Papallona, al carrer Llançà de Barcelona.
A continuació, la Casa Vilardell és una modesta construcció que va passar de ser el taller d’una modista, a sabateria i centre assistencial.
Finalment, Can Giralt va ser reformada el 1928, per Nicolau M. Rubió i Tudurí, destacat arquitecte dins el corrent noucentista. Com a director de Parcs i Jardins, projectà nombrosos espais verds, com els jardins del palau de Pedralbes i el Turó Park.
Normalment mai m’esplaio tant en disseccionar una obra, però és que aquest Edifici Plaza (o edifici Lillo) m’ho ha posat ben fàcil.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Santa Magdalena 10, Esplugues de Llobregat.
Saber més
- Història d’Esplugues: esplugues.cat
- Inventari del patrimoni d’Esplugues de Llobregat
- Altres obres de Lillo: Cuadernos de Arquitectura 133 – Cuadernos de Arquitectura 137
- Nicolau M. Rubió i Tudurí: wikiwand.com
- Josep Graner i Prat: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: