De terra a mar, passant per l’aire

Petites històries del Telefèric de Barcelona.

Quan el 1929 es va realitzar l’Exposició Universal de Barcelona, estava prevista una secció marítima de l’esdeveniment, que finalment no es va fer. Per aquest motiu es va projectar l’aeri que connecta Miramar amb el port. A causa de la manca de finançament, la realització s’endarrerí dos anys (1931), així que tampoc hagués servit de gaire.

El projecte va ser ideat per Carles Buïgas, responsable també de la il·luminació de la fira i de la Font Màgica. Buïgas era un tot terreny: arquitecte, enginyer i luminotècnic. Però el seu llegat ha estat especialment en el camp de fonts i brolladors a Barcelona, Granada, Madrid, València i fins i tot a la República Dominicana!

Les estructures metàl·liques de les dues torres es van aixecar damunt fonaments de formigó. La revolució industrial i el marcat increment demogràfic del segle XIX, va motivar la cerca de nous materials i formes de construcció, que aportessin rapidesa i economia.

Estructura de ferro. Aeri. Port. Barceloneta. Barcelona

Estructura al descobert

La funcionalitat va passar pel damunt de l’estètica. El ferro, el formigó i el vidre van permetre la construcció de grans edificacions en poc temps i abaratint costos. El paradigma de l’època va ser la torre Eiffel -que, per cert, no va ser una idea seva-, que va escandalitzar el públic per la seva nuesa.

Detall de l'estructura de ferro del Telefèric de Barcelona. Aeri. Port. Barceloneta.

Aviat es construïren naus, ponts, estacions i mercats amb aquest sistema, que no tenia gens d’interès en la decoració. Com les torres de l’aeri de Barcelona. Exemples previs a d’aquest estil a Barcelona, els trobem a l’hivernacle del Parc de la Ciutadella (1887), al mercat de la Boqueria (1914), el del Born (1876) o l’estació de França, inaugurada el mateix any de la fira.

Però ja existien altres mostres a Girona (pont de les Peixateries Velles), Tortosa (pont del ferrocarril) i molts més que van sortir del despatx de Gustave Eiffel.

Un any abans (1930) havia entrat en funcionament el vertiginós telefèric de Montserrat. Després d’un temps d’inactivitat durant la guerra civil, es reprengué el servei, aprofitant les cabines de l’inactiu telefèric del port de Barcelona.

Cabina circulant per un cable del Telefèric de Barcelona. Aeri. Port. Barceloneta.

Portar lluny

El mot ‘telefèric’, d’origen francès, es va començar a utilitzar a finals del XIX. Està format per dues paraules gregues: ‘tele’ significa lluny i ‘pherein’ vol dir portar. S’utilitza només per a mitjans que, com aquest, van per l’aire. Si van per terra, se’n diu funicular.

La torre situada al mig del port rep el nom de Jaume I, tot i que no en conec la raó. Amb els seus 107 metres ostenta l’honor de ser un dels pilars per aquesta finalitat, més alts del món. Té una sospitosa similitud amb la torre de ràdio Berlín, construïda pocs anys abans a la capital alemanya.

Part superior de la Torre de Jaume I del Telefèric de Barcelona. Aeri. Port.

L’estructura ubicada a la Barceloneta, de més de 78 metres, s’anomena de Sant Sebastià i alberga l’estació de cabines. Penso (opinió personal) que se li va donar aquest nom per dues possibles raons. Molt a prop hi havia un convent amb aquest nom, enderrocat el 1909. Però també es pot tractar del balneari que hi havia situat a pocs metres, inaugurat uns anys abans.

Torre de Sant Sebastià del Telefèric de Barcelona. Aeri. Port. Barceloneta.

Una placa recorda l’empresa responsable de la fabricació del material d’aquestes construccions: ‘Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A.’. Antigament coneguda com a Can Girona, estava formada per diverses empreses familiars que a finals del XIX es fusionaren i s’especialitzaren en estructures ferroviàries, com ponts i vagons.

Detall d'una placa de 1931 amb el nom la constructora. Telefèric de Barcelona

Història accidentada

Però el telefèric de Barcelona va tenir una curta vida dedicada a l’oci, ja que amb la guerra civil les torres es van convertir en llocs de defensa.

El servei va haver d’esperar uns quants anys fins a tornar a funcionar. Encara va haver-hi més imprevistos que van fer perillar aquestes emblemàtiques estructures, com l’helicòpter militar que el 1957 va topar amb els cables, morint els nou ocupants.

Va tornar a restar tancat uns anys, fins que el 2000 es renovaren les instal·lacions.

Tristament, el desorbitat preu per recórrer els 1.300 metres en deu minuts, només és apte per a turistes que volen veure alguna cosa diferent del gòtic i del modernisme.

El Telefèric de Barcelona amb la torre del rellotge al davant. Aeri. Port.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig de Joan de Borbó, 88. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).