La creu d’Alcoraç en una façana de la Barceloneta.
Ve de lluny que a les persones ens encanta crear llegendes basades en fets reals. Sovint es tracta d’intervencions divines, que s’intercalen al relat per justificar els fets.
Al carrer del Comte de Santa Clara, al barri de la Barceloneta, trobem unes curioses peces de ceràmica que, tot i les dites urbanes, ningú sap qui o perquè les van posar. Damunt una mitja esfera en relleu, hi ha representada una creu i quatre caps d’àrabs amb turbant. Aquesta composició recorda molt a la creu d’Alcoraç, tot i que presenta algunes variacions.
Gràcies a la col·laboració de l’autor del blog Del Modernismo, he sabut que aquest element forma part de la decoració que Lluís Domènech i Montaner va realitzar per a la Fonda España de Barcelona. L’arrambador de la famosa Sala de les Sirenes, conté ceràmiques vidriades com aquesta, representant emblemes i escuts de ciutats i regnes medievals d’Espanya (ho podeu veure en un enllaç al final d’aquest article). Les mateixes les trobareu a la seva casa-museu a Canet de Mar.
Com també em comenta el mateix autor, podria ser que algú que treballava amb l’arquitecte, les va recuperar i reciclar.
Veiem què diu la història
Al segle XI hi hagué una dura batalla per recuperar Osca -Washka- de mans dels sarraïns. Els exèrcits aragonesos havien aconseguit ocupar diverses viles situades al voltant de la ciutat i començà el setge. Llavors, l’emir de Saragossa -Saraqusta- va reunir un poderós exèrcit per salvar Osca, però Pere I d’Aragó aconseguí la rendició de la ciutat a la zona coneguda com les planes d’Alcoraç.
I aquí entra la intervenció divina
Diu la llegenda que Sant Jordi -patró del Regne d’Aragó- va aparèixer en un moment en què la batalla semblava afavorir les tropes islàmiques i va ajudar a guanyar a l’exèrcit aragonès. Per aquest motiu l’escut incorpora la creu vermella del sant.
A més, s’explica que va ser Jordi qui va tallar el cap de quatre prínceps musulmans, que són els que es van incorporar -dos segles més tard- a l’escut.
Però entre la terra i el cel hi ha molt d’espai per al dubte i algunes veus afirmen que es tracta de quatre prínceps aragonesos que van morir a la batalla, ja que enlloc es menciona la seva raça.
També sembla que, en un principi els caps corresponien a persones d’ètnia negroide, que portaven els ulls embenats, que al principi miraven a la dreta i després a l’esquerra, que duien corona … En fi, que ningú es posa d’acord. Mireu si no, l’escut de Sardenya, un record de quan va formar part del Regne d’Aragó.
Curiositat
El carrer on es troba l’edifici amb les rajoles s’anomena Comte de Santa Clara. Es refereix a Joan Procopi de Bassecourt, militar barceloní d’origen belga, que al segle XVIII va ser governador de Lleida i més tard de Louisiana. També fou capità general de Cuba i de Catalunya. Quin personatge!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Comte de Santa Clara, 38. Barcelona
Saber més
- Creu d’Alcoraç: wikiwand.com
- Batalla d’Alcoraç: wikiwand.com
- De qui eren els caps?: nabatiando.com
- La bandera de Sardenya: sardegna.com – historiesdeuropa.cat
- Escut d’Aragó (part I): identidadaragonesa.wordpress.com
- Escut d’Aragó (part I): identidadaragonesa.wordpress.com
- Les rajoles de la Barceloneta: lavanguardia.com
- Fonda España: Barcelona Modernista i Singular
- Joan Procopi: enciclopedia.cat – abacformacio.com
Què veure a prop
- Itineraris per la Barceloneta: part 1 – part 2 – part 3
- Escultura Miraestels
- Mitgera dels Objectes
- Parròquia de Santa Maria de Cervelló
- Telefèric del Port
- Barri del Born
Hola!! No conocía la existencia de esta casa!! Las cerámicas si que las conozco! Las diseñó Lluís Domènech i Montaner para la Fonda España (carrer de Sant Pau), para el comedor y allí siguen a día de hoy. También las colocó en su casa de Canet de Mar (actualmente Casa museu Lluís Domènech i Montaner); pero como han llegado hasta esa calle… es un misterio. Quizás alguien que trabajaba en las obras de Domènech i Montaner las recuperó y recicló!
La fonda España está decorada con emblemas y escudos que hacen referencia a ciudades y diferentes reinos medievales de España.
¡Muchísimas gracias por la aportación! Me siento como Edipo resolviendo el enigma de la Esfinge. He estado en el museo de Canet pero no las recuerdo. Me queda visitar la Fonda (que no sé cómo hacerlo sin tener que comer ahí). Ahora solo falta saber ‘porqué’ las pusieron en esa casa, aunque tu teoría tiene mucho sentido. Ya he actualizado la información del artículo, mencionando tu blog, que por cierto, me parece extraordinario.
En el museo de Canet están en la Masia Rocosa, en el antiguo comedor. Respecto a la Fonda España hacen rutas para visitarla, si pasas por la recepción del hotel te diran la hora y dias. Creo que incluso son gratuitas.
Gracias por la información. Intentaré visitarla.