L’església de Sant Pere de Martorell de la Selva.
Amb les malalties sempre s’aprèn alguna cosa. Però amb la pandèmia del còlera del segle XIX es va aconseguir el que mai havia estat possible.
Originari de l’Índia, el bacteri va arribar a Portugal el 1833 i ràpidament es va estendre per tota la península. Quan el brot arribà a Barcelona, la gent va fugir cap a les comarques gironines, però el mal havia vingut per quedar-se un parell d’anys i endur-se milers de vides pel davant.
Es va publicar una normativa, on s’explicava detalladament a cada ajuntament què fer per evitar la propagació del virus o bé minimitzar els efectes.
Rentar la roba, ventilar fàbriques i esglésies, evitar aglomeracions, netejar carrers, conduccions i clavegueres, inspeccionar els aliments i begudes de venda al públic, … En fi, tot allò que ara ens pot semblar obvi, però que en aquella època era com parlar de naus espacials.
Intervenció divina
En aquestes circumstàncies, les persones van aixecar els ulls i van clamar protecció al cel. Sebastià va resultar ser el sant més idoni per aquesta tasca.
El noi era un soldat de l’exèrcit romà, que es convertí al cristianisme. Però quan el van descobrir el van executar disparant-li fletxes. No va morir, sinó que una dona el trobà encara viu i el va cuidar.
Tossut com era, Sebastià va tornar davant l’emperador per criticar-lo. Aquesta vegada van matar-lo definitivament a cops de bastons i el van llençar a la claveguera. Durant l’Edat Mitjana va ser invocat com a protector contra la pesta arreu d’Europa.
Barroc al bosc
Cap al 1830, poc abans de l’arribada de la malaltia, a Martorell de la Selva van construir una església dedicada a Sant Pere. Però, per assegurar-se una bona protecció contra el còlera, van instal·lar a Sant Sebastià en un altar per a ell solet.
L’edifici es troba totalment aïllat, prop de la carretera, amb el cementiri al davant. El temple imita l’estil barroc, tot i que no ho és.
Curiosament, l’escalinata té com a base, dues mitges rodes de molí.
La part superior del campanar es va decorar amb capitells corintis i uns rostres dins de petxines, que semblen més profans que sants, de regust neoclàssic.
No sabem com va anar la intercessió del sant, però sí que sabem que aquesta església es va salvar de la crema durant la Guerra Civil, tot i que va ser utilitzada com a magatzem de combustible. Només va desaparèixer la seva imatge.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Martorell de la Selva: wikiwand.com
- Església de Sant Pere: esglesiesdegirona.blogspot.com – festacatalunya.cat
- Les pandèmies colèriques, per J. Murlà i Giralt
- El còlera de 1954: portfangos.com
- Sant Sebastià: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: