La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
Sa sap que 9.500 anys abans de Crist es van aixecar les primeres cases amb maons. Aquesta data, per si sola, ja mareja. Com que encara no van aprendre a coure’ls, no s’ha conservat res.
Les restes més antigues i encara visibles, d’edificacions fetes amb maó, les trobem a Mesopotàmia, l’Índia i Egipte.
En un principi era només fang assecat al sol. Després es barrejà amb canya, fins que algú va tenir la genial idea de coure la pasta. Podeu entendre que la producció de maons era més ràpida i econòmica que no pas tallar pedra, així que fins al dia d’avui, és un element molt utilitzat en la construcció.
Els xinesos, que també eren molt espavilats, a més els decoraven amb ceràmica i els signaven. I els romans van cobrir mig món amb construccions fetes de maons i van perfeccionar la tècnica, creant motllos per a diferents tipus, segons l’ús.
A partir del segle XII, aquesta tècnica es va estendre pel nord d’Europa i també per la península Ibèrica, amb l’estil mudèjar. Holanda i Alemanya van manifestar una autèntica devoció, construint gairebé tot amb aquest material.
Tradició i economia
A Catalunya, els grans arquitectes modernistes van trobar en el maó vist, un material tradicional, econòmic i versàtil, perfecte per a les seves creacions, on sovint el combinaven amb el ferro i la ceràmica.
La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), podria ser el paradigma de tot el que es pot fer amb un simple maó. L’empresari Eusebi Güell, va encarregar a l’estudi de Gaudí, el projecte d’aquest grup de cases, on viurien els treballadors de la fàbrica. Com en un petit poble, trobem l’escola, l’església, la plaça amb el teatre i també les cases dels “importants” com el metge, el mestre, l’administrador, etc.
Una bona part dels habitatges van ser construïts amb el maó vist, amb el qual, a més, van decorar les façanes amb imaginatives formes.
Ca l’Ordal, projectada per Francesc Berenguer, és un bon exemple de com el maó vist permet modelar espais i elements funcionals i alhora decorar-los amb una imaginació que tomba d’esquena. En aquesta masia hi vivien els pagesos que treballaven les terres de l’amo.
Observeu les xemeneies, els ràfecs de la teulada, les gelosies que permeten ventilació i una certa intimitat.
Francesc Berenguer va ser íntim col·laborador de Gaudí fins a la seva mort. Com que no tenia títol, altres signaven els seus projectes, però sabem que va projectar l’habitatge de Gaudí al Parc Güell i les bodegues del Garraf, entre d’altres.
La casa del cap
L’administrador de la fàbrica vivia a Ca l’Espinal, potser l’habitatge més destacat de la colònia i més finament treballat. Només cal observar el mirador a la cantonada o les sanefes i gelosies de la façana. Joan Rubió va fer una demostració de virtuosisme.
Aquest arquitecte va néixer a Reus i va col·laborar en diverses obres, com la Sagrada Família o la Casa Batlló. Seves són la Casa Golferichs i l’Escola Industrial de Barcelona, però va deixar un bon llegat a altres llocs de Catalunya i Balears.
Si feu una volta fóra del nucli, trobareu la fàbrica (no visitable), totalment construïda amb maó vist i l’artístic dipòsit d’aigua per proveir la casa del director.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El maó: wikiwand.com
- Història del maó: wikiwand.com
- Colònia Güell: gaudicoloniaguell.org
- Plànol del recinte: elbaixllobregat.net
- Francesc Berenguer i Mestres: palauguell.cat
- Joan Rubió i Bellver: enciclopedia.cat
- Antoni Gaudí i el disseny estructural, per R. Roca (pàg. 24)
- Curiositats: bobilaaguilera.com
- El maó vist a l’arquitectura industrial: nataliapiernas.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: