Esperit detallista

La importància dels detalls en l’obra de Jujol.

Has vist mai una pintura de Dalí? No una reproducció, sinó una obra al natural, en directe. Per exemple al museu que té a Figueres. Si n’observes una de lluny, potser veuràs un rostre o una escena onírica. Però si t’acostes i pares atenció, t’adonaràs que tot plegat està format per figures, ombres, arbres, pedres o paisatges que t’han fet veure una altra realitat. 

Doncs les obres de Jujol s’han de contemplar també des del detall. Perquè és través de les petites decoracions aparentment trivials on l’arquitecte expressava les seves idees i, molt especialment, les seves creences religioses.

Estudiant i treballant

Nascut a Tarragona el 1879, assistí a l’escola pública que dirigia el seu pare. Quan tenia set anys, la seva família es traslladà a la Vila de Gràcia, on rebé classes de dibuix. Més tard estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona quan Domènec i Montaner n’era el director. Allà conegué Pericas i Masó entre altres. A continuació treballà amb diversos arquitectes, dels quals cal destacar Gaudí, amb qui col·laboraria a la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell. També exercí com a professor i catedràtic al mateix centre on havia estudiat arquitectura.

Un encàrrec cabal

Jujol arribava a Sant Joan Despí cap al 1913, quan tenia uns trenta-quatre anys. La seva tia feia anys que hi estiuejava i li demanà un habitatge com cal. I així nasqué la Torre Gibert, altrament coneguda com a Torre de la Creu i també dels Ous per la forma de les cúpules.

L’arquitecte projectà un món oníric poblat de detalls que semblen navegar per dins i per fora de la construcció. Des de la tanca exterior de ferro fins als sostres sinuosos, les escales i balcons impossibles. En un entorn humil i rural era impossible passar desapercebut amb una obra tan peculiar.

És així com començaren a arribar-li encàrrecs de famílies benestants de la rodalia. Tants projectes li foren demanats que finalment exercí com a arquitecte municipal auxiliar de Sant Joan Despí. Allà edificà la Torre Jujol que seria casa seva i també executà el projecte d’una urbanització.

Feina inacabada

Malgrat el gran nombre d’encàrrecs, molts d’ells sovint no arribaven mai a bon terme, ja que els atrevits projectes finalment quedaven sense finalitzar o bé se simplificaven de tal manera -al gust de la clientela- que costa veure-hi la mà d’un geni. Això és perquè, si el deixaven fer, ell ho estudiava tot, des del plantejament inicial del projecte fins als detalls i acabats.

A diferència d’altres arquitectes modernistes, Jujol defugia dels referents d’estils passats, cercant, en canvi, expressar el que duia dins seu.

Recuperant vells oficis

D’altra banda, l’arquitecte donava gran importància a les arts aplicades, considerades llavors com a arts menors. Per aquest motiu, comptà amb diversos artesans col·laboradors els quals l’ajudaven a treballar el ferro, executar mosaics, preparar els esgrafiats o fer mobles. Tan compenetrats estaven tots plegats, que alguns d’ells feren obres pel seu compte que recorden les creacions de Jujol.

Per les seves obres el coneixereu

Amb una primera ullada et pot venir el pensament que els detalls en l’obra de Jujol fan l’efecte haver estat fets com per casualitat, sense esforç. Cal·ligrafies, sanefes, decoracions florals, dibuixos d’estris del camp i ocells així com les abarrocades formes abstractes, tot sembla d’allò més senzill de fer. Encara més, és possible que l’arquitecte improvisés sobre la marxa, a mesura que anava bastint l’edifici, modificant allò que havia projectat inicialment.

Emprant materials humils i reaprofitats i amb una innata destresa pels treballs manuals, la pintura i el dibuix, l’artista utilitza tot el que li passi per les mans per tal de donar via lliure a una inesgotable imaginació. Ferro, ceràmica, pintura, fusta, vidre, pedra… tot serveix per donar forma a les seves sorprenents creacions. Clar, que el problema també el tenim ara, que amb tant de material de poca qualitat, les obres necessiten una constant rehabilitació.

Fortuïtament

Resulta sorprenent que nombrosos clients d’en Josep Maria foren famílies pageses. Com en Pere Negre i Jové qui el 1915 li encarregava la reforma de la casa pairal. Quinze anys s’hi passà Jujol fent canvis en aquest edifici, durant els quals creà una obra mestra. Tot i que sempre planificava el que feia, experimentava directament amb qualsevol material que li caigués a les mans. És d’aquesta manera que el geni improvisava i aportava aquest aire que sembla fet casualment.

Tot i això, darrere de cada creació hi havia un acurat estudi. Per exemple, les sinuoses tanques exteriors de ferro són fruit de complexos càlculs que no es perceben amb una ullada superficial.

Home de fe

Tanmateix, els detalls en l’obra de Jujol s’han de veure des del punt de vista religiós. Ja veus que premonitòriament el batejaren com a Josep Maria. Ell era un home profundament creient i això es traslluïa en tot el que feia. Només cal veure les dissimulades paraules de lloança a Déu o a la Verge tatuades als murs i sostres, que semblen ones aigualides. Cal molt bona vista per descobrir tot aquest univers amagat, ja que sovint es tracta de jeroglífics no sempre fàcils de desxifrar.

Can Negre de Sant Joan Despí és impregnada de la devoció que Jujol tenia a la Mare de Déu. Des dels esgrafiats de la façana fins a l’abarrocada capella, apoteosi de la fe de l’artista. Sense oblidar que la signatura de l’artista esdevé un símbol en rematar la J amb una creu.

Naturalesa artística

Per acabar, a més de la Maria, Jujol sent una veritable passió per la Creació, especialment pel que fa a la natura. Inspirant-se en els animals i les formes vegetals, crea un gran univers natural, tot i que amb una interpretació molt personal. Finalment, en aquest punt, em pregunto si l’artesà qui treballà la grafia estava distret i va escriure “alabat sisa Déu”.

Arquitecte, escultor, pintor… com els grans artistes del Renaixement, Jujol fou un artista complet que es manifestava amb qualsevol material i qualsevol medi. I això queda palès en els detalls.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

• Jujol i el Camp de Tarragona, per Josep M. Buqueras
• Simbologia en el decorativisme de J. M. Jujol, per Jordi Amenós
• Jujol a Sant Joan Despí, per Montserrat Duran

Obres de Jujol a Rondaller

• Campanar de Creixell: rondaller.cat
• Can Bruguera: rondaller.cat
• Santuari de Montferri: rondaller.cat