En articles anteriors he parlat sobre la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Montserrat i també del variat vestuari i la canviant imatge al llarg dels segles. A continuació, comparteixo més exemples sobre la infinita iconografia de la Moreneta, amb algunes obres signades per destacats artistes.
Emperadriu de la Ciutat Joiosa
Per començar, res millor que la magnífica xilografia que hi ha a la casa Masó al carrer de les Ballesteries de Girona. Està situada a la capçalera del llit de la Paula Masó, germana de l’arquitecte Rafael Masó, qui remodelà l’habitatge familiar a principi segle XX. De fet, ell mateix dissenyà el marc que la protegeix, on es pot llegir: “Regina Catalonia ora pro nobis“.
L’obra, executada el 1924 per Francesc Canyellas i Balagueró, és un bell exemple de l’estil noucentista. Incorpora la primera estrofa d’un càntic del segle XIV que recull el Llibre Vermell de Montserrat. Canyellas fou un pintor, gravador, xilògraf i dibuixant barceloní qui treballà per diversos arquitectes modernistes i noucentistes. L’amistat amb Josep Goday el dugué a dissenyar els nombrosos esgrafiats que decoren les obres d’aquest arquitecte, així com els plafons ceràmics que decoren la Casa de l’Ardiaca.
Protegint la torre
Seguidament, ens n’anem al Sant Fost de Campsentelles -Vallès Oriental-, on el 1929 Marià Romaní i Rius projectava la vila d’estiueig coneguda -no cal dir-ho- com a Torre Montserrat. Nascut a Barcelona el 1900, en Marià -o Mariano, segons la font consultada-, fou un arquitecte dins el més pur noucentisme. Exercí com a arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles i també de Santa Perpètua de Mogoda. Finalitzada la Guerra Civil la seva producció seria escassa i es limitaria bàsicament a la reconstrucció d’esglésies destruïdes.
A la façana principal de la torre destaca un gran mosaic amb una iconografia de la Moreneta un pèl diferent. De fet, saps que és ella pel color de la cara, per la serralada i el monestir al fons. La signatura E. Querol correspon a Eliseu Querol i Vilarroya mosaïcista nascut el 1895. S’especialitzà en el disseny de taules, bancs i cadires de formes arrodonides i decorades amb mosaics, així com boniques gerres que col·locava damunt d’artístics peus de ferro.
Corona de maragdes
En aquest recull de la iconografia de la Moreneta no podia faltar alguna de les nombroses versions signades per Joan Baptista Guivernau. En aquesta ocasió et presento un plafó ceràmic situat al Camí de l’Avemaria, un passatge entre la roca de la muntanya i la paret de la basílica de Montserrat on les persones fidels poden encendre un ciri -o més- a la marededeu.
Aquesta representació està extreta, tot i que una mica modificada, d’una pintura del segle XVII. Si no vaig errat, la corona que duu la imatge és la que es coneixia com “la formosa” i també -erròniament- com “la mexicana“. La notable peça d’orfebreria fou encarregada per un monjo del monestir de Santa Maria la Real del municipi de Nájera -La Rioja- i pagada a base d’almoines i recaptes a les colònies del Perú. La corona consistia en un semicercle del qual penjaven unes dues mil cinc-centes maragdes i una creu. Et pots imaginar que durant la crema i saqueig del monestir per part de les tropes napoleònics al segle XIX, aquesta joia desaparegué juntament amb moltes altres.
Nascut a Barcelona el 1909, Guivernau es va proposar recuperar la rajola catalana dels segles XVII i XVIII. Un dels seus trets característics consisteix en els núvols que semblen coliflors. Pots llegir més sobre aquest ceramista al primer article de tota una sèrie que he dedicat a la seva extensa obra.
Dalt la Vila
Quan al segle X Almansor atacà la ciutat romana de Bètulo, deixà una estesa de ruïnes. Dos-cents anys més tard, sorgí al damunt el primitiu nucli medieval de Badalona. Passant olímpicament dels carrers romans ben planificats, la nova població s’adaptà al terreny amb carrerons estrets que s’han conservat miraculosament. De mica en mica, aquell nucli comença tímidament a expandir-se i sorgeixen els primers carrers que ja intenten ser més rectilinis. En conjunt, el barri es coneix actualment com a Dalt la Vila. En un dels carrers pots veure un plafó ceràmic semicircular delicadament pintat on apareix la talla romànica enmig d’un idíl·lic jardí.
L’obra fou executada el 1934 per Salvador Sunet Urgellès. Aquest ceramista nascut a Barcelona el 1891 va fer nombrosos treballs, com plafons ceràmics publicitaris, de sants o de noms de carrer, entre molts altres. Per exemple, potser a Barcelona hauràs vist la font de la Travessera de Gràcia. Malgrat això, hi ha molt poca informació sobre aquest destacat artista que va encetar un important llinatge de ceramistes.
Pas ramader
Antigament, els ramaders de Pedralbes evitaven el carrer Major de Sarrià utilitzant una drecera. El 1927, el veïnat demanava a l’Ajuntament que aquest camí, ara ja carrer, prengués el nom de Bonaplata, cognom d’una família d’empresaris tèxtils establerts a Sarrià al segle XIX. És en aquesta via que hi ha un edifici del 1910 amb un plafó ceràmic amb una peculiar iconografia de la Moreneta. Fixa’t com la silueta de muntanya poc o res té a veure amb les arrodonides formes reals.
L’obra està signada per Juan Bautista Alós Peris, un pintor ceramista nascut a Onda el 1881. Quan tenia catorze anys entrà a treballar a la fàbrica de taulells que regentava el seu pare. Posteriorment, treballà com a pintor de ceràmica en diversos obradors, fins que el 1902 anà a Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. Des d’allà, establí contacte i col·laboraria amb Gaudí, Domènech i Muntaner i Puig i Cadafalch. Finalment, tornaria a Onda on esdevindria director d’una fàbrica.
Al servei de la salut
A continuació, al carrer del Pedregar de Sabadell hi ha la farmàcia Argelaguet que fa cantonada. Fundat el 1881 pel sabadellenc Josep Argemí i Calvet, aquest establiment anà canviant de propietaris. Els anys vint del segle XX Modest Casademunt decorà les portes exteriors amb sengles mosaics adients a l’activitat. Una part de l’interior ha estat conservat, com si es tractés d’un museu. És aquí on, entre dos fanalets i els escuts de Catalunya i Sant Jordi, hi ha una altra mostra de la iconografia de la Moreneta romànica.
En aquesta ocasió, l’obra presenta la imatge de front i no hi apareix l’escolania. Per tal d’accentuar la simetria del conjunt, l’autor modificà la serralada amb un perfil que no és real. L’única nota de color és causada pel nimbe -el cercle lluminós- de color groc i una sanefa ataronjada. Fixa’t com l’artista ha evitat tallar el rostre de la imatge recol·locant les rajoles de la filera corresponent.
Segons explica la pàgina oficial de la farmàcia, data dels anys trenta. Tot i que no hi ha cap signatura, l’acurada realització em fa pensar si no haurà estat fet al taller de Casademunt. Nascut a Barcelona el 1881, després d’estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona es convertí en un important dibuixant i decorador ceramista. Els primers anys, però, treballà en una foneria on dissenyava reixes, llums i vitrines. A continuació s’especialitzà en el dibuix d’exlibris.
Llum celestial
Per acabar i sense marxar de Sabadell ens acostem fins a l’església parroquial de Sant Fèlix. Aquest temple, destruït durant la Setmana Tràgica, fou refet de bell nou el 1914 en estil neogòtic per Enric Sagnier i Villavecchia, salvant només l’absis gòtic i el campanar barroc. Novament incendiat durant la Guerra Civil, fou refeta el 1942. L’interior presenta uns notables vitralls, entre els quals hi ha un dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Amb els ulls abaixats, la imatge és una interpretació lliure de la talla romànica original.
Aquestes vidrieres foren executades el 1962 per la prestigiosa empresa Rigalt, Granell i Cia. El 1890 el vidrier Antoni Rigalt i Blanch obria un taller de vitralls. Poc després s’associaria amb l’arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa i un soci més. Junts posarien el llistó molt alt i crearien obres tan destacades com els vitralls del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau, entre molts altres. Finalment, el taller continuà operatiu fins al 1984 tot i que canviant de nom diverses vegades.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Càntic Emperadriu de la Ciutat joiosa: usuaris.tinet.cat – elcormaragall.blogspot.com
- Francesc Canyellas i Balagueró col·laborador d’arquitectes…, per Santiago Estrany
- Ejemplos de la integración del mosaico y la cerámica en el mobiliario modernista, per Vicente de la Fuente i Marta Saliné
- Mariano Romaní: el-passat-del-joan-fuster.webnode.cat
- J. Baptista Guivernau: rondaller.cat
- Farmàcia Argelaguet: farmaciaargelaguet.cat
- Església de Sant Fèlix de Sabadell: historiadesabadell.com
- Carrer Bonaplata: diarieljardi.cat
- Juan Bautista Alós: museoazulejo.org – ca.wikipedia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: