La vuitena plaga

L’ermita de Sant Marc de Gironella (Berguedà).

L’assassina en sèrie

Allà pels temps de l’escalivada, segle I dia amunt dia avall, a Roma poca gent moria de mort natural, en especial si pertanyia a la reialesa. Experta en botànica, la Locusta era el que ara diríem una farmacèutica. A més, també era coneixedora de les propietats mortals de les plantes i una experta a crear verins de tota mena. Fou requerida per Agripina per assassinar Claudi amb uns bolets enverinats. Més tard, Neró la contractava per treure del mig Britànic, el fill de Claudi. Finalment, sota el mandat de l’emperador Galba fou condemnada per matar prop de quatre-centes persones. Un encant de dona. Però, per què la Locusta fou batejada amb el nom d’un devastador insecte? Potser perquè arribà a ser tan mortífera com la llagosta.

La devoradora

Locusta vol dir llagosta, un mot d’arrel indoeuropea que significaria saltar. Jo més aviat hauria buscat una paraula encara més adient i relacionada amb la temible funció d’aquest bitxo: devorar. Originària de climes temperats i tropicals, la llagosta és un dels insectes més grans coneguts. Està dotada amb una potent mandíbula que endrapa tot el que li posis al davant, arribant a consumir l’equivalent al seu pes. Per tal que ho puguis comparar, imagina que en un dia mengessis tant com el que peses. Doncs això.

La llagosta migratòria pot formar densos eixams de centenars de quilòmetres que, ajudats pel vent, es desplacen fins a cent trenta quilòmetres en un dia. Les fortes pluges permeten que dipositin un gran nombre d’ous dins la terra humida. Tot i que generalment és un animal solitari, quan hi ha manca de menjar o les condicions climàtiques afavoreixen la reproducció, es torna més comunitari –gregari si hem de dir-ho amb propietat- i és quan esdevenen plagues que no deixen un sol brot verd. I per què t’explico tot això? Ara hi vaig.

Justícia divina

Segons relaten els textos bíblics, Déu, enfadat perquè el faraó no deixava marxar el poble d’Israel, castigà Egipte amb deu calamitats. S’explica que, durant la vuitena plaga Moisès aixecà la seva vara i feu venir un vent de l’est que dugué un gran eixam de llagostes. El núvol d’insectes enfosquí el cel i consumí els conreus. (Ex 10,1-20). Molts i molts segles després, el fet es tornava a repetir, però aquest cop a casa nostra. Es té constància d’una primera plaga el 1358. Però la que està més documentada és la que començà el 1684 i durà prop de quatre anys.

Expliquen les cròniques que aquell mal any un dens núvol de llagostes procedents d’Aragó assolava els camps de Lleida. Començant per les Terres de Ponent, l’eixam d’insectes es desplaçà cap a l’est, devorant tot al seu pas. Dos anys més tard la plaga arribava a Barcelona. Era el juliol de 1686 i la ciutat s’encomanà a la Mare de Déu de la Mercè qui, des de llavors, desbancà la pobra Eulàlia com a patrona. 

Un segle negre

El mes de juny de 1687 l’atac de les llagostes arribà al punt de virulència més extrema. Els únics arbres que sembla que no eren del gust dels insectes foren les oliveres, les alzines i els pins. No fou fins als freds i plujosos dies de març de l’any següent -1688- que la plaga marxà tan ràpidament com havia vingut. Darrere seu deixava una estesa de camps erms amb les conseqüències de fam, revoltes i un daltabaix en l’economia que durarien anys. Tingues en compte que al segle XVII hi hagué tot un seguit de desgràcies com la pèrdua de collites per una inusual època de molt de fred, guerres (dels Trenta Anys, dels Segadors) i pesta negra. Així doncs, la plaga de llagostes intensificà encara més l’angoixa d’una població que patia i moria de totes les maneres imaginables.

Mesures i remeis

L’església, sempre escombrant cap a casa, arribà a la conclusió de què la plaga era un càstig diví a causa de la pecaminosa humanitat i també de la disminució de la recaptació del delme. És a dir, que la gent a més de dolenta no donava a l’església el bo i millor de les collites ni dels guanys. Déu estava d’allò més ofès i castigava així la gent deixant-la sense res per menjar. 

A més de pregàries variades, de penitències, de processons i de contribuir econòmicament a la causa divina, es donaren tot un seguit de recomanacions pràctiques per combatre els insectes. Per exemple, llaurar les terres per evitar l’eclosió dels ous, deixar anar els porcs que es menjaven les llagostes o estendre grans teles de bon matí quan les bestioles encara no volen -ja que tenen les ales humides-, per recollir-les i cremar-les. Fins i tot, les autoritats recompensaven a pes les llagostes que la gent portés per llençar-les dins uns forats i cobrir-les amb calç.

Prometença

La plaga de llagostes fou majorment interpretada des d’una perspectiva apocalíptica, com si fos la fi del món. Foren diversos els sants a qui la feligresia catalana s’adreçà per combatre-la, com sant Gregori, sant Antoni de Pàdua, sant Francesc, sant Magí, sant Agustí o sant Nicasi. A Gironella es decantaren per sant Marc com a mediador en tan complicada situació. 

Com moltes altres poblacions, la vila feu una prometença amb les forces divines. És el que se’n diu “vot de poble”. El tracte era ser deslliurats de la calamitat de la llagosta i a canvi, cada any es dedicaria un dia a renovar el pacte amb una processó des del poble fins a l’ermita de Sant Marc de Gironella i una missa. Ah, i també festa grossa amb coca, xocolata i… una taronja.

Abans dels insecticides

Segons una tradició recollida pel folklorista Joan Amades, antigament les llagostes eren tan grosses com un cap de cavall, arribant a portar i deixar caure grans pedres que mataven la gent. Però sant Marc intervingué fent-les més petites, de manera que perderen bona part de la força. És així com arreu s’instauraren diverses processons al voltant del vint-i-cinc d’abril, diada de sant Marc, per tal de protegir els camps de la fúria dels insectes.

La proliferació d’insecticides i pesticides químics, menys entranyables, però més ràpids i efectius, feren perdre bona part de les funcions del sant evangelista.

L’empremta del baró?

Probablement bastida cap al segle XII, la primitiva ermita de Sant Marc de Gironella s’edificà aprofitant una roca excavada en temps més reculats, segurament utilitzada com a ermitori. Més tard degué ser remodelada, potser cap al segle XIV. Fins que, arribats al segle XVIII fou novament eixamplada tal com es pot veure actualment, on la roca feia les funcions d’absis. En aquell moment s’aprofità l’antiga portalada on hi ha tres castells gravats a les dovelles.

Els grafits dels castells -opinió meva personal- poden representar els dominis que en aquells temps la baronia de la Portella exercia en aquests verals. A més del castell de Gironella, disposaven, entre altres, del de la Quar, la Portella, Palmerola i l’Areny. Tanmateix, l’estil dels grafits recorda els que pots veure en altres castells relativament propers, com el de Coaner (Bages) o el de Castellfollit de Riubregós (Anoia).

Epíleg

L’origen del mot plaga també cal buscar-lo en antigues arrels indoeuropees i vindria a significar conceptes com colpejar i també plorar. Ves a saber si la van inventar arran de les destructores invasions de llagostes enviades pel cel.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

• Locusta: ngenespanol.com – es.wikipedia.org
• La llagosta: ca.wikipedia.org
• La plaga de llagosta, de 1684 – 1688, a Catalunya, per Antoni Simon i Tarrés
• La plaga de la llagosta de 1687: el cas de la Secuita…, per Marc Dalmau
• Sant Marc de Cal Bassacs: patrimonicultural.diba.cat – enciclopedia.cat
• Grafits de Sant Marc: patrimonicultural.diba.cat
• Grafits del castell de Castellfollit de Riubregós: festacatalunya.cat
• Grafits del castell de Coaner: patrimonicultural.diba.cat
• Aplec de Sant Marc: patrimonicultural.diba.cat – visitgironella.cat
• Es pot repetir la plaga de llagostes…, per Sarai Sarroca

Què veure a prop

• Torre del Comte de Fígols
• Santpedor