Mosaics de Sant Gervasi-Galvany.
Allà pels temps de la mussaca, la civilització grega tenia unes divinitats considerades com les guardianes de la memòria, que és la traducció de la paraula musa. Els romans, que no tenien esma per crear una paraula nova, s’apropiaren del nom per designar un munt de coses, com el museu o la música. I també el mosaic, un mot que deriva de musivari, que vindria a ser com l’obra de les muses.
La tècnica musivària és més antiga que menjar musli. Se sap que uns quatre mil anys abans de la nostra era, ja es feien mosaics a Mesopotàmia. Curiosament, els grecs van preferir altres maneres de decorar, com la pintura al fresc, el relleu i l’escultura. Foren els romans qui portaren l’art del mosaic a un grau de perfecció tan alt que trigaria segles a ser mínimament igualat. A casa nostra tingué un moment àlgid amb el modernisme. A mitjan segle XX, aquesta tècnica era massa cara i entretinguda, de manera que fou ràpidament substituïda pel mosaic ceràmic. És així com els anodins edificis de l’època tingueren un toc artístic.
Amb tot això al cap anem a veure tres mosaics de Sant Gervasi-Galvany els quals són ben a prop els uns dels altres i que potser mai has parat atenció.
Vendre com cal
El barri de Sant Gervasi-Galvany deu el nom a Josep Castelló-Galvany i Quadras, propietari d’alguns d’aquests terrenys així com de Can Galvany, una finca que actualment és l’escola Augusta. Aquí la quadrícula de l’Eixample s’estavellà estrepitosament enfront d’altres interessos. Així doncs, malgrat ser un barri de creació relativament recent, no intentis trobar una lògica en la configuració dels carrers.
Doncs bé, sembla que el 1868 el senyor Galvany cedí els terrenys amb la condició que s’hi edifiqués un mercat. L’home, però, va morir sense haver vist ni tan sols posar els fonaments. Entre naps i xirivies, l’obra va trigar vint-i-quatre anys a estar enllestida, més de quaranta anys des de que el mecenes cedí el terreny. El projecte recaigué en Pere Falqués i Urpí, qui en aquells anys era l’arquitecte municipal, després d’haver-ho estat a Sant Andreu Palomar, Sant Martí de Provençals i arquitecte consultor a Badalona.
A més de projectar altres edificis igualment rellevants, Falqués tenia la mà trencada a fer mercats. Per exemple, tens el mercat Maignon de Badalona, el del Clot o el de Sants. Tot s’ha de dir, que en aquesta ocasió comptà amb la col·laboració del seu amic Domènech i Muntaner. Finalment, el 1927, s’inaugurava el flamant edifici amb benedicció episcopal i tot.
Fruita pixelada
Ara no parlaré de la construcció que, tot i ser un interessant exemple d’arquitectura industrial, no és el tema que ens ocupa. En canvi, para atenció als elaborats mosaics que decoren cada una de les entrades del mercat. Envoltat de gruixudes sanefes vegetals i una garlanda de fruites s’emmarca pomposament l’escut de la ciutat. Dessota de les finestres hi ha més decoració a base de fulles d’acant i una gerra curulla de fruita.
L’autor d’aquesta obra és el valencià Lluís Bru i Salelles. Fill d’una nissaga d’escenògrafs, Bru va començar la seva trajectòria fent dibuixos de motius arquitectònics per rajoles i esgrafiats. Aviat passà a executar ell mateix les rajoles i mosaics per importants arquitectes, com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.
Segurament et sonarà Bru pels meravellosos mosaics del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona entre molts altres.
Abstracció religiosa
Seguidament, puja uns pocs metres més pel carrer Santaló i atura’t davant del santuari de Sant Antoni de Pàdua. Després d’anys de voltar per Barcelona sense residència fixa, la comunitat franciscana s’instal·là a principi segle XX en aquest barri quan encara era un despoblat. Només s’havia començat a edificar el mercat de Galvany. Tot començà en una casa al costat d’una petita capella dedicada a sant Magí. El 1904, la gran afluència de feligresos plantejà la conveniència de bastir una església més gran i, posats a fer, un convent. Davant la gran devoció en aquell temps a Antoni de Pàdua, es decidí posar les noves edificacions sota l’advocació del sant portuguès.
Vuit anys més tard, després dels conflictes durant la Setmana Tràgica, s’inaugurava la nova església. La Guerra Civil novament destruí les instal·lacions que no serien completament refetes fins al 1953. No havien passat deu anys que la façana de l’església era profundament modificada sense tenir en compte la resta d’edificacions. El 1975, tan anònima construcció seria dulcificada amb la col·locació d’uns acolorits plafons ceràmics executats per Joan Rifà i Benet. Tot i que el disseny és abstracte, presenta alguns elements de temàtica religiosa, com el calze o la creu.
Nascut el 1926 a Torelló, la formació pictòrica de Rifà el dugué durant els anys 50 a executar decoracions murals a diverses esglésies, principalment d’Osona. Aviat s’interessà per la ceràmica, on desenvolupà una temàtica més abstracta que a la pintura de cavallet. Especialment a Barcelona i rodalia va deixar destacats exemples de murals ceràmics aplicats generalment a edificis públics que signava com a Silicor J. Rifà. Als anys 70, l’estil pictòric va virar cap a una pintura de contingut oníric i sobrenatural, fins i tot provocatiu.
Barri elitista
Per acabar, acosta’t al carrer Tenor Viñas, el qual està dedicat a un important intèrpret d’òpera. Francesc Viñas i Dordal nasqué el 1863 a Moià i es feu famós pel difícil repertori d’obres de Wagner que interpretà arreu del món.
En aquest carrer destaca un altre original mosaic de ceràmica esmaltada d’on sobresurten alguns elements que li donen relleu. L’obra també fou executada per Joan Rifà el 1973, el mateix any que l’edifici. Per si mai t’ho has preguntat, els orígens d’aquest barri es remunten un segle enrere. Ara t’ho explico.
Distracció burgesa
Reculant en la història, ens situem l’any 1912, quan la major part dels terrenys pertanyia a l’acabalat matrimoni Josep Bertrand i Manuela Girona. És quan s’inaugurà un gran parc d’atraccions perquè la burgesia que vivia en torres aïllades es pogués esplaiar com cal. Es batejà com a Turó-Park i s’estenia fins als actuals carrers Calvet i Bori i Fontestà. El parc de la Ciutadella i el Casino de l’Arrabassada quedaven molt lluny d’aquí.
Quinze anys més tard, el parc tancava i el propietari dels terrenys negocià amb l’Ajuntament per tal de cedir una part com a parc públic. Acabada la Guerra Civil, l’erm paratge que envoltava el parc s’urbanitzà ràpidament amb oblidables blocs. La nova burgesia sorgida després de la contesa i afí al nou règim, trià aquest nou barri per viure en nous habitatges d’un estil carrincló com pertocava. Els anys anaren passant i s’acabaren de bastir nous habitatges, més moderns, però igualment anodins, com aquest on pots veure un dels mosaics de Sant Gervasi-Galvany.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Etimologia: etimologias.dechile.net
- Mercat de Galvany: diarieljardi.cat
- Mosaic mercat Galvany: El mosaic del meu barri
- Mosaic santuari Sant Antoni de Pàdua: El mosaic del meu barri
- Santuari de Sant Antoni de Pàdua: diarieljardi.cat
- Mosaic Tenor Viñas: El mosaic del meu barri
- La técnica musivaria: edea.juntadeandalucia.es
- Turó Park: diarieljardi.cat – orgullosademiciudad.blogspot.com – barcelofilia.blogspot.com
- Francesc Viñas: ca.wikipedia.org
- Lluís Bru: eltemps.cat
- Joan Rifà: enciclopedia.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: