La malaltia que patí sant Antoni de Pàdua.
Coneixes alguna persona amb els peus inflats com globus? Probablement pateix el que es coneix com a hidropesia. És una malaltia documentada com a mínim fa vint-i-sis segles. La patiren personatges com el filòsof Heràclit -segle IV abans de la nostra era-; Isabel I de Castella -1504- o Cervantes -1616-. També Antoni de Pàdua morí d’hidropesia el 1231.
Aigua i més aigua
El cos humà està format bàsicament per aigua. Prop d’un 70%. És molt, però si se supera aquest percentatge es converteix en un greu problema que et pot dur al forat.
La hidropesia consisteix en la retenció de líquid en una o diverses parts del cos. Sembla que pot ser degut al sedentarisme, a estar assegut massa estona -ai, els ordinadors!- i també a menjar aliments amb massa sal. Una altra causa pot ser perquè els ronyons no fan el que han de fer i retenen l’aigua. I el mateix passa amb altres òrgans, com el fetge, el cor o el sistema limfàtic. És a dir, que si no pateixes d’hidropesia és que deus estar com un roure. O no.
De vegades es localitza només als turmells i a les cames i llavors s’anomena edema. Però també pot afectar a l’estómac, als braços o al coll. L’acumulació de líquid fa que les extremitats o el ventre s’inflin de manera molt evident. El mot hidropesia prové llatí i aquest el prengué del grec i ve a dir -més o menys- amb aparença líquida.
I per quins set sous t’explico tot això? Ara hi vaig.
Esgotament mortal
En articles anteriors he parlat sobre sant Antoni de Pàdua, un monjo franciscà portuguès que, després de predicar per Europa, acabà com a conseller del papa Gregori IX. Morí a Pàdua quan tenia trenta-sis anys. Molt jove, no creus? La llegenda diu que fou a causa de l’esgotament. Els seus biògrafs, en canvi, asseguren que pocs dies abans de morir, es retirà a descansar. I afegeixen que el cansament era degut a les diverses malalties que el xicot patia, com asma, mals de cap -migranyes?-, dolors de panxa i hidropesia. Total, que tan jove com era i ja tenia una salut de pena.
Figura estilitzada
Probablement per aquest motiu, l’Antoni, que ja de natural era baixet, tenia a més la cara de pa i era grassonet. Però, em diràs tu, com és possible? Amb tota seguretat, les representacions que deus haver vist d’Antoni de Pàdua, siguin pintures o escultures, el presenten com un noi alt, prim i amb la cara extasiada com si hagués acabat de menjar un boníssim panellet.
Tanmateix, als museus de Lisboa es conserven unes pintures que mostren un sant rabassut, amb un físic que probablement era més proper a la realitat. I per què s’ha estès aquesta imatge tan alterada com si fos una Barbie? Doncs per la mateixa raó que Jesús es representa amb els cabells llargs i rossos i trets europeus. Es tracta de mostrar una imatge idealitzada que sigui fàcilment acceptada per la feligresia.
Malaltia bíblica
Un breu text de l’evangeli de Lluc relata que Jesús guarí un home que era hidròpic (Lc 14, 1-6). De fet, la importància de l’episodi no és per la malaltia del pobre home, sinó que rau en el fet que la curació tingué lloc en dissabte, un dia on pel poble jueu no pots ni moure una cadira. A nosaltres ara tant ens fa. El cas és que s’esmenta aquesta antiquíssima malaltia que en temps de Jesús es considerava que era causada per algun pecat.
Exemples anònims
Per il·lustrar aquest article, he utilitzat diverses representacions que he trobat arreu.
En primer lloc, al petit mur que envolta el pou del claustre del monestir de Pedralbes, hi ha un fragment reutilitzat, probablement del segle XVIII, on pots veure el sant amb l’infant a la mà. És una de les imatges barroques més típiques present en altres llocs i que fou copiada fins al cansament.
A continuació, al Mas Gomà de les Cabanyes hi ha un plafó ceràmic ben interessant. Format com a mínim amb tres tipus de rajoles reaprofitades, creen la il·lusió de què l’Antoni és una mica grassonet.
Seguidament, a Vilassar de Mar hi ha una altra versió executada al segle XX, amb un infant que sembla haver fet la primera comunió de tan crescut com és. En aquest cas, l’artista prescindí de la resta d’atributs així com de l’escenari que acostumen a acompanyar el sant.
Finalment, a l’interior de la inacabada catedral de Narbona hi ha diversos plafons ceràmics, probablement barrocs. Un d’ells mostra la típica figura del sant amb el lliri i l’infant dins d’un medalló. En aquest cas, l’home sembla més baixet, un pèl més ample de figura i amb un braç desproporcionadament llarg.
Amb signatura d’autor
Tanmateix, algunes obres han estat signades i podem saber qui i quan les va fer. Per exemple, al barri barceloní de les Tres Torres un gran plafó decora la façana de la Villa Teresa. Es tracta de la carrinclona reproducció d’una pintura executada al segle XVII per Bartolomé Esteban Murillo. La ceràmica està datada del 1940 i signada com a Roig. Si no vaig errat, es tracta de Josep Roig i Ginestós, ceramista nascut el 1898 a l’Estany (Moianès). El 1927 va rebre l’encàrrec d’executar els taulells que decoren el Poble Espanyol de Barcelona.
Per acabar, el 1927 Josep Maria Jujol reformà la façana de la Casa Rovira a Sant Joan Despí. Entre els esgrafiats que la decoren, destaca la figura d’Antoni de Pàdua entre núvols i lliris. Em pregunto si la darrera restauració fou prou acurada, ja que el pobre home fa molt mala cara.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Lèxico mèdico del pasado, per Oscar G. Pamo, pàg. 56
- Hidropesia: ca.wikipedia.org
- Antoni de Pàdua: elpandelospobres.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: