Pintura mural de Francesc Fornells-Pla representant la visita de Joan d’Àustria a Montserrat.
Cançó amb tornada
Ben segur que alguna vegada has escoltat el Virolai. Oi que sí? Saps que el mot “virolai” és el que ara diríem un genèric? Efectivament, és un gènere poètic que, com les balades o nadales, sovint -no sempre- duu una partitura musical associada que permet ser cantat i, fins i tot, ballat. De fet, els seus inicis al segle XIV tingueren lloc a França com a cançó profana i no pas religiosa.
La paraula virolai prové del francès i vindria a significar poema o cançó amb tornada, ja que la complexa estructura d’aquesta peça inclou una volta o tornada que es repeteix. De moment, aparquem aquest assumpte i ja el reprendrem un parell de capítols més endavant.
Germans per part de pare
Al segle XVI, l’imparable avanç de l’imperi otomà -els turcs, per entendre’ns-, i l’augment de la pirateria a les costes de la Mediterrània, motivaren que el Vaticà, Felip II, la república de Venècia i l’orde dels hospitalers s’aliessin per combatre aquesta amenaça. Felip II es quedà a casa ben segur, enviant al seu germà Joan d’Àustria a donar la cara. En realitat, es deia Jerónimo i era fill il·legítim de Carles V. L’emperador -quan ja era un iaio- el reconegué com a fill i és llavors que fou rebatejat amb el nom de Joan.
El vailet, que en aquell moment devia tenir uns vint-i-quatre anys, fou designat capità general de l’armada. Massa jove per una empresa com aquesta. Així que, qui realment es feu càrrec, fou Lluís de Requesens, el seu lloctinent nascut a Molins de Rei.
Devoció reial
Sota el pseudònim de Roberto de Ausona, el prolífic escriptor Antoni Cunillera Gavaldà -de qui no he trobat ni així d’informació-, explica una devota i proselitista llegenda -ignoro en quina documentació es basà-. Diu que Joan d’Àustria era fidel devot de la Mare de Déu de Montserrat. De fet, fou ell qui, després de certs esdeveniments, reprengué aquesta devoció, dedicant-hi un bon grapat de calerons.
En aquest punt cal recordar que acabant el segle XV, el rei Ferran II s’annexionava el monestir de Montserrat, que fins llavors depenia de la congregació de Tarragona, feia fora la congregació i la substituïa per monjos vinguts de Valladolid. Això t’ho explico en un altre article on parlo de la pintura que representa la visita dels Reis Catòlics a la muntanya santa.
Així doncs, continua la llegenda, Joan pujà a veure la Moreneta per tal de demanar-li la victòria. Li prometé la primera cosa que prengués del botí enemic. I ja se sap que la senyora no es pot resistir a aquests regals tan llaminers. El relat diu que en aquell moment les veus de l’escolania entonaren un virolai inèdit que segles més tard Jacint Verdaguer el recolliria de l’aire i el passaria al paper.
Així doncs, Lepant fou un èxit. O millor dit, això és el que els llibres d’història ens han volgut fer creure. Perquè si escoltes la versió turca, les coses no anaren de la mateixa manera. Però pel que ens interessa ara, tant és. El cas és que el primer objecte recuperat per en Joan fou la llàntia del vaixell del paixà enemic.
El botí
La rellevant participació catalana a la batalla de Lepant motivà que la victòria tingué aquí un gran ressò. A més, una part important del botí fou portat a Catalunya. Entre aquells trofeus hi havia el fanal de la galera enemiga que encapçalava la flota turca. Coneguda com la “llàntia del rei moro“, aquesta peça fou duta a Montserrat, passant primerament, no cal dir-ho, per l’Escorial.
Segons la llegenda, Joan d’Àustria en persona oferí la llàntia a la Moreneta en presència del seu seguici. Els monjos benedictins la col·locaren al costat de moltes altres que ja cremaven a la basílica. Però mai la van encendre. Consideraven que era un símbol infidel i que de cap manera podia cremar.
Tempesta de dimonis
Fins que una nit de llamps i trons excepcionals, semblava que la muntanya i el monestir s’anaven a ensorrar. Interpretant que era un atac de tota la cort demoníaca, els aterrats monjos decidiren encendre totes les làmpades votives.
Amb la confusió, il·luminaren també la llàntia del rei moro. Diuen que en aquell moment una veu des de les alçades els manà apagar-la immediatament. Així ho feren i l’escolania es posà a cantar, foragitant els dimonis. La llàntia desaparegué el 1811 durant l’incendi i saqueig del monestir per part de les tropes napoleòniques.
Retratant els fets
En un dels accessos a l’atri hi ha un gran mural executat cap al 1958 per Fornells-Pla on apareixen els principals fets de la visita de Joan d’Àustria a Montserrat. Poc clar em queda si el protagonista dugué personalment la llàntia a Montserrat o bé ho delegà en alguna altra persona.
Sigui com sigui, penso que el senyor retratat damunt del cavall blanc té una edat que em fa l’efecte que no acaba de coincidir amb la que el jove príncep tenia en aquell moment. Certament, en alguns dels pocs retrats que se li van fer, llueix un intent de barbeta de vull-i-no-puc, però no la d’aquest mural. A més, a la mà duu el ceptre reial, quan ell només era general. Es tractarà d’una equivocació de l’artista?
A la part superior, a banda i banda de la Moreneta, hi ha sengles escenes de l’escabetxada on els turcs -naturalment- surten ben mal parats. Els penons de cada bàndol onegen entre les flames i els morts. Com pots veure a la pintura, pràcticament tota la contesa s’efectuà amb embarcacions de rem.
Senyores i senyors
A la cantonada inferior esquerra, dins d’una carrossa hi ha una senyora vestida de blanc. Penso que podria ser Bàrbara Bloomberg, la mare de Joan d’Àustria. La resta de personatges, com que no tenen cap tret distintiu, ben bé poden ser les quatre germanes i els dos germans d’en Joan. També és possible que apareguin les amants Maria de Mendoza i Diana de Falangola i les filles que tingué d’aquestes relacions, Maria Anna i Joana.
Endavant les atxes
Para atenció al patge que duu les regnes del cavall de -suposadament- Joan d’Àustria. Si no vaig errat, es tracta del que en castellà anomenen “paje de hacha“, és a dir, un servent molt jove que va davant del senyor fent-li llum amb una atxa. Com que és de dia -o bé la Moreneta ja ho il·lumina tot prou bé-, el noi duu el llum a la cintura. L’atxa és un mànec amb una peça a dalt que té quatre cares on dins es col·loquen quatre blens amb cera i resines. Quan s’encén resisteix fins i tot els vents forts.
Un altre patge, girat de cara al senyor que arriba, mostra a la gent l’enorme “llàntia del rei moro” guanyada a la batalla.
Vida curta però intensa
A part d’haver comandat a la batalla de Lepant, Joan d’Àustria, prengué part i negocià hàbilment en altres enfrontaments, esdevenint tot un heroi a Europa. Malgrat diverses veus -el papa inclòs- que demanaren a Felip II que el fes rei d’algun dels diversos territoris que defensà i conquerí, aquest declinà reiteradament les peticions. El jove tenia trenta-un anys quan el tifus se l’endugué al forat, mentre era als Països Baixos en una guerra sense recursos.
Artista polifacètic
Utilitzant sovint un traç gruixut que simbolitza el patiment i colors vius que representen l’esperança, l’obra de Francesc Fornells-Pla innovà l’art de casa nostra a partir de mitjan segle XX. Nascut a Barcelona el 1921, creà un llenguatge propi. Tot i que de vegades pintava obra figurativa, la temàtica gairebé sempre és abstracta i remet al romànic català anònim. Establí coneixença amb importants artistes i arquitectes del moment, com Rothko o Josep Lluís Sert.
A més de la seva gran producció gràfica i pictòrica, el reconeixement a aquest polifacètic artista li vingué pels treballs com a vitraller. També executà pintures al fresc a diverses esglésies, com aquesta de la visita de Joan d’Àustria a Montserrat. Així mateix, Fornells-Pla és conegut per les originals escultures mòbils que incorporen vidres de colors, com el de la plaça Roja de Badalona.
Fornells-Pla executà en aquest monestir una altra obra similar, tot just al passadís de l’altre costat. Es tracta de la visita dels Reis Catòlics al segle XV, quan s’expulsaren els monjos catalans i se substituïren per uns altres vinguts de Valladolid.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Abadia de Montserrat
Saber més
- Virolai: enciclopedia.cat
- Virelai: ca.wikipedia.org
- La crònica de la batalla de Lepant en una acta del llibre dels consells de Cervera, per Maria Pilar Perea
- Llegenda de la llàntia: tiocarlosproducciones02.blogspot.com
- Joan d’Àustria: dbe.rah.es
- Francesc Fornells-Pla: fornellsplaconxasisquella.org – wikiwand.com
Què veure a prop
- Mural de la visita dels Reis Catòlics
- Camí de l’Avemaria
- Els Degotalls
- Can Cavaller (Monistrol de Montserrat)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: