Si d’una cosa pot lluir Badalona enfront de la veïna Barcelona és que la seva història romana comença prop d’un segle abans. Això sí, l’època d’esplendor de Baetulo minvaria també més aviat que la de Barcino. Coses de la vida. La ciutat, però, ha demostrat ser un destí llaminer, ja que ha estat repetidament ocupada per tribus, cultures i immigrants d’arreu. Avui parlarem precisament, d’una de les darreres onades de persones desplaçades que motivaren la creació del barri de Sant Roc. I al bell mig, com un símbol de la lluita per la dignitat d’aquest barri, sorgí la plaça Roja de Badalona.
Revolució vermella
Com que és el color de la sang, tradicionalment el vermell ha simbolitzat el sacrifici, el perill i el coratge. Més recentment tindria altres significats, com la calor, la ira, la passió sexual i l’amor. Fou un dels primers colors utilitzats a la prehistòria. Cultures tan distants com l’egípcia i la maia tenyien els vestits d’aquest color en les cerimònies. Els generals romans anaven més lluny i es pintaven els cossos de vermell per celebrar les victòries. Vinculat amb la sang de Crist i dels màrtirs, els cardenals -nom obvi- de l’església catòlica vestien de vermell.
El 1831, durant una revolta a Gal·les contra l’exèrcit, els obrers feren onejar un llençol tacat amb sang de xai. Es considera que aquest fou l’origen de la bandera roja que aviat esdevindria un símbol revolucionari lligat al comunisme. I potser també un signe distintiu d’un barri de Badalona. Però comencem pel principi.
Famílies desplaçades
En temps pretèrits, la desembocadura del Besòs era una estesa d’aiguamolls. A partir del segle XIX aquesta zona es recuperà per conrear. De fet, fins a mitjan segle XX es coneixia amb l’adient nom de barri del Regadiu. Però entre la riuada del 1962 i la construcció sis anys més tard de l’autopista C-31, moltes famílies badalonines foren reubicades en aquests terrenys que ara ja es coneixien com a Sant Roc en honor al copatró de Badalona. Poc va ajudar el trasllat fins aquí de la població que vivia en barraques a Montjuïc i al Somorrostro.
El resultat fou un descomunal amuntegament de blocs de poca qualitat on vivien persones d’ètnies diverses amb un alt índex d’analfabetisme i sense recursos econòmics. Tot plegat desembocà en un barri amb els problemes que et puguis imaginar i més. Amb els anys s’ha anat posant fil a l’agulla per millorar la situació. És així com s’han rehabilitat els edificis amb aluminosis, han augmentat els equipaments i s’ha fomentat la integració.
Art a la plaça
A començament de la dècada dels anys vuitanta, es dissenyaren espais oberts amb zones verdes amb la idea de facilitar la convivència. Per exemple, es creà la plaça Roja amb formes arrodonides que pretenien minimitzar el vandalisme. En aquest cas, a més, es dotà d’un important valor artístic, ja que s’inclogué un gran mosaic de Tharrats i una original escultura de Fornells-Pla.
En un racó, oblidada i anònima, hi ha una altra escultura de la qual ningú en parla. Es tracta de cinc tubs metàl·lics encastats damunt d’una base de ciment. Si tenia una placa amb la data o el nom, fa temps que s’ha perdut.
La major part de l’esplanada està recoberta amb un paviment d’un insòlit color vermell. Tan característica tonalitat fou decisiva quan el 1987 el veïnat celebrà una votació i demanà que l’espai es bategés com a la plaça Roja de Badalona. Trenta anys més tard la degradació de l’indret motivà una remodelació d’aquesta zona verda, restaurant les obres artístiques i canviant el mobiliari urbà.
L’artista culte
El mosaic executat per Tharrats fet a base de còdols i tota mena de materials reciclats crea un singular efecte, realçat pel característic paviment vermellós que l’envolta. A més, petits motius, com retalls oblidats, esquitxen arbitràriament els accessos a la part central.
Nascut a Girona el 1918, en Joan-Josep Tharrats i Vidal era fill d’un fabricant de mosaics ceràmics i paviments artístics amb seus a Girona, Barcelona i Besiers. Però a més, el pare era poeta i intel·lectual, de manera que es preocupà en donar al fill una educació literària. Passada la Guerra Civil i un servei militar que va durar més que foc de pinyol, reprengué l’activitat artística i literària que ja havia iniciat anys abans.
Fent provatures amb el pastel, amb papers estripats i també fent taques, anà investigant i polint el seu estil. D’aquesta manera conegué una important fornada d’artistes emergents tan variats com Cuixart i Tàpies, amb els quals fundaria el grup Dau al Set. A partir de 1950 esdevingué un artista reconegut internacionalment. Tot viatjant arreu del món, continuà fent coneixences de la talla XXL com Dalí, Cocteau, de Kooning, Duchamp i de Chirico.
Endinsant-se més i més en una abstracció plena de textures, s’atreví amb les tècniques més variades: pintura, fotografia, litografia, serigrafia, mosaic, collage i gravat. El 1969 dissenyava l’extraordinari paviment dels jardins del Mirador de l’Alcalde a Barcelona amb tota mena de materials i peces reciclades. Uns deu anys més tard, repetia l’experiència amb el mosaic de la plaça Roja de Badalona.
Primitivisme abstracte
Elevada damunt de tres amplis graons circulars, s’aixeca l’escultura mòbil coneguda com la Papallona. Damunt d’una potent estructura, Fornells-Pla instal·là uns notoris vitralls emmarcats amb metall que fan l’efecte de ser unes grans ales que es mouen amb el vent.
Utilitzant un traç gruixut que simbolitza el patiment i colors vius que representen l’esperança, l’obra de Francesc Fornells-Pla innovà l’art de casa nostra a partir de mitjan segle XX. Nascut a Barcelona el 1921, creà un llenguatge propi. Tot i que de vegades pintava obra figurativa, la temàtica de la seva obra gairebé sempre és abstracta i remet al romànic català anònim. Establí coneixença amb importants artistes i arquitectes del moment, com Rothko o Josep Lluís Sert.
A més de la seva gran producció gràfica i pictòrica, el reconeixement a aquest polifacètic artista li vingué pels treballs com a vitraller. També executà pintures al fresc a diverses esglésies, així com al monestir de Montserrat. Així mateix, Fornells-Pla és conegut per les originals escultures mòbils que incorporen vidres de colors, com el de la plaça Roja de Badalona.
De fora vingueren
Com un record a totes aquelles persones que procedents d’arreu han vingut a viure aquí, un gran nombre de carrers del barri de Sant Roc estan dedicats a poblacions de la meitat sud de la península: Càceres, Badajoz, Còrdova, Jumilla, Màlaga, Huelva, Almeria, Vélez Rubio, Vélez Blanco i Jerez de la Frontera. Aquests dos darrers, juntament amb l’avinguda del Maresme i la del Marquès de Mont-roig delimiten el gran espai verd.
El fill adoptiu
T’has preguntat mai qui va ser aquest marquès de Mont-roig perquè li dediquessin prop de dos quilòmetres i mig d’una important via pública? Ara mateix t’ho explico. Doncs resulta que la família Ferratges que era de Mont-roig, emigrà a Amèrica a fer fortuna. El 1840, trobant-se a Santiago de Cuba, naixia Antoni Ferratges de Mesa. Passats uns anys, tornaren tots plegats a Barcelona.
Després d’estudiar Dret, l’Antoni ostentà diversos càrrecs importants i inicià la seva carrera política que el dugué a president de la Mesa del Congrés dels Diputats i governador civil de Girona, entre altres. A més fundà un partit liberal. Per la seva vinculació amb Badalona, fou nomenat fill adoptiu de la ciutat. El 1887 batejaren un carrer amb el nom de Diputat Ferratges. Finalment, seria modificat quan obtingué el títol de marquès de Mont-roig.
Per acabar, de places roges n’hi ha arreu. Per exemple, a part, no cal dir-ho, de la de Moscou, en tens una a la Ciutat Meridiana i també a Madrid, Santiago de Compostel·la i Torrelavega. I ben segur que n’hi ha més!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça Roja. Badalona
Saber més
- Vermell: wikiwand.com
- Bandera vermella: wikiwand.com
- Barri de Sant Roc: wikiwand.com
- Retalls d’història a Sant Roc, per Anna Vicente
- Joan-Josep Tharrats: wikiwand.com
- Antoni Ferratges: dbe.rah.es
- Francesc Fornells-Pla: fornellsplaconxasisquella.org – wikiwand.com
- La plaça: ca.wikipedia.org – museudebadalona.cat
- Barri de Sant Roc: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: