Els mosaics de Pere Vila al santuari de Puig-agut de Manlleu (Osona).
El cim
El Puig-agut és una elevació que amb prou feines arriba als sis-cents metres. El que passa és que en un entorn tan planer com aquesta part d’Osona, gaudeix d’unes envejables vistes de 365 graus. Així doncs, és un punt emblemàtic als límits de Manlleu, Torelló i l’Esquirol. Més encara d’ençà que al seu cim s’erigí el santuari de Puig-agut.
Tres millor que un
El temple es troba emparat sota una triple advocació. D’una banda, està dedicat al Sagrat Cor, un discutible culte, del qual ja he parlat en un altre article. Iniciat a França uns dos-cents anys abans, fou portat a Espanya pels jesuïtes i instaurat per Felip V al segle XVIII. Fou quan s’escamparen les eloqüents paraules que suposadament Jesús digué a un jesuïta afirmant que “Reinaré en España”. Me’n guardaré de fer cap comentari.
De l’altra banda, el temple es coneix també com a santuari de Lurdes -més avall t’explico la raó-. Conté, a més, dues capelles, una dedicada a sant Josep i l’altre a la Verge. Com veus, de protecció divina no n’hi falta.
Els inicis
Tot i que se sap que molts segles abans els romans ja es passejaven per aquest indret, de fet la història del santuari comença el 1870 quan s’aixecà un pedró dedicat al Sagrat Cor. Deu anys més tard en Ramon Madirolas Codina hi feu construir un oratori. Juntament amb un grup de fidels, el 1883 anaren a Lourdes en pelegrinatge amb motiu del 25è aniversari de l’aparició d’aquesta Verge. De tornada, dugueren com a souvenir una imatge de la Mare de Déu que col·locaren a l’oratori. Amb la benedicció del bisbe Morgades de Vic, aquell mateix any s’iniciava la construcció del santuari que duraria tres anys.
El promotor
En Ramon Madirolas nasqué a Manlleu el 1856 en un mas proper a l’actual santuari. Es dedicava al conreu de blat i patata així com a la producció de mel, obtenint diversos premis. Tot s’ha de dir que tenia una gran amistat amb el ministre d’Agricultura d’aquell moment. Aviat esdevingué un personatge molt ben relacionat, tan dins del món polític com religiós, essent rebut fins i tot pel rei Alfons XIII i el papa Lleó XII. D’aquest darrer obtingué la certificació que el santuari de Puig-agut era el primer en tot l’estat dedicat al Sagrat Cor.
L’arquitecte
El projecte fou encomanat a l’arquitecte barceloní August Font i Carreras. Nascut el 1845, Font inicià la seva activitat dirigint les obres de restauració de la basílica del Pilar de Saragossa. El seu treball més destacat fou la finalització de la façana neogòtica de la catedral de Barcelona. També és autor de la plaça de toros de les Arenes així com d’altres destacats edificis, alguns dels quals han desaparegut.
Projectes inconclusos
Però la idea de Ramon Madirolas anava més enllà. En principi, la seva masia havia de ser el lloc on s’hostatjarien les persones que visitessin l’indret que, no ho oblidem, era dins de la seva propietat. A més, gaudirien d’un balneari amb aigües mineromedicinals que, casualment, havia descobert uns anys abans. Poca cosa li devia semblar tot això al pietós senyor Ramon, qui tenia previst aixecar tretze oratoris al voltant d’una rèplica del remot habitatge on -diuen- l’àngel Gabriel anuncià Maria que seria mare.
Però el gran projecte quedà en el paper. A més, s’alçaren un parell de pilars davant de la façana on havien de ser col·locades les escultures del papa Lleó XIII i la del bisbe Morgades. Aquesta darrera fou l’única que finalment es va esculpir i que resultà molt malmesa durant la Guerra Civil.
El dubtós
El temple patí greus destrosses el 1936 i no fou fins una dècada més tard que es començà a arranjar. De mica en mica, i gràcies a donatius i aportacions, tant de la feligresia com d’institucions, l’entorn tornà a ser com antigament havia estat.
Finalment, el 2011 es col·locà una rèplica del timpà que hi havia originalment. Representa el dubte de Tomàs en veure Crist ressuscitat i ningú s’explica per quins set sous el senyor Ma dirolas trià aquesta escena. El nou timpà fou obra d’Ernest Oms i Raurell, artista de Sant Vicenç de Torelló de qui no he trobat ni així d’informació.
Decoració extraordinària
Com que del senzill edifici pots trobar arreu prou informació, ara només em centraré en la peculiar decoració que embelleix l’accés. Els elaborats mosaics, fets majorment amb còdols de riu i petites tessel·les de colors, han estat executats per Pere Vila Farrés, de qui he parlat en un article anterior.
Sense cap mena de dubte, aquesta obra que molt pocs llocs esmenten com cal, es pot considerar com a exemple d’art insòlit. He parlat diverses vegades sobre manifestacions artístiques que no podem classificar amb cap etiqueta, com la casa de Narcís Ribas, la Torre Rodona, Can Nasi Paleta i moltes altres. Hi ha qui en diu art brut, alternatiu, marginal o naïf, però jo prefereixo deixar-ho com a insòlit, paraula que defineix allò que resulta extraordinari.
L’artista
En Pere Vila nasqué el 1932 a Santa Cecília de Voltregà en el si d’una família nombrosa que es dedicava a les tasques agrícoles. Quan tenia disset anys, arran d’unes reformes a la llar familiar, aquell noi tingué el primer contacte amb el món de la construcció.
Des del 1957, un cop formà la seva pròpia família, i durant els trenta anys que treballà en una fàbrica metal·lúrgica, aprofità les estones lliures per edificar el seu propi habitatge a Manlleu conegut com a Casa de les Pedres.
Un món de pedres
A seixanta-tres anys en Pere decidí que ja en tenia prou de la fàbrica i que ja era hora de fer el que li venia realment de gust. Dedicant-se en cos i ànima a pescar, trobà la inspiració per la seva altra gran passió: la decoració arquitectònica. És així com, a partir dels anys vuitanta, projectant la creativitat que duia dins, recollí incomptables còdols que després utilitzava en les seves creacions.
Els límits municipals
Si no vaig errat, l’element més antic fet per ell que hi ha al santuari de Puig-agut data del 1991 i és el que suporta tres senzilles creus de terme de ferro situades al punt just on conflueixen els corresponents municipis. A la base s’inserí una placa commemorant que el 1986 el bisbe de Vic Josep Maria Guix celebrava el centenari de la dedicació del temple. Al voltant s’hi representen les quatre estacions.
Un rosari d’esglésies
L’any següent en Pere Vila finalitzava el mur amb el banc a l’entrada del temple. A més d’elements vegetals, es poden veure escenes de l’ofici de masover. Així mateix, s’enllestí l’escalinata amb les jardineres. Als mosaics dels murs apareixen tot un seguit d’esglésies i ermites que m’han assegurat que es poden veure totes del Puig-agut estant. A la part baixa de les escales l’autor col·locà els escuts de Torelló, Manlleu i l’Esquirol.
Els pedrons
Passaren més de deu anys i el 2005 en Pere Vila es posava amb el pedró que hi ha al camí d’arribada al santuari des de Torelló. Es tracta d’un monòlit de planta quadrada. En dues de les cares apareix una miniatura del santuari amb sengles fletxes que indiquen el camí per anar-hi. A les altres dues cares hi ha la Mare de Déu dins una fornícula.
Un altre pedró era col·locat l’any següent al camí que ve des de Manlleu. En aquest cas, hi ha altres indicacions que assenyalen la direcció cap a masos del voltant. A la part superior col·locà un penell amb quatre dansaires ballant una sardana.
Històricament, la funció dels pedrons -o peirons- era, generalment, la de marcar un punt de termenal o comunicar quelcom. Sovint se situaven ben a la vista en les cruïlles dels camins per orientar els vianants. També indicaven que aquell era un bon lloc per encomanar-se a Déu o als sants o bé recordaven que en aquell indret succeí algun fet important.
Descans pel cos i la vista
Aquell mateix any aixecava un singular banc -de còdols, no cal dir-ho- suportat per petites arcuacions. Aquest mateix recurs que ja havia utilitzat quatre anys abans al Camí dels Pous de Roda de Ter, l’aplicaria al banc que hi ha a l’entrada de l’església. La singularitat de l’indret, sota una gran alzina, motiva a seure-hi i contemplar la grandesa de l’entorn.
La taula dels vents
De mica en mica, Pere Vila anava afegint més elements. Així doncs, el 2007 aixecava una taula de pedra on hi ha una rosa dels vents i els noms de les muntanyes del voltant. L’origen de la rosa dels vents es remunta al segle XIV quan un cartògraf mallorquí la plasmà en un mapa nàutic, amb la indicació de vuit direccions, tal com la pots veure al mosaic de la taula. Amb el temps arribaren a ser trenta-dos rumbs.
Al peu de la taula l’autor plasmà una variada fauna, cadascuna amb el seu nom i estampà la seva signatura i l’any. És d’agrair que l’autor hagi signat cada una de les seves obres, facilitant-ne la identificació.
Els deixebles
Finalment, el 2015 acabava el mur amb l’escena de la fugida a Egipte, reconeixible per les tres piràmides. També afegí en un extrem una bonica crucifixió. Així mateix, col·locà tot un seguit de testos amb Jesús i cada un dels apòstols fets amb petites peces de mosaic. Per tal de poder-los identificar correctament, inclogué el nom de cadascun.
En conjunt, una meravellosa decoració que realça la silueta del restaurat santuari de Puig-agut de Manlleu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Taula de pescadors de Roda de Ter: rondaller.cat
- El santuari: carrersdemanlleu.blogspot.com – elfardepuig-agut.blogspot.com – ca.wikipedia.org
- El timpà: elfardepuig-agut.blogspot.com
- August Font i Carreras: wikiwand.com – dbe.rah.es
- Ramon Madirolas: bibliotecamanlleu.cat
- El pedró: llenguanacional.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: