Els vitralls de l’abadia de Fontfreda (Aude).
Renéixer de les cendres
Reculem a dinou de setembre de 1914. Ens trobem a Reims, a cent quaranta quilòmetres al nord de París. Aquell fatídic dissabte començaren a caure bombes amb l’objectiu de destruir la catedral de Saint-Rémy. La raó mai s’ha aclarit. Potser perquè, com a lloc de coronació de la reialesa francesa, havia esdevingut tot un símbol d’identitat que les tropes alemanyes decidiren esborrar. O potser perquè les altes torres eren un estratègic punt d’observació.
Tant és. El cas és que una icònica obra de l’art gòtic que havia sobreviscut durant deu segles va quedar pràcticament reduïda a runa. L’indret esdevingué un escampall de pedres, de peces escultòriques i de vidres esmicolats. Però, com una au fènix, aquells trossets de vidre tindrien aviat una segona vida en convertir-se en part dels vitralls de l’abadia de Fontfreda.
Construcció sòbria
Els orígens de Fontfreda es remunten al segle XI, quan s’instal·là una comunitat benedictina. Seguidament, passà a mans de l’orde cistercenc, esdevenint l’epicentre de la lluita contra el catarisme. Poc després, obriria una sucursal a casa nostra amb el flamant monestir de Poblet. Per cert, si has estat a Poblet, el de Fontfreda et pot semblar desencisador malgrat les seves dimensions. Aquell primer orde de Cister es proposà tornar a les arrels, seguint molt més estrictament la regla de sant Benet. Per aquest motiu, predomina l’austeritat arquitectònica i la mínima decoració.
D’una banda, els motius escultòrics es concentren al claustre on els capitells mostren representacions únicament de formes vegetals. Només un, de ben curiós, conté una figura humana que sembla amagar-se entre les plantes. De l’altra banda, les vidrieres que hi havia antigament eren monocromes -res de colorins-, de les quals no n’ha sobreviscut cap. Els actuals vitralls de l’abadia de Fontfreda foren col·locats a partir del 1912. Més avall t’ho explico.
De l’apogeu a l’abandó
Al segle XV, després d’un període d’esplendor, l’abadia de Fontfreda esdevingué seu de la noblesa, que no estava per temes espirituals. D’aquell moment ençà s’edificaren noves construccions més pròpies d’un castell-palau. A mitjan segle XIX un nou abat promogué l’abadia com a centre de caritat i d’acollida. Fins que el 1901, les lleis del país separaren l’Església de l’Estat i els monjos tocaren el dos del recinte.
Una nova vida
Set anys més tard, el matrimoni format per en Gustave Fayet i la Madeleine d’Andoque esdevingueren propietaris de l’abadia adquirint-la en una subhasta. En Gustave era col·leccionista d’art i convertí l’abadia en un centre de trobada d’artistes, com Odilon Redon, Aristides Maillol o Manolo Hugué. Un altre artista, poc -o gens- conegut a casa nostra, fou Richard Burgsthal, qui tindria un important paper a Fontfreda.
Músic i artista
Nascut a Niça el 1884, en Richard era músic i pianista, apassionat de Wagner. Com que no tenia prou música, es casà amb una compositora d’òperes d’inspiració wagneriana. Animat per l’esposa, es llançà a pintar. El 1910 coneix Gustave Fayet qui el convenç per fer els vitralls de l’abadia de Fontfreda i decorar-la amb frescos. A tal efecte, mecenes i artista adquireixen una fàbrica de vidre on produir els vitralls que pots veure a l’església abacial. A base d’uns brillants colors verds, es mostren escenes de la vida de sant Benet i de sant Francesc d’Assís.
Això no obstant, tenen un especial interès -per mi- els altres vitralls de l’abadia de Fontfreda que ningú esmenta. Són els que hi ha als finestrals de les escalinates i, molt especialment, al dormitori dels monjos conversos. Aquests monjos s’ocupaven dels treballs manuals i administratius, mentre que els monjos de cor es dedicaven -espavilats ells- a l’estudi. És a dir, que els conversos eren com les minyones del monestir.
Llum fragmentada
En aquesta ocasió, en Richard tingué una bona pensada. Se n’anà a Reims i s’endugué -o adquirí o li regalaren a la deixalleria- un bon grapat de bocinets de vidre, encara calents pel bombardeig. De tornada a casa, ideà tot un seguit de vitralls fets de trossos recuperats. El resultat és una sèrie de sorprenents creacions que de lluny talment t’hi jugaries un peix que són vitralls gòtics. En canvi, quan t’hi acostes, descobreixes que els vitralls de l’abadia de Fontfreda són fets de fragments aïllats.
Gastronomia vitrallera
La llengua francesa, en una estranya associació d’idees, ha batejat aquestes creacions com a “vitreaux salade” -vitralls amanida– i també vitralls macedònia. Tot molt gurmet. Són, en resum, un collage de peces antigues que formen un nou vitrall. D’aquestes amanides ja es començaren a muntar a final segle XIX. La preocupació de l’artesà no és fer un conjunt coherent i precís. Rostres, fragments d’inscripcions, motius arquitectònics o florals serveixen per deixar volar la imaginació.
I, curiosament, és així com als vitralls de l’abadia de Fontfreda pots apreciar i admirar aquests petits detalls fets pels mestres vitrallers de temps passats, però amb una nova lectura iconogràfica. Això no obstant, aquest no és un cas únic. Altres edificis mostren també vitralls fets a partir d’antics bocins recuperats. Per exemple, a la Normandia hi ha l’església de Notre-Dame de Saint-Lô i a l’Occitània tens el castell de Castelnau-Bretenoux. Com a curiositat, s’ha descobert que en una de les pintures de Vermeer apareix un petit vitrall fet a trossos.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La basilica devastada: el bombardeo de la catedral de Reims, per María Bendito
- Basílica de Saint Rémi: eglisesduconfluent.fr
- Història de Fontfreda: fontfroide.com
- Els vitralls: parc-naturel-narbonnaise.fr
- Richard Burgsthal: fr.wikipedia.org
- Vitralls macedònia: castelnau-bretenoux.fr
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: