La casa de Pere Vila de Manlleu (Osona).
Un dia Jesús deixà anar al seu deixeble allò de “tu ets Pere i damunt d’aquesta pedra edificaré la meva Església” (Mt. 16, 18). Poc es podia pensar que vint segles més tard un altre Pere prendria aquelles paraules al peu de la lletra.
Déu, família i natura
En Pere Vila Farrés nasqué el 1927 a Santa Cecília de Voltregà en el si d’una família nombrosa que es dedicava a les tasques agrícoles. Entre l’esclat de la Guerra Civil i el poc temps que li deixaven les obligacions al camp, és escassa l’educació que rebé a l’escola. Però l’amor pel camp, la família i una ferma convicció religiosa passarien a ser els tres pilars de la seva vida. Quan tenia disset anys, arran d’unes reformes a la llar familiar, en Pere fou assignat per ajudar el paleta encarregat de fer-ho. Tan bé ho devia fer, que al cap d’un temps, el mateix professional requerí els seus serveis en una altra obra. Aquest va ser el primer contacte amb el món de la construcció.
A continuació, un cop formà la seva pròpia família, des del 1957 i durant els trenta anys que treballà en una fàbrica metal·lúrgica, en Pere aprofità les estones lliures en edificar el seu propi habitatge i el dels seus fills, tot just al costat. Val a dir que amb les seves mans i sense cap ajuda, excavà els fonaments i bastí l’edifici, popularment conegut com a Casa de les Pedres. Ambdues edificacions es troben a l’avinguda de la Diputació, una via oberta els anys quaranta del segle XX quan, arran d’uns aiguats s’urbanitzà aquest barri.
Ara és la meva
A seixanta-tres anys en Pere decidí que ja en tenia prou de la fàbrica i que ja era hora de fer el que li venia realment de gust. D’una banda, es dedicà en cos i ànima a pescar, pràctica amb la qual obtingué més de dos-cents guardons. I fou precisament pescant que trobà la inspiració per la seva altra gran passió: la decoració arquitectònica.
És així com, els anys vuitanta, projectant la creativitat que duia dins, recollí incomptables còdols dels rius on pescava -de fet, hi ha d’altres indrets molt i molt llunyans-. Després de classificar-los, els utilitzava en dissenys que elaborava sense tenir cap model previ de què volia fer. D’aquesta manera, i sense un ordre establert, entapissà de pedres tota la façana principal de la casa Pere Vila de Manlleu, formant motius geomètrics i florals que emmarquen una fornícula on hi ha representats Maria, Josep i l’infant Jesús.
La comarca al cor
El mur lateral és una interpretació del mapa d’Osona, amb les principals poblacions, rius i carreteres. A més, hi intercalà escenes de tot el procés relacionat amb la sega. Pots veure el pagès amb la falç segant el blat, les gavelles o garbes apilades al camp, el transport del gra, així com el procés de batre a l’era. Un mural d’allò més didàctic. Els motius es perceben gràcies als colors i a la mida dels còdols meticulosament triats i col·locats. Les carreteres, els rius o les vies del tren es diferencien mitjançant les textures creades amb les pedres.
Amb el mateix estil hi ha un altre mapa de la rodalia de Manlleu situat a dalt de tot de la casa del costat on viuen els fills de l’artista.
Heràldica comarcal
I per si no en tenies prou, una paret de la casa de Pere Vila de Manlleu mostra els escuts de totes les poblacions de la comarca d’Osona, abans que algunes poblacions decidiren passar a formar part del Lluçanès. Molts d’aquests escuts es mostren encara sense normalitzar amb l’actual forma caironada aprovada per la Generalitat de Catalunya. Els pots comparar amb els que en Pere Vila va fer al Camí dels Pous de Roda de Ter.
El detall, de prop
Si continues baixant pel carrer Batlle Pau Caballeria, veuràs l‘hort delimitat per una artística tanca feta -no cal dir-ho- de còdols de riu. Aquest espai és farcit d’obres que et deixaran amb la boca oberta. En primer lloc, cal destacar les reproduccions de la torre Eiffel, la catedral de Barcelona i l’església de Santa Maria de Manlleu. És en apropar-te i observar els petits detalls que pots copsar la grandesa d’aquestes creacions.
De tot una mica
Com que això podria semblar poca cosa, a la casa de Pere Vila de Manlleu hi ha una estranya barreja d’altres personatges i elements. Per exemple, unes figures que representen cada un dels membres de la seva família, se situen damunt d’un pal on descansa tot d’aviram. I ben a prop, una font i una estranya torre amb un peculiar penell al capdamunt. Ara cal aixecar la mirada per damunt de la teulada per observar la col·lecció de campanars de les esglésies del voltant, fets amb una envejable minuciositat. Una figura de Charlot vigila des d’una cantonada de la coberta qui passa pel carrer. Des de l’altra cantó, l’escultura d’una nimfa o musa recoberta de brillants colors sembla proveir d’inspiració a l’artista.
La llegenda
Enrotllada en un pal o bé sostenint un fanal amb la boca, hi ha representades diverses serps. La raó cal cercar-la al relat llegendari del Serpent de Manlleu. Explica la llegenda que a la vora de la ciutat hi vivia una serp que lluïa un gros diamant al cap. Només se’l treia per anar a abeurar al riu. Un dia, un xicot li prengué la gemma i fugí cames ajudeu-me, mentre la serp l’empaitava.
El noi entrà en una casa i amagà el diamant dessota d’un morter cap per avall. El rèptil s’enrotllà al voltant del morter per trencar-lo, fins que morí exhaust per l’esforç. Tan original llegenda fou transcrita per Jacint Verdaguer i també per Joan Amades.
Transports
Seguidament, a la part posterior de la finca, en Pere Vila recobrí l’entrada del garatge amb mosaics de pedres molt més petites que a la resta de la casa. Els motius estan majorment relacionats amb mitjans de transport de tota mena. Des de caminar o anar dalt d’un ase, fins a carretes, cotxes, un autobús, un vaixell i un globus aerostàtic. Tot entre arbres, ponts i carreteres, sota la llum de la lluna i del sol. I com que els anys vuitanta va passar pel cel el cometa Halley, l’artista també l’immortalitzà en un racó.
Encara hi ha més
Aquesta gegantina obra no s’acaba aquí. Cal que vagis alçant la mirada per descobrir, entre altres, les miniatures de les cases on viu la seva família o els florits pinacles de la paret mitjanera. Però encara hi ha més per veure. En Pere Vila i la seva filla Pilar han tingut l’amabilitat de mostrar-me casa seva, farcida de mil detalls. Com els prestatges fets de trencadís que acullen l’extensa col·lecció de guardons de pesca. De les parets pengen quadres fets amb tècnica mixta amb idealitzacions de l’entorn rural tan estimat per l’autor.
I mentre m’ensenya fotografies de quan decorava la casa dels seus fills, en Pere m’explica ufanós com feia els fonaments o, enfilat a la bastida, col·locava els còdols. Visitar la casa de Pere Vila de Manlleu ha estat tot un descobriment. Escoltar, a més, les seves explicacions fa que aquesta gran creació prengui més sentit. Perquè és l’obra de tota una vida.
Art personal
Com he comentat àmpliament en altres articles, les obres executades per persones que ho fan sense motius comercials, reben diversos noms, com art insòlit, paisatgisme visionari, art brut, marginal i outsider. El mot brut és un terme encunyat per l’artista francès Jean Dubuffet per descriure l’art creat fora de la cultura oficial.
Si t’agrada aquest art tan autèntic, és de tot punt imprescindible que t’acostis santuari de Lurdes o de Puig-agut, que és ben a prop d’aquí i del qual en parlaré aviat. En aquest indret amb vistes panoràmiques en Pere es lluí de valent, decorant l’entorn amb tot un seguit de mosaic. Els pedrons, la taula i les escalinates són tot un exemple de l’inclassificable estil d’aquest artista. Segons paraules de la seva filla, si hagués tingut estudis, en Pere Vila podria haver arribat quasi tan alt com Gaudí. I de veritat que m’ho crec.
Agraïments
En primer lloc, vull donar les gràcies a la Sol de la biblioteca de Vilassar de Mar qui tan amablement va fer les gestions necessàries per localitzar la informació que necessitava. També agraeixo la Núria de la biblioteca municipal de Manlleu qui, no només em va facilitar documentació sinó que a més em va posar en contacte amb la família Vila. Finalment, no tinc paraules per agrair la Pilar i en Pere Vila qui m’han obert casa seva i sense els quals no m’hagués endut aquesta preuada i privilegiada experiència.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Avinguda Diputació: carrersdemanlleu.blogspot.com
- Singular Spaces II, Jo Farb Hernàndez. 5 Continents Editions. 2023
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: