Un mosaic de Domènec Fita a Barcelona (Sarrià – Sant Gervasi).
Un carrer poc planificat
Fins a arribar a l’avinguda Diagonal, el carrer Balmes puja dret com un bastó. Dues travessies més amunt, sembla que van perdre el regle i el carrer comença a fer estranyes corbes, com si anés begut. Però tot té un per què.
Quan el 1859 Ildefons Cerdà planificà l’Eixample, preveia que el carrer Balmes arribés fins a la Diagonal. No va ser fins nou anys més tard que s’adonaren que potser seria bona idea connectar la ciutat amb Sant Gervasi de Cassoles -que encara era un municipi independent-. Entre que per allà passava una riera i que la planificació afectava propietaris importants, el tram s’allargà més del previst -fins al 1930- i no va ser possible fer-lo tan rectilini com es pretenia.
Muralla de blocs
Doncs bé, és en aquest tram sinuós on poc després de finalitzada la Guerra Civil es començaren a aixecar grans blocs de sis o set plantes. Construïts en un estil típic de les zones altes que fa tuf entre clàssic i grandiós, hagueren d’adaptar-los al desnivell del terreny. Posteriorment, altres blocs de línies una mica més modernes acabaren de completar aquesta transitada i sorollosa via. Als vestíbuls encara pots veure conserges escombrant, repartint el correu o no fent res.
Embellint l’entrada
I és precisament en una d’aquestes entrades que pots veure -si el porter o la portera t’ho permet- un preciós mosaic de Domènec Fita a Barcelona signat el 1967. Sense cap ordre en concret, al mural hi ha un seguit d’animals de tota mena així com elements vegetals. Una obra d’art feta de ceràmica que alegra l’entrada d’aquest edifici.
Varietat d’estils
Hi ha artistes dels quals resulta relativament senzill identificar la seva obra. Segurament, no et costarà gaire saber que una pintura o escultura pertany a Miró, Picasso o Tàpies. En canvi, si compares les creacions de Domènec Fita i Molat, et semblarà que han estat executades per artistes diferents. Escultura, dibuix, pintura, vitralls, esgrafiats, art abstracte o figuratiu són només algunes de les nombroses facetes de la riquesa creativa d’aquest gironí nascut el 1927.
Un dels vessants de la seva prolífica carrera fou el dedicat a la fauna. De les seves mans sortiren tota mena de bestioles, des d’insectes fins a mamífers i ocells. Alguns, diria jo, només habitaven dins la seva inesgotable imaginació.
Artista inclassificable
Després d’estudiar belles arts a Girona, Olot i Barcelona, Fita comença a desempallegar-se de l’academicisme i a treure el que porta a dins. La primera producció entra dins del vessant religiós, comença a fer obres per la catedral de Girona o l’abadia de Montserrat. També fa retrats i investiga canviant de tècnica i suports amb sorprenent facilitat. Vidre, ferro, pedra, fusta, ciment…, no hi ha material que se li resisteixi!
Fins a l’abstracció
Durant anys, la producció d’aquest polifacètic artista ha estat difícilment encasellable. De mica en mica, la seva extensa obra va derivant cap a una abstracció radical. La major part de la producció de gran format es troba integrada en l’arquitectura i en espais públics. Per exemple, a Banyoles pots veure l’esgrafiat de la clínica Salus Infirmorum i al Pasteral hi ha el monument al carrilet.
Un ampli mostrari
Com he comentat, el mosaic de Domènec Fita a Barcelona -en realitat són dos grans mosaics- mostra aus, insectes, rèptils i mamífers, com si es tractés d’una estranya granja urbana on tot té cabuda. Però també pots veure un variat i imaginatiu repertori de botànica -fulles i flors-. La major part d’aquestes representacions està encerclada per formes planes de color que les aïllen les unes de les altres. El fons està format per rajoles de tonalitats ocres i marrons.
Evolució bestial
La representació d’animals per part de Fita ha estat objecte d’estudi. Un projecte elaborat el 2015 pel neuròleg Joaquim Jubert Gruart, analitzava l’evolució de l’artista pel que fa a aquesta temàtica en concret. En primer lloc, fins al 1955, Fita dibuixava el que veia de manera realista. És a dir, un gos era un gos.
Entre aquell any i el 1990, el dibuix es tornà cada vegada més esquemàtic. Ja no li interessava fer l’animal exactament com era, sinó que amb un senzill traç captava el més rellevant del cos. El mosaic de Domènec Fita a Barcelona entraria dins d’aquest segon període.
Finalment, en una tercera etapa que s’allargà fins al 2005, Fita entra en una fase d’abstracció, creant éssers fantàstics sorgits de la seva imaginació. Eren taques que recordaven animals, tot i que a primera vista costa determinar si el que veus és un insecte, una au o un mamífer.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Balmes, 316. Barcelona
Saber més
- Carrer Balmes: wikiwand.com – diarieljardi.cat
- Domènec Fita: fundaciofita.cat – pedresdegirona.com
- (B)estiari Fita, per J. Jubert Gruart
- Fauna de Domènec Fita: fundaciofita.cat
Insaciable i polifacètic artista. Al municipi de Palafrugell també tenim diversa obra d’ell, bàsicament en esglésies, però també de gran format al carrer.
Moltes gràcies per aquesta interessant entrada que ens ajuda a recordar a aquest gran mestre.
Oh, he estat diverses vegades a Palafrugell i no en tenia constància. Me l’apunto a la llista per tornar i documentar-ho. Moltes gràcies!