Un mosaic de Jordi Aguadé sobre un fet històric del segle XIV.
Passejant pel carrer del Consell de Cent de Barcelona pots contemplar un bonic mosaic de Jordi Aguadé amb tot de guerrers i reis que semblen haver sortit de la revista Cavall Fort. Molt ben plantats i amb cares innocents, la meitat duen banderes de sant Jordi així com les barres vermelles i grogues, entre altres estendards.
El seguici continua a l’interior del vestíbul, però en aquest cas, l’exèrcit llueix banderes amb la flor de lis. Qui són i què fan aquí? Ara veuràs que tant el mosaic, executat els anys setanta del segle XX, com el nom del carrer comparteixen un vincle.
Aconsellant la reialesa
En primer lloc, és important saber que, a més del nom d’un carrer, el Consell de Cent fou una institució de govern de la ciutat de Barcelona. Establerta al segle XIII, estava formada per una assemblea de cent consellers. Com diu la paraula, aquestes persones aconsellaven els oficials reials sobre la defensa de la ciutat i altres afers municipals. I així va ser fins al 1714 quan es perderen tots els privilegis catalans. Tot governant demanava el parer del Consell de Cent, Pere el Gran inclòs quan conquerí Sicília. Però ja t’estic fent espòiler. Millor anem a l’inici de tot plegat.
Vida de guerra
Per començar, cal tenir clar que la vida al segle XIII era un no parar de fer la guerra. Jaume I, qui semblava tenir el do de la ubiqüitat, se la passava combatent a qui fos i on fos. A més, l’home era un tita fluixa. Tu diràs! Tingué tres esposes i set parelles amb les quals només feia que escampar la llavor reial. Entre filles i fills, engendrà una descendència de disset criatures, algunes de les quals es dugueren a matar -literalment-.
Un d’ells es digué Pere, més conegut com a Pere el Gran. Quan el longeu del seu pare la dinyà, ell ja era un ganàpia de trenta-sis anys i tan sols regnà durant nou anys, abans que una sobtada malaltia el dugué a l’altre barri. Tanmateix, la seva vida protagonitzada per guerres s’inicià quan era ben jove i així fou fins al darrer dia com a governant.
Fàbrica de vaixells
Entre les obres clau del seu regnat -guerres a part-, et sonaran les Drassanes Reials de Barcelona. Això sí, sense sostre, ja que els calerons se’ls havia gastat en tanta contesa i no hi havia més pressupost. La funció de l’edifici no era altra que produir galeres per tal de fer més guerres. Quina obsessió! Dos reis més tard es veié la necessitat de cobrir el recinte pel fet que les naus es malmetien abans de ser enllestides.
Amb l’església hem topat
Una de les moltes conquestes que dugué a terme Pere el Gran, fou la de Sicília. El sant pare del moment no ho veié amb bons ulls, ja que s’estimava més que l’illa fos governada pel franc Carles I d’Anjou. Així doncs, el papa no només excomunicà en Pere, sinó que el desposseí de tots els regnes i manà les croades franceses envair Catalunya per enfrontar-se a la Corona d’Aragó. Apa! En Pere, després de consultar l’opinió dels consellers de Barcelona, negocià un privilegi a perpetuïtat amb la ciutat pel qual s’establia la preeminència d’aquest organisme.
Seguidament, armat fins a les dents amb tots els exèrcits que va trobar, plantà cara als croats a prop de Banyoles. La batalla ha passat a la història com el combat de Santa Maria d’Agost perquè, precisament, tingué lloc aquest calorós dia. I és que això de les vacances és un invent de fa poc.
Escenificació de la contesa
Ara ja saps que el mosaic de Jordi Aguadé probablement representa la batalla de Santa Maria d’Agost. Les figures que hi ha a l’interior del vestíbul correspondrien a l’exèrcit croat francès. Les de l’exterior serien les de la Corona d’Aragó, comandades per Pere el Gran. Les banderes amb cercles blancs són les de Pere i Ramon de Montcada, els quals prengueren part activa en la batalla.
Així mateix, hi ha altres banderes que dedueixo que corresponen als almogàvers, és a dir, companyies de soldats autònoms que s’apuntaven al que fos amb tal de saquejar. Que lluitaven per diners, vaja.
El ceramista
Deixeble de Llorens i Artigas fins al 1950, Jordi Aguadé i Clos ha fet de tot. Per exemple, pots veure l’auca del Senyor Esteve al carrer de Petritxol, els meravellosos gerros a diversos museus europeus o les ingènues figuretes decoratives amb noies, sants i nens, que ara es venen a les pàgines de col·leccionistes.
Molt abans que ens envaïssin els productes suecs, Aguadé, qui havia fet una llarga estada a Suècia, creà unes vaixelles amb innovadors i sobris dissenys, que encara avui semblen moderns. A més, sovint formà tàndem amb altres artistes. Per exemple, col·laborà amb Vila-Grau fent el mosaic de l’església de Santa Maria d’Esparreguera o el mural ceràmic del Col·legi de Metges de Barcelona. I amb Cesc feu una bonica creació per a la fàbrica Cóndor d’Arenys de Mar.
El cronista
Per acabar, una menció a la persona gràcies a la qual coneixem les aventures i desventures d’aquest i d’altres reis del moment. Nascut al segle XIII a Peralada (Alt Empordà), Ramon Muntaner fou militar, administrador i polític. Però la principal raó de ser recordat, és el seu vessant de cronista. Una mena de reporter, vaja. El fet de saber llegir i escriure li va obrir moltes portes, en un temps en què la cultura era en mans de quatre privilegiats.
La seva Crònica comprèn des de la concepció de Jaume I el 1207 -la qual, evidentment no va presenciar-, fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó, el 1328. Això sí, ignorant o tergiversant fets per tal de remarcar la superioritat dels monarques del casal de Barcelona que ocupaven els trons d’Aragó.
En aquesta obra, escrita en un estil proper a les novel·les de cavallers, deixa els catalans com a herois suprems i a la resta com a poc menys que vàndals. Entre els mil fets narrats, pots llegir, no cal dir-ho, la batalla de Santa Maria d’Agost, representada al mosaic de Jordi Aguadé.
Epíleg
Per cert, la contesa no va acabar bé del tot. Davant la superioritat dels francesos, els catalans s’hagueren de retirar a Santa Pau i més tard sant tornem-hi. Els almogàvers, que anaven a la seva bola, ho feren tan malament com van saber i encara els hagueren de socórrer. Seguint en la mateixa línia, aquests soldats autònoms saquejaren el call de Girona i Pere el Gran els feu executar. Però aquestes són unes altres històries.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Consell de Cent, 204. Barcelona
Saber més
- Consell de Cent: caminantamblahistoria.wordpress.com
- Els almogàvers: pedresdegirona.com
- Pere el Gran com cal, per Francesc Riart i Jesús Lloria
- Jordi Aguadé: artenbuff.com
- El mural ceràmic: El mosaic del meu barri
- Combat de Santa Maria: ca.wikipedia.org
M’ha encantat aquesta perla de revisió històrica, salpebrada amb tocs irònics, basada en el mosaic de Jordi Aguadé i Clos. Fins a trobar el seu mosaic, recorreré el Consell de Cent, tot recordant reis, consellers, almogàvers i el reporter Muntaner.
Moltes gràcies pel comentari! El mosaic el pots veure al número 204, fent cantonada amb Villarroel. No cal que et facis tot el carrer ;-D