Cal Verdaguer a Avinyó (Bages).
L’allargassat terme municipal d’Avinyó presenta quatre zones, cadascuna amb la seva pròpia identitat. Al sud, l’Horta d’Avinyó és un territori caracteritzat per l’activitat vitícola. Més a l’oest, el relleu muntanyós del Morisco el fa adient per la ramaderia. Al nord, els habitants de la zona de Santa Eugènia viuen del conreu de cereals a la vall que s’estén a banda i banda del riu Relat. Finalment, i encaixat entre muntanyes, al poble d’Avinyó és on es troben els habitatges més antics.
Malgrat que popularment s’ha estès la romàntica idea que Avinyó voldria significar lloc on hi ha vinyes, sembla que la realitat va per un altre camí. Probablement deriva del clan llatí dels Avennius els quals s’establiren per aquests i altres indrets de Catalunya i Occitània.
De mà en mà
Un passat remot documentat al segle X amb l’establiment d’un castell, dona pas a tot un seguit de canvis de propietaris del terme fins al segle XIX, mentre la població va creixent i minvant segons els bons -i no tan bons- moments. El 1803 la família Verdaguer esdevingué propietària d’Avinyó.
Val a dir que els Verdaguer ja vivien aquí com a mínim dels del segle XVI. No obstant això, l’imponent mas fou bastit un segle després, tal com pots veure a la llinda de la porta. Per cert, sembla que s’oblidaren de posar una lletra al nom i la picaren al damunt més petita. Doncs bé, en aquell temps, quan Avinyó era encara una vila eminentment rural, es comencen a urbanitzar els carrers del centre. És en aquell moment que alguns dels grans propietaris del voltant decidiren establir-se a la plaça Major.
Decoració barroca
La monumental façana porxada de Cal Verdaguer a Avinyó, que pots veure millor des del carrer Barnola, data del 1775 quan un tal Pau Verdaguer afegí, a més, els esgrafiats barrocs de color gris i mangra. Arran de casaments pactats amb altres famílies igualment importants, a mitjan segle XIX la família Verdaguer engrandí fins a tal punt les seves propietats que arribaven fins a Moià.
Així mateix, hi havia tres edificis de la seva propietat, un dels quals era una masoveria coneguda com la Verdegueria. També disposaven d’un molí, un pou i una era. L’activitat principal era la producció de raïm i, encara ara, el celler conserva fins a dotze tines d’obra i dues de fusta. Això et pot donar una idea de la importància que arribà a tenir.
La fi de la dinastia
A mitjan segle XIX, l’Anna Verdaguer es casava amb Pau de Barnola i Espona. Nascut al municipi osonenc d’Orís en una rellevant família de terratinents, Barnola s’estrenava en política els anys quaranta del segle XIX, arribant a Corts, tot i que amb una participació més aviat discreta.
El cas és que amb aquest enllaç matrimonial, el cognom ancestral desapareixia, malgrat que s’ha conservat per nomenar l’històric mas de Cal Verdaguer a Avinyó.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça Major, 27. Avinyó
Saber més
- Mapa patrimoni cultural d’Avinyó: patrimonicultural.diba.cat
- Els abadal i Verdaguer d’Avinyó: regio7.cat
- Cal Verdaguer: patrimonicultural.diba.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: