L’hivernacle del parc de la Ciutadella de Barcelona.
Tens flors al balcó de casa teva? Et viuen d’un any per l’altre? Se les esmorzen els mil de bitxos que no saps d’on carall han vingut? Ah, i saps com es diuen -les flors, no els bitxos-? Perquè cada floreta, cada planta, arbre i fins i tot l’herba emprenyadora que no hi ha manera d’eliminar, tenen el seu nom.
Curant amb plantes
Segons l’escriptor, científic, naturalista -i també militar- llatí Gai Plini Segon –Plini el Vell pels amics- el primer botànic fou el filòsof Zoroastre nascut a l’Iran uns sis segles abans de la nostra era. I tot, per què? Doncs perquè l’home descriví els efectes d’unes herbes màgiques. Agafat amb pinces, ho sé. I més si tenim en compte que mil anys abans, els egipcis ja preparaven medicines a base d’herbes. De fet, el terme botànica prové del grec i significa herba. Al segle IX a.n.e. Homer ja l’esmenta a la Ilíada, així que la paraula ve de lluny.
El primer botànic
Tanmateix, es considera que el filòsof grec Tirtamos és el pare de la botànica. Aquest senyor nasqué a l’illa de Lesbos vint-i-cinc segles abans que tu i jo vinguéssim al món. Fou deixeble del també filòsof Aristòtil qui, veient que tenia un do per la xarrera, el batejà com a Teofrast, nom que -més o menys- ve a dir que parla divinament. Passaré per alt les mil qualitats i fets que assolí aquest rellevant personatge en la seva llarga vida. Només destacaré la seva contribució a la botànica amb la publicació de dos tractats amb una exhaustiva descripció i classificació de plantes de tota mena.
Classificant espècies
La preocupació per classificar científicament les plantes no apareix fins al renaixement. A partir del segle XVI sorgiren diverses persones estudioses com el suís Conrad Gessner o l’italià Andrea Cesalpino que començaren a agrupar les espècies per la forma de les fulles, les flors o els fruits. Aquest interès pel món vegetal va molt lligat amb la creació dels jardins botànics, on es podien agrupar les espècies i estudiar-les de més a prop. Seguidament, durant el segle XVII s’aprofiten les expedicions per descobrir riqueses llunyanes, per donar a més un caràcter científic. Sovint eren els missioners més instruïts qui observaven, dibuixaven i recollien mostres.
Il·lustració científica
De mica en mica, els mateixos botànics s’embarcaven i anaven acompanyats de dibuixants especialitzats en il·lustració botànica. Aquests recollien amb tota mena de detall les característiques vegetals de cada nova varietat que trobaven. Les làmines que dibuixaven eren posteriorment publicades, servint no només per finalitats científiques, sinó que també foren font d’inspiració d’artistes. Finalment, al segle XIX sorgiren rellevants botànics que cada vegada s’especialitzaren més i més en determinades espècies.
Estructures fràgils
Els hivernacles es crearen per aconseguir un ambient òptim per les plantes en entorns on difícilment podrien créixer. Per entendre’ns, és com tenir una criatura consentida a la qual li hem donat tot el que vol, criant-la aïllada de qualsevol perill. En aquestes construccions, bona part del sostre i de les parets són fetes de vidre. A més, sovint inclouen sistemes de climatització, de reg per degoteig i per aspersió. Aquestes delicades estructures acostumen a patir els efectes de la climatologia així com del vandalisme i dels conflictes bèl·lics.
Flors arreu
Si hi ha una època en què les representacions vegetals foren el top trending de la decoració, és la corresponent al modernisme. Aquest estil utilitzà profusament la natura com a font d’inspiració. Fulles, flors i tiges entortolligades emplenaren parets, mobles, arrimadors ceràmics, cartells i joieria. La sinuositat de les formes vegetals anaven molt bé a aquest moviment que buscava la corba, l’asimetria i la llibertat de línies. No obstant això, a més del component estètic, cada planta, flor o fulla tenia al darrere un significat simbòlic, que ara no entraré a explicar.
A més de les plantes clàssiques del nostre entorn, com la rosa, la rosella o el llorer, el modernisme es delia en espècies vingudes de lluny. Arran de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, el pavelló japonès causà tan gran impacte que artistes de tota mena integraren l’estil d’aquell llunyà país i incorporaren tot un seguit de plantes exòtiques com els crisantems, les hortènsies, les camèlies o els nenúfars. L’estètica de les fulles palmejades del castanyer bord foren probablement les més utilitzades en ornamentació.
Un jardí al castell
El 1860 s’enderrocava la fortalesa manada construir per Felip V un segle abans. El solar es destinà a jardí públic amb serveis típics en aquella època. Per exemple, hi havia gàbies amb ocells, instal·lacions zoològiques, cafeteria, jardí botànic, hivernacle i, fins i tot, una vaqueria on poder consumir llet fresca. Josep Fontserè i Mestre, qui havia guanyat el projecte, s’encarregà inicialment de les obres. Entre altres, dissenyà un senzill hivernacle que tot just un any abans de l’Exposició Internacional, se l’endugué una tempesta.
Segon intent
A correcuita, l’arquitecte municipal Josep Amargós i Samaranch projectà un de nou amb molta més presència que, tot i que no s’arribà a completar, és el que pots veure actualment. A diferència d’altres arquitectes modernistes, Amargós no és que hagi deixat una gran estesa d’obres seves. Feu diversos projectes d’urbanització com el del Poble Sec i una part de la muntanya de Montjuïc. Potser et sonarà més la bonica torre de les Aigües que hi ha a la muntanya del Tibidabo.
Un dels grans encerts de l’hivernacle del parc de la Ciutadella fou la decoració amb estucats que, com no podia ser d’altra manera, mostra un ampli repertori d’espècies botàniques.
Malgrat la degradació pel pas del temps així com de les successives capes de pintura que les ocultaren de la vista, recentment s’han pogut recuperar i restaurar. Un article publicat a final segle XIX ha donat la pista per atribuir l’autoria a Alexandre de Riquer i Ynglada.
Un artista prolífic
Com que ningú es posiad’acord si el segon cognom s’escriu Ynglada, Inglada o Anglada, el deixarem com a Alexandre i hi hagi pau. El xicot nasqué a Calaf un dia de maig de 1856 dins d’una família de comtes i marquesos on el seu pare era militar i la seva mare provenia d’una família d’intel·lectuals. Tindria uns tretze anys que ja se li començava a veure la vena artística, així que més tard entraria a estudiar a l’escola Llotja de Barcelona. La seva amistat amb Apel·les Mestres el dugué a interessar-se per la publicitat. A vint-i-tres anys viatjà per diverses ciutats italianes, així com París i Londres. En tornar treballà com a il·lustrador de llibres i revistes, activitat laboral que s’intensificà en quedar vidu i amb sis fills.
Arran de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 executà decoracions per l’Hotel Internacional, el Castell dels tres dragons i també de l’hivernacle del parc de la Ciutadella. Seguidament, descobriria els prerafaelites anglesos, l’art japonès i l’obra de William Morris i tot plegat tindria una gran influència en les seves creacions. També per aquell temps participaria en la fundació del Cercle Artístic de Sant Lluc. El gran domini del dibuix que tenia el feu destacar especialment en el camp del disseny gràfic, amb obres que han estat tot un referent dins del moviment modernista.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Picasso, 7. Barcelona
Saber més
- Etimologia de botànica: etimologias.dechile.net
- Teofrast: espores.org
- Modernisme i natura: metode.cat
- Desarrollo de la Botánica en los siglos XIX y XX, per R. Trull Blasco i M. del Carmen Vidal
- La ilustració botánica, la práctica fundamental que acompañó las expediciones científicas del Nuevo Mundo
- El papel del arte en la expedición botánica: investigandoconarte.wordpress.com
- L’hivernacle. 135 anys de natura i art: barcelona.cat
- Alexandre de Riquer i Anglada, per Toni Mascaró Pou
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: