Murals ceràmics a Sant Gervasi (Sarrià-Sant Gervasi).
Des del segle X i durant vuit segles, el terme de Sant Gervasi de Cassoles era això, “cases soles” aïllades i separades per torrents i turons. El 1714 esdevingué municipi i cent vuitanta anys més tard era annexionat a Barcelona. La tranquil·litat i l’aire pur convertiren l’indret en zona de desig per part de la burgesia barcelonina. És així com, a mitjan segle XIX es projectaren les primeres urbanitzacions a Sant Gervasi i s’obriren carrers amb els noms de les persones propietàries dels terrenys. Per exemple, Josepa Mandri, Francesc d’Assís Ganduxer, Magí i Joaquim Modolell o Rupert Santaló entre moltes altres.
En pocs anys el poble es convertí en zona residencial on convivien cases pairals de l’any de la castanya amb vil·les d’estiueig, convents i col·legis. En una fotografia dels anys trenta del segle XX es pot veure com el carrer Modolell tenia grans xalets envoltats de jardins. No passarien ni trenta anys que l’especulació els faria desaparèixer per donar pas a blocs de pisos d’alt nivell. Malgrat això, d’alguna manera el caràcter residencial encara perdura.
Glamur ceràmic
Amb això al cap ens n’anem al carrer Lluçanès per veure quatre murals ceràmics a Sant Gervasi. El 1964 s’edificaven quatre blocs englobats dins el que s’anomenà “Conjunto Residencial Bonanova Park“. Això de la k sembla que feia més distingit en cercles elevats. Suposo que devia ser vital l’aprofitament del solar, ja que estan estranyament encavalcats els uns amb els altres. Això sí, un jardinet al davant fa d’espai distribuïdor. Dedueixo que les obres s’allargaren quatre anys, pel fet que a cada bloc hi ha un mural ceràmic datat del 1968.
A l’entrada, un plànol, també executat en ceràmica, indica la situació de cada edifici. Per la similitud, aquesta obra recorda molt a les que hi ha al barri del Besòs i també a Montbau. Però les signatures no tenen res a veure.
En fi, els blocs es batejaren amb noms glamurosos, com Bolonya, Palerm, Versalles i Luxemburg -en rigoròs castellà, no cal dir-ho-. A les entrades, es col·locaren els magnífics mosaics al·legòrics de les ciutats que els donen nom. Tres d’ells, amb un disseny elegant i modern, duen una signatura que m’ha estat impossible d’identificar.
Torres de poder
En primer lloc, el de Bolonya mostra les característiques i altíssimes torres que caracteritzen aquesta bonica ciutat italiana. Bastides entre els segles XII i XIII, sembla que, a més d’un possible propòsit defensiu, aquestes construccions eren una demostració de poder entre les famílies més importants. Es creu que n’arribaren a haver-hi més de cent vuitanta torres, alguna de les quals mesurava prop dels cent metres d’altura.
Vegetació esponerosa
A continuació, el mosaic dedicat a la capital siciliana de Palerm, interpreta uns exuberants jardins vistos des d’una balustrada. Probablement es tracta de la Vil·la Niscemi. Aprofitant l’estructura d’un edifici anterior, aquesta luxosa residència prengué l’aspecte actual al segle XVIII en passar a ser propietat del príncep Valguarnera. Al jardí d’aquesta vil·la abunden les espècies exòtiques i subtropicals. El mosaic té la gràcia que recorre el mur pel davant i pel darrere.
Reialesa francesa
Seguidament, el plafó ceràmic corresponent a Versalles, també reinterpreta els jardins d’aquest palau francès, començat a construir al segle XVII per Lluís XIII per ser residència reial. Els successius monarques anaren ampliant el conjunt, conformant alhora l’estructura dels jardins barrocs de la mà del dissenyador de jardins Jacques Boyceau que amb el temps s’anaren complementant amb escultures, grutes, fonts, un hivernacle i un zoològic, entre altres. A més, com si es tractés d’un fons, l’artista afegí la flor de lis, element distintiu de la reialesa francesa.
El ducat en abstracte
Estranyament, el darrer d’aquests quatre murals ceràmics a Sant Gervasi és totalment diferent. Correspon a Luxemburg i no té cap imatge descriptiva que es pugui relacionar amb aquest ducat. A més, l’obra està signada per Joan Vila-Grau i Jordi Aguadé. Aquest tàndem executà meravelloses obres, com el mosaic de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera o el mural del Col·legi de Metges de Barcelona. El motiu no és representatiu de la ciutat que bateja el bloc, sinó que l’autor va fer una obra completament abstracta. En aquest cas, el mural es troba mig amagat per dues columnes i no facilita la contemplació del conjunt.
L’artista
La trajectòria de Joan Vila-Grau va començar amb una pintura figurativa que, a partir dels anys setanta derivaria cap a l’abstracció, amb obres mixtes, és a dir, pintura-escultura. El mural del Col·legi de Metges és un bon exemple.
En l’elaboració de vitralls segueix una evolució similar, però acaba amb la desaparició de la iconografia, treballant només el color i la llum. La culminació d’aquesta etapa és l’execució dels vitralls del Temple de la Sagrada Família de Barcelona.
El ceramista
Deixeble de Llorens i Artigas, Jordi Aguadé i Clos ha fet de tot. Per exemple, pots veure l’auca del Senyor Esteve al carrer de Petritxol, els meravellosos gerros a diversos museus europeus o les ingènues figuretes decoratives amb noies, sants i nens, a les pàgines de col·leccionistes. Després d’haver fet una llarga estada a Suècia, Aguadé va crear vaixelles amb innovadors i sobris dissenys que encara avui semblen moderns.
Tot per una herència
Tot seguit, baixa pel carrer de Muntaner i enllaça amb el de Modolell, fins al punt on quasi s’uneix amb Ganduxer, per veure un altre dels murals ceràmics a Sant Gervasi. A mitjan segle XIX en Joaquim Modolell del Puig i de Vallmajor heretà una gran propietat. Pot després, ell mateix presentava a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles un projecte per urbanitzar aquesta part de la finca. Abans d’acabar el segle ja s’havien edificat una vintena de torres.
Dia i nit
Segurament, al lloc on hi havia un d’aquests habitatges el 1965 s’aixecava un blog d’alt nivell. L’exterior de l’elegant i diàfana entrada era decorada amb un gran i acolorit mural ceràmic. L’obra presenta un distant paisatge rural amb un parell de grans pins en primer terme. El conjunt sembla dividit en dues parts, com si es tractés del dia i de la nit.
Tot i que no hi ha cap signatura aquesta obra presenta paral·lelismes -segons la meva opinió- amb una altra que hi havia -ja no hi és- a Sant Cugat del Vallès. En aquella ocasió, l’autora era Carme Canals i Moragrega. Nascuda a Barcelona el 1953, aviat es traslladà amb la seva família a viure a Sant Cugat del Vallès. Seguidament, obtingué la titulació en l’especialitat de ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona i durant molts anys ha estat professora de ceràmica a l’Escola de Belles Arts de Sant Cugat.
Com pots veure, la zona alta amaga petites grans obres d’art que poden passar desapercebudes. Per exemple, sense moure’t d’aquí, a l’edifici del costat tens un bonic relleu de Joaquim Ros.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Lluçanès, 8 i carrer de Modolell, 6. Barcelona
Saber més
- Sant Gervasi: ajuntament.barcelona.cat
- Carrer Modolell: diarieljardi.cat
- Joan Vila Grau: pàgina d’Instagram
- Jordi Aguadé: artenbuff.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: