L’oblidat edifici José Ballvé del carrer Alí Bei de Barcelona.
Has llegit mai La història interminable? Aparentment sembla un conte infantil. Michael Ende relata que hi ha un país de fantasia que les persones humanes obliden. En conseqüència, el No-res se n’està apoderant i destruint.
En això he pensat quan cercava informació sobre un edifici del carrer d’Alí-Bei a Barcelona. Edificat just l’any que començava la Guerra Civil, diràs tu si no deu tenir coses per explicar. Però ja ningú les recorda. L’oblit l’ha ferit de mort. Ningú en parla. Ni tan sols està catalogat. Encara més, tant aquest immoble com el contigu estan pendents d’enderroc. Allà fan nosa. Pas al progrés d’edificis anodins!
Protector del comerç
El discret portal està deliciosament decorat amb motius florals fets de forja que contenen tres petits detalls de vidre acolorit. Una mica més amunt, hi ha un enigmàtic esgrafiat amb dos personatges que semblen estar lloant una estrella de sis puntes radiant. Si t’hi fixes, veuràs que cada un duu un barret amb ales.
Es tracta d’Hermes, déu de la mitologia grega que feia de missatger entre la resta de divinitats olímpiques. Potser van posar un parell pensant que així tindrien el doble de protecció divina. Però veient com ha acabat l’edifici, no sé jo que pensar. Així mateix, Hermes era conegut per ser el déu del giny, de l’astúcia, dels lladres, dels mentiders i, mira tu per on, del comerç en general. Treu la conclusió que et sembli. Com que ja he parlat d’aquest déu en altres llocs, no m’esplaio més.
Les inicials J.B. al centre de l’esgrafiat i la frase Marca registrada no ajuden massa a saber de qui o què es tracta. Tot plegat sembla tenir un aire maçònic que no m’arrisco a desxifrar per por de pifiar-la.
L’empresari
Efectivament, tal com amablement m’ha confirmat Francesc Solé de l’Àrea de Conservació i Col·leccions del MNACTEC, l’edifici pertanyia a José Ballvé Bayer i probablement d’aquí provenen les inicials de la façana. D’aquest personatge res he trobat, però sí que sabem que era el gerent d’una important empresa de filatures coneguda com a Ballvé, S.A. De fet, a les xarxes he trobat l’exemplar d’una factura del 1934 on es pot veure el mateix logotip, només que les oficines i el magatzem encara eren al carrer Bruc de Barcelona.
A més, tenia fàbriques a Ripoll, Begudà i el Masnou (antigament, Can Xala). Un cop havien descarregat el gènere i repartit els encàrrecs, els transportistes recollien el cotó dels magatzems portuaris del Moll de Borbó i marxaven novament a les fàbriques.
Activitats comercials
Dedueixo que l’empresa fou absorbida per altres, canviant el nom. Per exemple, el 1989 la fàbrica del Masnou esdevé Hilaturas Masnou (Hilma, S.A.). Des del 1973 i durant quaranta-tres anys, als baixos de l’edifici del carrer Alí Bei hi havia les oficines de Sedunion, S.A., que antigament havia estat la importantíssima empresa de sederies Jordi Fàbregas ubicada a Mollet del Vallès. Finalment, la companyia s’uní amb l’empresa de sederia Joan Batlló, el de la casa Batlló del passeig de Gràcia.
La fi d’una època
Abandonat a la seva dissort, actualment els baixos de l’edifici acullen un establiment oriental que, com passa a tot aquest barri, et fa pensar que et trobes en un altre país ben llunyà. Mentrestant, el No-res esborra els darrers records d’un edifici que ja ningú sap què va ser i a tothom sembla fer-li nosa.
L’erudit aventurer
Com encomanat pel mateix oblit, de l’edifici del carrer Alí Bei, probablement ja cap persona es pregunta qui diantre fou el personatge que dona nom a aquesta via. Nascut a Barcelona el 1766, Domènec Badia i Leblich era fill del secretari del governador. Tenia catorze anys que ja ocupava un lloc de funcionari a Granada i vint-i-sis quan Carles IV el nomenà administrador de tabacs de Còrdova. Feu amistat amb un botànic i orientalista amb qui participà en un projecte científic pel nord d’Àfrica.
Canvi d’identitat
Arran d’aquesta feina, el primer ministre Manuel Godoy, tenint al cap la idea d’aconseguir nous territoris, feu modificar el projecte amb un caràcter més diplomàtic i comercial. Vestí com un musulmà, falsificant documents i canvià el nom pel d’Alí Bei l’Abassi, príncep dels abbàssides. Tot i que els resultats no foren els esperats, Badia viatjà a diversos territoris musulmans, esdevenint el primer occidental a accedir a la Meca.
Recollí nombrosa informació sobre temes polítics en aquests indrets i també arribà a Terra Santa, canviant oportunament a la seva identitat real. De retorn a Espanya, acabà exiliat a França juntament amb José Bonaparte i publicà un llibre que fou tot un èxit on descriu els seus viatges. Però ja, veus, tant el carrer com l’edifici José Ballvé estan a punt de ser engolits per la desmemòria.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer d’Ali Bei, 92. Barcelona
Saber més
- Els Reig i els Batlló a Barcelona: enciclopedia.cat
- Breu recorregut històric per Can Fàbregas – Sedunion, per M. Àngels Suárez
- Domènec Badia: dbe.rah.es
- Exemplar de factura: en.todocoleccion.net
- Records de les dones del tèxtil, per Marta Tabaras Bosch, pàgs. 10 a 14
- Transports Ramentol al Masnou: imatgessobrerodes.blogspot.com
Mira que he passat cops per davant i no sabia res de l’edifici ni d’Alí Bei! De fet fa poc vaig veure un pis en venda allà mateix…
Doncs millor no el compris que igual en dos dies l’enderroquen! 😀
Un “sense interès” amb força interès! M’ha agradat també el curt apunt sobre el carrer Alí Bei, el T. E. Lawrence (of Arabia) català! Sempre em va cridar l’atenció la seva història quan, fa anys, vaig arribar a Barcelona i precisament el nom d’aquest carrer em va sorprendre i vaig entendre que era el “nom de guerra” de tot un personatge. Gràcies per compartir.
M’alegra saber que t’ha agradat. A mi també em picava la curiositat d’aquest peculiar personatge.