Aquest és un nou recull amb més mosaics d’Armand Olivé-Milian.
Celebrant els cinquanta
L’escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt va néixer el 1966 amb una única classe amb trenta-un alumnes i una professora. Es tractava d’una iniciativa popular davant la carència de places escolars a la vila. Com que no es podien pagar sous, van ser els mateixos pares qui van anar condicionant l’edifici per tal d’obrir dues classes més el curs següent, així com un gimnàs.
El 1979 es convertia en una cooperativa, sense afany de lucre, que ha crescut gràcies a l’esforç del professorat i de les mares i pares. El 2016 el centre celebrava el cinquanta aniversari. Dedueixo que va ser quan s’encarregà a Olivé-Milian el petit, però aconseguit mosaic que llueix a la porta.
Amb una tipografia lligada per les S i pels punts i cercles, apareix el nom de l’escola. Discretament i de manera abstracta, al fons s’entreveu la creu de Sant Jordi. L’obra presenta notables similituds amb el mosaic que l’Armand va crear el 1978 pel mil·lenari de Vilassar de Dalt.
Destrucció i conservació
Arran d’unes obres, el 2021 es va destruir un mosaic en un passatge al barri de la Verneda i la Pau. Llavors es posà en marxa un moviment popular que va acabar salvant aquests mosaics. Tot o que algunes de les obres probablement foren executades per l’equip que treballava amb l’Armand Olivé, penso que totes elles petites obres d’art.
Sortosament, només es va destruir una de les obres, ja que en realitat, a més dels que hi ha als passatges transversals, també n’hi ha a cada un dels vestíbuls dels blocs, tot ells duts a terme els anys seixanta del segle XX. Com que l’obra destruïda era irrecuperable, el mateix artista s’oferí a fer-ne un altre sense cost.
El soldat i el drac
Continuem descobrint més mosaics d’Armand Olivé-Milian. Resulta ben sorprenent la quantitat de versions que s’han arribat a fer sobre Sant Jordi. I més tenint en compte que aquest personatge mai va existir.
Una d’aquestes creativitats la trobem al vestíbul d’un bloc a les Tres Torres. Aquest barri va néixer el 1901 de la mà de tres persones, cada una de les quals es va edificar un xalet. A partir dels anys cinquanta del segle XX, la majoria de cases amb jardí van ser substituïdes per blocs de luxe com aquest.
Per aquelles coses del terreny, l’entrada queda per sota del nivell del carrer, així que costa d’endevinar que allà s’amaga una altra meravella d’aquest gran mosaïcista. Amb una predominança de tons grocs i ocres, l’artista va recrear el mite de Sant Jordi dalt de cavall enfrontant-se a un gran drac.
Marina nocturna
Però encara hi ha més mosaics d’Armand Olivé-Milian. Per això, ens plantem a Vilassar de Mar on hi ha un intranscendent bloc d’habitatges edificat el 1974 al nou centre la població. El vestíbul acull una destacada obra amb una plàcida estampa amb peixos, una barca i la lluna que s’ho mira tot des d’un cel blau fosc. En aquest cas, probablement arran de les obres per incloure una rampa, es va escapçar una cantonada, potser la que mostrava la signatura.
Després de consultar directament amb l’artista, em comenta que aquesta és una de les obres d’aquella època que més li agraden. Per cert, molt a la vora d’aquí, a la urbanització Castillejos, pots veure un conjunt de mosaics del mateix autor executats durant la seva joventut.
Pagesia patrocinada
Canviem d’escenari. L’oblidat barri barceloní de la Trinitat Vella ja no té res a veure amb aquell indret on al segle XV es fundà la capella de la Trinitat i poc després s’aixecaren les forques jurisdiccionals de Barcelona. Malgrat que ara et pot semblar impossible, en aquest espai cenyit per la ronda de Dalt, l’avinguda Meridiana i l’autovia, s’hi havia conreat la vinya. Però els anys cinquanta del segle XX tot se’n va anar en orris sota blocs d’habitatges i d’una presó que no ajudà gaire.
Probablement fou en aquesta època quan la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA) patrocinà un mural en un passatge que, passant sota els blocs, unia dues parts del barri. Fundada el 1928, aquesta organització nasqué amb l’objectiu d’unificar i representar el sector financer d’aquell moment. Una de les innovacions fou la d’introduir les primeres assegurances agràries al país. Per aquest motiu, el magnífic mosaic mostra, a més del logotip de l’entitat, una parella de pagesos que, per cert, no semblen molt contents amb la idea de pagar més.
La ciutat i l’estalvi
A continuació, ens n’anem a Manresa, la capital del Bages. Amb els seus prop de mil metres, el passeig de Pere III s’edificà al segle XIX, quan la ciutat ja no cabia dins de les muralles medievals i necessitava expandir-se. No va ser fins als anys vint del segle XX quan fou dedicat al rei Pere el Cerimoniós, també conegut com a Pere IV d’Aragó. La burgesia, que havia fet calerons amb la industrialització, trià aquest espai per establir-s’hi.
Tanmateix, un indret tan llaminer com aquest no es va resistir a l’especulació de la segona dècada del segle XX, de manera que les luxoses residències foren engolides per anodins blocs de dubtós gust. Com l’edifici que fou seu de la Caixa de Manresa i actualment pertany al BBVA. Res et faria aixecar la vista si no fos pel mosaic que, mig amagat per un vidre, encara es pot veure al xamfrà. Tot i que executada per Olivé-Milian l’obra està signada pel pintor, gravador i vitraller barceloní Francesc Fornells-Pla. Probablement data del 1965, quan es bastí l’edifici.
Al mosaic pots veure representats els principals edificis de Manresa, com la basílica de Santa Maria al mig o l’església del Carme -tal com era abans de la Guerra Civil-, protagonista del Miracle de la Llum al segle XIV. I, formant part del skyline de la ciutat, l’ordinari edifici bancari on es troba el mosaic. Resseguint les dues façanes laterals, hi ha catorze plafons més petits que, tot i tenir un tractament molt més abstracte, pots descobrir conceptes vinculats amb l’activitat econòmica. Per exemple, pots veure simbolitzada, entre altres, la indústria i l’agricultura a més de l’estalvi i l’escut municipal. Malauradament, l’exposició a la intempèrie està malmetent aquests mosaics exteriors.
L’escola
Finalment, i no per això menys interessant, et presento una gran descoberta. Un missatge de l’escola Auró de Terrassa preguntant-me per l’autoria de les obres que decoren l’exterior de l’edifici, em va dur a descobrir uns extraordinaris mosaics d’Armand Olivé-Milian -verificats pel mateix autor-.
Dins de l’obra social de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, el 1972 s’inaugurava aquest edifici al llavors allunyat barri de Can Palet. El projecte anà a càrrec de Federico Viñals Paquez, arquitecte de qui he trobat ben poca informació. Tanmateix, em consta que fou l’autor de diversos habitatges al centre de Terrassa, de l’escola bressol del barri de la Maurina (1975) i també del monument als caiguts (1944), actualment al cementiri de la ciutat.
Un centre, dos noms
Aquell edifici fou batejat com a Escola President Salvans i Armengol. Nascut el 1985 a Terrassa, Francesc Salvans i Armengol aviat esdevingué un important empresari terrassenc. Ocupà diversos càrrecs en entitats bancàries, arribant a director de la Caixa de Terrassa, regidor de l’Ajuntament i diputat a les Corts. Molt involucrat en la política -de dretes- fou assassinat només començar la Guerra Civil, juntament amb el seu fill i altres industrials.
El 2019 el centre es rebatejà com a Escola Auró, un arbre ben present al parc de Vallparadís que voreja l’edifici.
Ensenyament a la paret
El mosaic que hi ha al lateral dret de l’edifici està dedicat principalment a les ciències. Estris de laboratori, elements vegetals i molècules ens remeten a la biologia, la física i química entre altres, mentre que els pesos i les mesures de capacitat ens parlen de la física. Sense tenir res a veure o potser com a contraposició, hi ha alguna referència religiosa, com l’anyell i el colom damunt d’una dissimulada creu que sorgeix del món.
El plafó de l’esquerra, en canvi, representa la literatura, la història i potser la geografia. Aquestes matèries han estat il·lustrades amb un llibre, una ploma, la lletra A, un temple grec, uns soldats medievals i un vaixell. Lamentablement, part d’aquest mosaic ha estat mutilat amb la instal·lació de l’escala i una porta d’evacuació.
El mosaic de l’entrada principal repeteix els elements literaris de la ploma i el tinter i l’àtom i introdueix les matemàtiques així com l’element humà. A la dreta hi ha el que es podria interpretar com un grup de persones (alumnes?) sota un gran sol -més amunt hi ha una lluna-. Al costat esquerre hi ha dues siluetes. A la part inferior es pot veure el caduceu d’Hermes, amb les dues serps enrotllades. Aquesta divinitat mitològica, de la qual ja he parlat en altres articles, és considerada la representació del comerç. Probablement és una clicada d’ull a l’activitat de l’entitat bancària.
Vull agrair a Carme Comasòlivas el fet d’haver-me descobert aquests mosaics d’Armand Olivé-Milian i facilitar-me informació sobre el centre.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- I. E. Sant Jordi: bestmaresme.com
- 50 aniversari I. E. Sant Jordi: iesantjordi.org
- Mosaics de La Verneda: ccma.cat
- Mosaic de la Verneda: El mosaic del meu barri
- Mosaic Trinitat Vella: El mosaic del meu barri
- CECA: wikiwand.com
- Les Tres Torres: aiguesdebarcelona.cat – ajuntament.barcelona.cat
- Passeig Pere III: manresa.cat
- Francesc Salvans: wikiwand.com
- Escola Auró: diarideterrassa.com
Estic emocionat de tot el esforç que has tingut i la meva esposa i jo que vinguessiu un dia a brenar i fer la xerrada
Molt agrait, una abraçada
ARMAND
Armand,
Moltes gràcies a tu per la paciència que has tingut amb cada consulta que t’he fet. Per mi ha estat un gran honor conèixer l’admirat autor de totes aquestes obres d’art.
Alfons