Els murals ceràmics de l’institut Infanta Isabel de Sant Martí de Provençals.
Els anys seixanta del segle XX el barri de la Verneda va viure un moment de creixement. Arran de l’arribada d’un gran nombre de població, s’edificaren blocs i serveis, com botigues i mercats. Tot plegat, feu desaparèixer els extensos camps de conreu així com les arbredes de verns que encara subsistien i que, paradoxalment, donaren nom al barri. Les parelles joves fan el que fan i és així com nasqueren infants pels quals fou necessari obrir escoles. Inaugurats el 1962, a l’institut Infanta Isabel i al Joan d’Àustria es podia fer batxillerat elemental. Els edificis estaven junts, però ja pots imaginar que noies i nois estaven separats -elles amb la Isabel i ells amb en Joan-.
L’arquitecte
El projecte fou encomanat a Francesc Adell Ferré -Francesc de Pàdua Adell Ferré, segons alguna font-. Nascut el 1909 a Riudecanyes, acabà la carrera d’arquitectura just quan començava la Guerra Civil. Fou arquitecte municipal de diversos ajuntaments i també se la passà reconstruint un bon grapat d’edificis afectats pels bombardejos. Probablement, però, és més conegut per la seva tasca com a arquitecte escolar, primer a Tarragona i seguidament a Barcelona i a Madrid. Des d’aquest càrrec va construir nombrosos instituts a tota la península, com el de la Infanta Isabel i el de Joan d’Àustria.
Atenció, no confondre amb una altra persona amb el mateix nom i cognom nascut dos anys més tard a Riba-roja d’Ebre, qui prengué part activa en la política d’esquerres i amb la Guerra Civil s’exilià a Mèxic. En aquest cas, el segon cognom és Ferrer -amb r final-. Ja és casualitat. O no.
Per què Isabel i Joan?
A mitjan segle XVI naixia Jerónimo d’Habsburg i Blomberg, fill de Carles V -fora del matrimoni-. El nen fou educat a Espanya i poc abans d’abdicar, el rei el reconeixia com a membre de la família reial. Felip II -el fill legítim- canvià el nom del seu germanastre pel de Joan d’Àustria. La vocació militar de Joan el dugué a diverses victòries com la de la batalla de Lepant.
En canvi, María Isabel Francisca de Asís de Borbón y Borbón era filla d’Isabel II i nasqué a Madrid a mitjan segle XIX. La nena aviat esdevingué tot un personatge i en el seu nom s’inauguraren institucions i obres públiques. Hauria governat si la mare no hagués tingut un fill -Alfons- qui, en un país on era més important ser home, li arrabassà la corona. Ella restà per sempre més com la Infanta.
I per què van triar aquestes dues persones de la reialesa i no unes altres. Doncs mira, no ho sé. Però imagino que hi havia una llista de personatges per batejar instituts, com Reyes Católicos, Jaume I, Carlos III, Felipe II o Fernando VI. I va tocar qui va tocar. La gran pregunta és, per què no s’han canviat els noms com en altres llocs? Tampoc ho sé.
La decoració
Les façanes d’ambdós edificis foren decorades amb tot un seguit de plafons ceràmics adients a l’activitat escolar. Escultura, pintura, escriptura, geografia i ciències són només algunes de les matèries representades, algunes amb més encert que altres. Queda clar que la filosofia era complicada de representar i va caldre afegir els noms d’alguns filòsofs per tal de reforçar una idea tan abstracta.
Un dels plafons mostra un coet espacial. Pensa que el primer vol tripulat a l’espai tingué lloc el 1961, tot just un any abans d’inaugurar l’edifici escolar. Dedueixo que el ceramista es degué inspirar directament en aquest fet històric.
Pel damunt de tot plegat, l’esport amb dos allargats plafons identificant la secció femenina amb unes noies sota una senyera i la secció masculina amb uns xicots amb la bandera espanyola de fons. Al peu d’ambdós mosaics, hi ha diversos motius al·legòrics de la religió cristiana. Així, tothom content.
El ceramista
Nascut el 1909 a Oix (la Garrotxa), Eusebi Díaz Costa inicià la seva carrera artística com a pintor de paisatges. Després de rebre diversos premis, s’establí a la Bisbal d’Empordà ja en edat adulta per dedicar-se a la producció de ceràmica artística inspirada en la tradició catalana. Lluny de quedar-se estancat, Díaz anà més enllà i a més de ser un objecte decoratiu, donà a la ceràmica popular un vessant funcional i d’utilitat.
Investigant pel seu compte amb formes, colors i tècniques, aconseguí oferir obres úniques i innovadores que s’allunyaven dels productes artesans que es posaren de moda els anys cinquanta per satisfer la demanda del creixent turisme. Segurament hauràs vist al rebedor de casa la iaia o en un restaurant marítim plats o rajoles decorades amb grans peixos o motius marins fets per ell, com aquest:
Però, a més, desenvolupà altres formes d’aplicar aquest art, creant mosaics que, com aquest, decoren edificis públics i religiosos, com el santuari dels Àngels a prop de Girona. Finalment, la seva brillant carrera es veié truncada amb la mort prematura quan tenia cinquanta-cinc anys.
Art a l’escola
Per acabar, els murals ceràmics de l’institut Infanta Isabel no són l’únic cas en què Díaz decorà un edifici escolar. De fet, molt a prop d’aquí, a Badalona, hi ha l’escola d’art Pau Gargallo que llueix també un grandiós plafó ceràmic a la façana. En aquest cas, però, els motius formen un acolorit mosaic amb les disciplines que ensenya -o ensenyava- el centre: arquitectura, escultura, impressió, ceràmica, vitrall i alguna altra que no he estat capaç d’esbrinar. Si fos ara, l’artista hauria d’afegir o canviar algunes pel disseny gràfic i de pàgines web, còmic i animació entre altres.
Però hi ha un detall que no m’encaixa. L’estil de Díaz Costa quan decorava les ceràmiques marines és molt diferent d’aquestes esquemàtiques il·lustracions. Em pregunto si realment varen ser dibuixades per ell. Potser les va extreure d’algun llibre escolar. Però no em facis cas, segurament soc jo que veig teories conspiratòries allà on no hi són.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça d’Angeleta Ferrer, 1. Barcelona
Saber més
- Francesc Adell: ca.wikipedia.org
- IES Joan d’Àustria i Infanta Isabel: butlletí Auro Invento – agora.xtec.cat
- Díaz Costa: terracottamuseu.cat
- Els mosaics: El mosaic del meu barri
Molt interessant, Rondaller!
Recomano aquest llibre sobre Díaz Costa, publicat recentment, però on es parla ben poc de la producció de plafons ceràmics:
ROCAS GUTIÉRREZ, X. (2021). “Díaz Costa. Ceramista”. La Bisbal d’Empordà: Terracotta Museu, Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.
No se si hi hauria un dibuixant darrere els plafons de Badalona, però el llibre dona una informació interessant respecte de la firma de Díaz Costa. Quan l’artista pintava personalment les obres les signava amb les lletres D i C entrellaçades (com als plafons de l’institut Infanta Isabel), en canvi quan les lletres no s’entrellacen indica que l’obra va ser feta per algú del seu taller. Aquest detall podria donar algun indici sobre l’autoria dels plafons de Badalona. Tens alguna foto en es vegi la firma? Gràcies!
Hola, Kusi!
Moltes gràcies per l’aclariment. El problema és que el mosaic de Badalona té un arbre al davant que just tapa la signatura. Recordo que la vaig poder veure entre les fulles, però no apareix a cap fotografia. L’estil sembla el mateix que a l’institut Infanta Isabel, on les inicials apareixen una mica encavalcades, així que probablement són de la seva mà.
Tanmateix, no em deixa de sorprendre aquest estil tan diferent de la resta de la seva producció.
alfons