Si mai dius algú que has fet una passejada per Onda un dia d’agost a les dotze del migdia, probablement et mirarà com si estiguessis sonat. I tindrà tota la raó. És un suïcidi. Però ho vaig fer perquè no tenia alternativa. O això o ves a saber quan podria tornar. I, malgrat la suada, no em penedeixo. Els estrets, tortuosos i costeruts carrerons i passatges, molts dels quals acaben en un atzucac, em van mostrar una vila de la Plana Baixa carregada d’història.
En primer lloc, et recomano que deixis el vehicle a l’aparcament públic que hi ha a la rotonda del carrer Escultor Folia. D’aquesta manera, només creuar entraràs de ple al barri antic. Abans, però, és necessari fer-te cinc cèntims d’aquesta població, que mareja només de pensar en els segles d’història que hi ha sota els seus carrers.
L’artista
Per cert, aquest carrer on has aparcat està dedicat a Joan Baptista Folia i Prades qui, nascut el 1881 en un poblet a l’extrem nord de la província de Castelló, estudià a Barcelona amb destacats escultors i a París amb Rodin. Després de viatjar i treballar a Amèrica, passà la darrera etapa de la seva vida a la seva terra natal. Malgrat la seva gran producció i vàlua, és poc conegut a casa nostra.
Una llarga història
Abans de començar la passejada per Onda, convé conèixer una mica els antecedents d’aquesta ciutat. Des dels temps de l’arròs amb bacallà, que aquests verals han vist passar gent i guerres. L’estratègica situació del turó on es troba, entre la plana i la serra, l’han convertit en objecte de desig. Des de la prehistòria, aquest indret ha estat poblat i repoblat mil vegades, motiu pel qual, trobaràs restes de totes les èpoques i cultures que han deixat la seva petja. Això sí, cadascuna en un barri diferent i convenientment separat per tal d’evitar la barreja.
Al segle XII esdevingué la ciutat més important en època califal, fins que el 1238 Jaume I conquerí aquesta cobdiciada plaça. Dominada pel grandiós castell edificat al segle X damunt d’un assentament iber, Onda ha estat testimoni de conflictes de tota mena.
El barri musulmà
Per començar la passejada per Onda entra pel carrer de Sant Vicent. De fet, s’hauria de dir de Sant Vicent Ferrer, un combatiu dominic nascut a València el 1350 qui voltà per tota Europa convertint al cristianisme a tothom qui se li posava al davant. Ens diuen les cròniques que ell sempre parlava en valencià i que encara que la gent tingués una altra llengua, igualment l’entenia.
Al final del carrer et trobaràs amb la capella dedicada a aquest sant. Fou edificada al segle XVIII al lloc on la tradició diu que Vicent predicà aquí el 1412, tot just al mig del raval musulmà, aconseguint, no cal dir-ho- nombroses conversions. Perquè ara mateix ets al bell mig del barri de la Moreria, un raval que es formà extramurs amb aquells musulmans que no van voler marxar a l’exili decretat per Jaume I. Es creu que al lloc on ara hi ha aquesta capella hi havia la mesquita.
Sexe sagrat
Para atenció al trucador de la porta de la capella. Ho estàs veient correctament: té la forma d’un penis amb els seus testicles. Sembla una mala broma, oi que sí? Doncs et sorprendries de la quantitat d’esglésies i d’habitatges particulars a tota la península que encara ara, en llueixen un de similar. Per entendre la raó cal retrocedir en el temps. Amb uns deu mil anys enrere ja estarà bé. En aquell moment, les persones comencen a establir-se en llocs fixos i a conrear la terra. I sorgeix alhora la necessitat de procreació.
Per tant, modelen figuretes de dones amb panxa i grans pits amb la intenció d‘invocar la fertilitat. Aquesta tradició ancestral és comuna a totes les cultures. Grecs i romans l’aniran perfeccionant amb divinitats masculines molt ben dotades. El cristianisme, gens ni mica original i gran assimilador de costums existents, també va incorporar rituals pagans com aquest picaporta fàl·lic, especialment a les zones rurals dedicades a l’agricultura. Al cap i a la fi, ja li anava bé, ja que només començar, el llibre de Gènesi diu que “sigueu fecunds i multipliqueu-vos” (Gn. 1,28). Doncs ja ho saps.
Cruïlla de cultures
Continua amunt fins a trobar el carrer de la Mare de Déu dels Àngels. A la cantonada a mà esquerra queden les restes de què havia estat la porta d’entrada -o de sortida- del barri musulmà. A la teva dreta començava el barri jueu, oportunament a l’esquena de l’església cristiana. Fent cantonada veuràs la font del Sabater, de la qual tothom en parla -copiant els mateixos textos una vegada darrere l’altra- però ningú diu ni així sobre la seva història.
Ensenyant ceràmica
Seguint per l’esquerra, arribaràs a la plaça de l’Església. Abans, però, atura’t davant del número vint-i-quatre. Aquí hi havia la seu de l’Escola Municipal de Ceràmica, actualment ubicada a les instal·lacions del Museu del Taulell. Creada el 1925, va funcionar fins a l’inici de la Guerra Civil. En aquest lloc rebien formació els futurs ceramistes, tant en processos productius, com en química i decoració. Aquestes persones són les que, passada la contesa, recuperaren la producció com Manolo Safont, el ceramista onder qui dona nom al museu i qui fou un dels precursors de la nova trajectòria d’aquesta institució.
Fent i desfent
I així arribaràs a la descomunal església de l’Assumpció que, en comptes d’una porta, en té dos. Apa! La primera església s’edificà al segle XIII al lloc ocupat per la mesquita. És habitual en totes les cultures demostrar el poder arruïnant allò que era rellevant en la societat vençuda. Així passava amb els faraons egipcis i el mateix passa actualment amb les intolerants guerres religioses.
Dos-cents anys més tard, el temple se n’anava en orris a causa d’un incendi, així que s’aixecà un altre que, temps després, ja resultava insuficient. De manera que al segle XVIII es bastia aquesta església en estil barroc, tot i que aprofitant el campanar. Posteriorment, s’edificava la capella de la Comunió, que correspon a la portalada menys decorada.
Divisions administratives
Veuràs també altres rajoles –taulells com diuen a Llevant- que indiquen la paraula ‘Manzana‘ acompanyada d’un nombre. Al segle XVIII les poblacions grans es dividiren en quarters -districtes, per entendre’ns-, cada un governat per un alcalde. Cada quarter es dividí en barris i aquests en illes –manzanas– convenientment indicades en rajoles. Tanmateix, aquestes complexes divisions administratives no sempre van resultar del gust dels ciutadans, que preferien documentar un domicili segons el nom del carrer i de la parròquia.
Façanes decorades
Mentre vas fent la passejada per Onda, para atenció a la decoració ceràmica d’alguns habitatges. Per exemple, a la plaça Sant Roc veuràs unes sanefes del 1930 que divideixen la façana a l’alçada de cada balcó.
Així mateix, observa les parts inferiors dels balcons dels edificis, molts dels quals han estat recoberts de taulells. Els sotabalcons enrajolats són molt comuns a les poblacions d’aquesta comunitat i sovint passen desapercebuts. A Onda són nombrosos i n’hi ha de molt bonics i antics que abasten des del segle XVIII fins a l’actualitat.
De la mateixa manera, fixa’t en algunes plaques de carrer que són d’allò més artístiques, sovint signades per importants ceramistes locals.
Vell establiment
Abans no desaparegui, dona una ullada al rètol d’una antiga botiga de gèneres de punt. Fou executat el 1940 per Carlos Diago Sábado, un prestigiós ceramista d’Onda. Les grans lletres en relleu de color groc damunt rajoles negres es veuen d’un tros lluny. Vull creure que a ningú li passarà per la barretina d’abocar aquesta obra en un contenidor.
Comerç de gra
En aquest punt de la passejada per Onda s’obre la plaça de l’Almodí, sense cap mena de dubte, un dels indrets més lligats a la vida de la població. El nom prové de l’àrab i s’utilitzava per designar un establiment on s’emmagatzemava el gra de la ciutat. També era el lloc on es compraven i venien els cereals així com altres mercaderies que, ja t’ho pots imaginar, eren carregades amb impostos. Als porxos, creats al segle XV, tenia lloc el mercat fins a final segle XIX. La plaça conserva a més, la torre de la presó, recentment museïtzada, la Font de Dins i un peculiar rellotge de sol pintat el 1885 i restaurat fa poc.
Devoció llunyana
Enfila pel carrer del Ceramista Peyró. Nascut a Onda el 1882 Antonio Peyró Mezquita va destacar pel detallisme amb què decorava les peces que ell mateix creava. Obrí la seva pròpia fàbrica i botigues a València i a Madrid, adquirint un gran prestigi.
En aquest carrer es localitza l’església de la Sang. Malgrat l’aparença humil de la façana, és un dels temples més importants i antics de la ciutat. Fou aixecat el 1250, poc després que Onda fos conquerida per Jaume I. A més de celebracions religioses, al seu interior tenien lloc les reunions del Consell de la Vila. Tot i que inicialment estava consagrada a santa Margarida, a final segle XIX l’església formà part del convent carmelita de la Sang que hi havia al costat.
Encara que, si no ets creient, el nom pot causar sorpresa i et vindrà al cap alguna pel·lícula de vampirs, el cas és que la devoció a la sang que Crist vessà durant la passió ve de molt antic. De fet, fou motivada pel culte a les relíquies estès per les Croades durant l’edat mitjana. La catedral de Westminster, la basílica de Bruges o la Sainte Chapelle de París són només algunes de les esglésies més conegudes que li reten culte.
Sant de paret
Seguidament, en aquesta passejada per Onda arribaràs al carrer de Sant Joan. Veuràs a la paret el sant titular que dona nom al carrer, dins d’una fornícula edificada el segle XVIII. Nombrosos carrers encara conserven aquestes capelletes, fruit de la devoció popular a partir del segle XVII. De vegades era costejat de manera privada per una persona o família que ho col·locava a casa seva per tal de demostrar la seva veneració o per agrair un fet en particular. En altres ocasions, hi contribuïa tot el carrer de manera col·lectiva per tenir un lloc on manifestar la devoció al patró o patrona del seu carrer.
Ciutat emmurallada
Baixa fins al Camí Castelló i camina cap a la dreta. Probablement, opinió meva, aquest ressegueix l’exterior de què havia estat la muralla que tancava la ciutat. A part de les línies defensives del castell d’Onda a la part alta, la població civil també es trobava dins un cinturó emmurallat. Tot i que enlloc he trobat el recorregut exacte de la muralla civil, mirant el plànol de la ciutat vella sembla prou evident per on devia passar aquest cercle de defensa.
Ho confirma la porta de Sant Pere que veuràs uns metres més amunt. Aquest era un dels principals accessos a la vila medieval i l’única que ha sobreviscut a l’especulació. Cal tenir en compte que per aquest territori han passat ibers, romans, musulmans i cristians, de manera que les muralles s’han anat fent i refent una vegada i una altra. Al portal apareix la data d’una d’aquestes reformes duta a terme al segle XVI.
Segurament et sorprendrà l’escut de la Corona d’Aragó que llueix damunt del portal. Veuràs que hi ha set pals o barres. De fet, cada rei d’Aragó utilitzà les barres segons un criteri que no queda prou clar a les persones enteses en heràldica. Tant és així que al sepulcre de la comtessa Ermessenda de Carcassona -segle XI- a la catedral de Girona presenta vuit barres vermelles. Així mateix, la localitat navarresa de Viana mostra, encara ara, cinc barres. En canvi, l’antic escut de Provença en tenia tres.
Carrers i carrerons
A partir d’aquí pots passejar sense presses pels carrers que et vingui de gust. Per exemple, pots anar per Sant Pere, que correspon a l’interior de la muralla medieval, pujar pel carrer de la Mercè, tombar per Sant Joan, pujar pel de Santa Bàrbara i continuar pel de l’Esperança i Montesa. Com he dit al principi, són carrerons estrets, sinuosos i sovint amb un pronunciat desnivell.
Arribaràs així a les Escaletes dels Gats, nom popular per designar les estretes escales que salven un considerable desnivell. El seu traçat ressegueix un tram de la muralla islàmica i era el camí que en cas de setge, feia la gent per tal de refugiar-se al castell. L’antiga muralla que envoltava el castell era, de fet, tot un seguit de murs avui dia desapareguts, que resseguien els desnivells de la muntanya i descendien fins a peu pla.
Finalment, baixant les escales arribaràs fins a la plaça de la Sinagoga que fou el centre d’una petita comunitat jueva, tot i que es desconeix l’indret exacte de l’edifici religiós. Aquí comença el carrer del Portal de València, ja que en aquest punt hi havia un dels accessos a través de la muralla.
Anuncis de veu
Para atenció a una rajola del segle XIX on es llegeix: “Sitio de bando“. N’hauràs vist en algun altre indret de la vila vella. Indicaven el lloc on s’anunciaven en veu alta les notícies locals així com les defuncions. Amb un instrument i al crit de “Per ordre del senyor alcalde es fa saber…” el pregoner congregava el veïnat per llegir el bàndol. Aquest document era una disposició o mandat publicat per l’alcalde.
Per acabar aquesta passejada per Onda, torna xino-xano al punt d’inici, donant per finalitzada aquesta breu passejada per Onda. Però no marxis de la ciutat sense visitar el Museu del Taulell, probablement el recull més important de rajoles de tots els temps. Com pots veure, això només ha estat un breu itinerari pel barri antic. Segurament, si vas un dia més fresc, faràs altres descobertes que, ben segur, pagaran la pena.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: onda.es
- Joan Baptista Folia: dbe.rah.es
- El castell: rutasconhistoria.es
- Llamadores faliformes en Ribagorza, per P. Colomina, G. Lomillos i C. Franco
- Escola de Ceràmica: museoazulejo.org
- Font del Sabater: ondaturismo.es
- Església de l’Assumpció: ondaturismo.es – wikiwand.com
- Los azulejos en la arquitectura de Onda, per Vicent Estall i Poles
- Plaça de l’Almodí: ondaturismo.es
- Antonio Peyró: museoazulejo.org
- Capelletes de carrer: troballesdalmassora.blogspot.com
- Església de la Sang: ondaturismo.es
- Devoció a la sang de Crist: es.aleteia.org
- Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX…, per Beatriu Navarro i Josep Lluís Cebrián
- Escaletes dels Gats: ondaturismo.es
- Les muralles: castillosricsol.es
- Sitio de bando: associacioarqueologicalavall.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: