A l’anterior article sobre els vint-i-sis plafons ceràmics de Sant Francesc de Terrassa, he comentat alguns aspectes generals de Francesc d’Assís. A continuació, explicaré alguns fets que, bé siguin reals o novel·lats, han esdevingut indissociables de la vida d’aquest sant conegut popularment com el “pobrissó“, per l’austeritat en què vivia.
El trobador
En primer lloc, tenim l’impagable l’escena on pots veure el sant travessat per dues espases, mentre un grup se’l mira astorat. Què va passar? Doncs resulta que en aquell temps hi havia un famós trobador que es deia Guglielmo Divini. El mateix emperador l’havia guardonat com a príncep dels poetes. Un dia que Francesc viatjava en un vaixell, la mala mar l’obligà a desembarcar a Ancona, a la costa de l’Adriàtic, justament on era en Divini. Com que no tenia res millor a fer, el nostre sant començà a predicar i a convertir ànimes.
Més per curiositat que per altra cosa, en Divini s’acostà a veure què deia. I vet aquí que el trobador tingué una visió ben estranya: veié el sant envoltat d’una resplendor i travessat per dues espases en forma de creu. No va ser necessari res més perquè l’home es convertís. Francesc li col·locà l’hàbit de sargil i el rebatejà com a fra Pacífic. Poc després, l’enviava a París a fundar una comunitat.
Somnis papals
El papa Innocenci III és considerat un dels més poderosos i influents de l’edat mitjana. És qui reclamà la supremacia espiritual per damunt de tots els reis europeus, amenaçant-los amb censures per obligar-los a obeir les seves decisions. Aprovà nombroses reformes en el si de l’església -catòlica, no cal dir-ho-. Dirigí croades contra al-Àndalus, Terra Santa i també contra els càtars. Un dia, Francesc, qui ja havia pres els hàbits i tenia una colla de seguidors, va anar a fer un cafè amb Innocenci, per tal que aprovés la creació d’un nou orde.
L’Innocenci, qui d’innocent només tenia el nom, li va fer ben poca gràcia la proposta. Temps abans havia passat un fet similar amb un altre grup i se n’havien anat pel mal camí. Tanmateix, una nit somià que Francesc sostenia -tal qual- la basílica de Sant Joan del Laterà a Roma. Aquesta catedral, seu del bisbe de Roma, és a dir, el papa, és la més antiga i més important, considerada el temple natal de tota la cristiandat. Era com si el cel li digués que aquell pobre noi aixecaria aquella agitada església catòlica. En despertar-se, l’home no va tenir cap dubte i constituí la fundació de l’orde franciscà.
Nu amb paisatge de fons
Veient les vegades que el sant apareix nu, estic temptat -mai més ben dit- a pensar si el xicot -o potser el ceramista?- tenia alguna inclinació oculta. I si no t’ho creus, compta. L’home s’ha tret la samarreta, perdó, l’hàbit, en sis dels plafons. I ben sospitosa és l’escena de quan es despulla i s’agenolla davant del bisbe Guido, del seu pare i de tota la població d’Assís. Què vols que et digui? Jo crec que li fa la competència a sant Sebastià, la icona per excel·lència del col·lectiu homosexual, amb permís de la Barbra Streisand. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
El company
Quan vegis els plafons ceràmics de Sant Francesc, t’adonaràs que a la major part de les llunetes hi apareix un frare. De vegades, resta amagat darrere d’una paret o d’un arbre. En altres ocasions pren un protagonisme més evident. Però sempre el veuràs amb cara d’astorat, talment com si hagués vist el rei amb pitet i menjant calçots.
Aquest personatge segurament és fra Lleó d’Assís, un company de joventut de Francesc amb qui el sant hi tenia molt bona sintonia. Lleó fou el protagonista directe de nombrosos fets viscuts amb el seu mestre i el seu confident. Si hem de creure el relat, ell va ser l’únic testimoni del moment quan Francesc rebé els estigmes. No t’ha d’estranyar que gran part de les fonts biogràfiques que hi ha del sant hagin estat escrites per Lleó.
Paral·lelismes
Observant cada un dels plafons ceràmics de Sant Francesc, és més que evident que hi ha escenes que talment semblen haver estat extretes dels relats bíblics. Per exemple, el naixement, amb bou i mula inclosos i amb l’àngel que anuncia la bona nova. Probablement sóc jo que veig teories conspiratòries on no n’hi ha, però en l’ase d’aquesta mateixa escena m’ha semblat veure una llunyana similitud amb el que Picasso va pintar al Guernica.
I què me’n dius de l’aparició del sant damunt d’un carro de foc? Opino que és clavada a la descripció que el profeta Jeremies fa de l’ascensió d’Elies (2R, 2:11-13).
Inspiració artística
Com que Llorenç Passoles no estava prou avesat en representacions com aquesta, l’home va recórrer a l’obra d’un reputat gravador d’estampes holandès. Philips Galle nasqué a Haarlem el 1537 i amb només vint anys obrí el seu negoci com a editor d’estampes. Més tard s’establiria a Anvers (Bèlgica) on esdevindria un dels editors més prolífics del segle XVI. Entre les seves obres hi ha la sèrie dedicada a la vida de sant Francesc d’Assís, duta a terme el 1587.
Tot i això, tinc la llunyana impressió que Galle tampoc fou del tot original, ja que poc abans el també prestigiós gravador italià Francesco Villamena ja havia executat alguna d’aquestes escenes de manera sospitosament similar. Abans, el tema de drets d’imatge no estava tan implantat com ara i era comú entre impressors copiar i replicar. A més, casualitats de la vida, Villamena nasqué el 1564 precisament a Assís.
Dibuixar o calcar?
Si mires detingundament els personatges, t’adonaràs que n’hi ha que estan en la mateixa posició, tot i que invertida. Això es deu al fet que s’usaven plantilles que es calcaven damunt de les rajoles. D’aquesta manera, l’artista podia fer més via sense haver de tornar a dibuixar la figura. Per comprovar-ho, pots comparar el plafó corresponent a la visió de Francesc travessat per dues espases i el que mostra el cos resplendent del sant.
Un altre exemple d’això que comento el trobaràs en tres escenes: quan Francesc es rebolca als esbarzers, quan és apallissat pels dimonis i també quan es llença damunt la neu per apaivagar la temptació. I si afines la vista, en trobaràs algun més.
Pareguts raonables
Inspirades en les mateixes fonts que he comentat, no ha de sorprendre que el claustre de San Pietro in Montorio -final segle XVI- a Roma tingui les llunetes pintades amb escenes més que similars a les de Terrassa. El mateix passa amb les pintures del cadiram del convent de Sant Francesc de Tarassona (província de Saragossa) pintat durant el segle XVII. A la vista de totes aquestes coincidències, em pregunto què succeí en aquell moment perquè a tothom li passés per la barretina representar la vida de Francesc. Potser es deu al fet que va ser una època d’expansió de l’orde franciscà?
Resolent un trencaclosques
Per acabar, i atenent la petició de diverses persones que m’ho han demanat, he fet l’exercici de col·locar correctament les rajoles d’un dels plafons. No m’he atrevit amb tots perquè és una feinada d’agafa’t que vinc. Així doncs, a continuació pots veure un detall de com van muntar el plafó corresponent al moment quan Francesc es despulla -molt exhibicionista ell- davant del seu pare i del bisbe Guido. Es tracta d’un altre moment clau en la vida del sant, ja que decideix públicament renunciar a les riqueses que hagués pogut tenir amb el seu pare i abraçar, en canvi, una forma de vida al costat de la gent necessitada. A la dreta, un grup d’homes, entre els quals hi ha el seu pare, s’ho mira de mala manera, potser com protestant de tan malament com han posat les rajoles.
Finalment, pots veure el que crec que hauria d’haver estat. No n’estic segur del tot si això ho podria fer també amb el llibre de Cortázar que comentava a l’article anterior. Aprofita per observar el detall del deliciós jardí que es percep darrere de les arcades.
Per acabar, quan visitis el claustre i els plafons ceràmics de Sant Francesc, para atenció a com l’artista ha anat fent més petits els arbres per tal d’adaptar-los a l’espai. Cada escena et reserva mil i un detalls. Només cal obrir els ulls. Hi hauria molt més per comentar, però millor ho deixo aquí per no cansar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Doctor Robert, 1. Terrassa
Saber més
- Claustre de Sant Francesc: terrassa.cat – monestirs.cat
- El convent de Sant Francesc, per Museu de Terrassa
- Phillip Galle: es.wikipedia.org
- Fra Pacífic: es.zenit.org
- Francisco de Asís en San Pietro in Montorio: issuu.com/publicacionesaecid
- Fra Lleó: franciscanos.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: