El santuari dels Àngels a Sant Martí Vell (Gironès).
Explica la llegenda que després de la crucifixió de Crist, les persones properes al messies hagueren de tocar el dos de l’escena expulsades pels jueus. Llàtzer, Marta i Maria Magdalena pujaren a una barca amb rumb desconegut. Amb les fugitives s’apuntà també un tal Esteve. La mar dugué la barca fins a Marsella, però -continua el relat- l’esperit de Déu dugué l’Esteve a una muntanya als afores de Girona. Sense bitllet ni targeta d’embarcament. Teletransportat. Abans el servei de viatgers funcionava millor que ara.
Allà, l’home, que es devia avorrir de valent, decidí edificar una ermita que segles més tard esdevindria el santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Bé, aquesta és una de les diverses versions llegendàries que pretenen explicar l’origen d’aquest indret de culte, tot i que probablement hauríem de recular en el temps, quan es pensa que aquí s’adorava una altra divinitat. Però ara això no ve al cas.
Els àngels de la mare
Un altre relat conta la troballa de la patrona a principi segle XV. Diu que la gent de la contrada, veient unes llumenetes al capdamunt del Puig Alt, avisaren al bisbe de Girona. En pujar al cim s’adonaren que les llums sortien de les runes d’una antiga capella -potser la que edificà l’Esteve?-. Sota les restes trobaren una tela pintada amb la imatge de la marededeu amb l’infant i uns àngels, motiu pel qual es coneix com a Mare de Déu dels Àngels. Al costat hi havia, a més, una talla de la Verge amb el nen.
No cal dir que la capella fou refeta, tot i que l’edifici les ha passat de tots colors, especialment a causa de les guerres, motiu pel qual ha perdut els elements artístics i religiosos que custodiava. Actualment, al marge del valor sentimental i devocional, l’indret paga la pena per les indescriptibles vistes.
Això no obstant, para atenció a algunes peces que decoren l’edifici i que, per una raó o altra, m’han semblat interessants.
Territori artístic
En primer lloc, només arribar al recinte, l’edifici que et trobes és l’hostatgeria del segle XV. En un dels murs hi ha un mosaic amb un mapa de la Costa Brava i diverses poblacions de l’interior. Es pot veure el Baix i l’Alt Empordà així com una petita part del Gironès i de la Selva. Resulta curiosa l’estesa de naus històriques que naveguen per la mar, destacant les embarcacions de fenicis, grecs i romans.
El mural ceràmic fou executat el 1974 per Josep Vilà-Clara Garriga. La nissaga d’aquesta família de ceramistes va començar amb el palamosí Josep Vilà i Clara (sense guió) quan el 1950 fundava aquest obrador que obtindria -i encara manté- un gran renom. El gran encert consistí a passar de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor considerada com a objecte d’art. Amb el temps, hi col·laborarien els seus fills Josep i Joan Vilà-Clara (amb guió), els quals encara continuen el negoci del pare. Aprofito per agrair en Joan l’aclariment de l’autoria d’aquest treball.
El responsable
Damunt la signatura del mural ceràmic es veu parcialment el nom Parés. Es tracta de mossèn Esteve Jou i Parés, el qual va transmetre la idea als artistes i al ceramista. Mossèn Esteve fou rector de Bordils (del 1931 fins al 1936), de Calonge (entre el 1939 i el 1941) i més tard de Malgrat de Mar. Però aquest vicari tenia a més, interès pel dibuix. De fet, el 1983 es publicava un llibre on recopilava més de set-cents dibuixos d’esglésies i monestirs de les terres gironines.
Escales amunt
Un cop dins del temple, a mà dreta arrenca una escalinata que mena a l’espaiós cambril. Els murs contenen diversos plafons ceràmics envoltats per sanefes d’àngels i estels. I totes les rajoles contenen un o més noms. Millor dit, cognoms.
Si t’hi fixes, veuràs que tots els cognoms van precedits d’una A o bé una M. A. La raó és perquè aquestes persones es nomenen Àngel, Maria dels Àngels, Angelina, Àngela, Angelines, Angèlica o qualsevol altra variant i totes elles van contribuir en el finançament de l’obra.
El rector
A la part superior d’un dels mosaics pots llegir el nom i cognoms de diverses persones vinculades amb l’execució d’aquestes obres. En primer lloc, ens diu que els plafons van ser fets mentre el mossèn Joan Joanola Oliveras era capellà del santuari.
Mossèn Joanola arribà al santuari de la Mare de Déu dels Àngels el 1955. El seu entusiasme donà un nou impuls a l’indret. Millorà i embellí l’església així com l’accés al cambril. Feu arribar l’aigua i l’electricitat a l’hostatgeria, a la qual dotà a més, de calefacció i una cuina modernitzada. Engrandí l’esplanada exterior així com la terrassa, ho feu emblanquinar tot i aconseguí que s’asfaltés la carretera.
El mossèn dibuixant
A continuació, s’esmenta -o això sembla voler dir- que la sanefa fou dissenyada per mossèn Emili Bohigas. Nascut a Aiguaviva el 1929, Emili Bohigas Vidal fou rector de Caldes de Malavella entre el 1988 i el 2004. Dotat d’una especial sensibilitat, li agradava treballar la fusta, creant obres pròpies.
L’artista
Seguidament, s’indica que les imatges centrals van sortir de la mà de Lídia Masllorens i Vilà. Després d’escriure-li, l’autora em va confirmar que, efectivament, ella fou qui va preparar les il·lustracions que mostren diversos excursionistes que pugen fins al santuari. Nascuda el 1967 a Caldes de Malavella, Masllorens es llicencià en Belles Arts a la Universitat de Girona. Durant anys compaginà la carrera artística amb l’ensenyament de dibuix, fins que, finalment, arran d’un premi decidí dedicar-se professionalment a la pintura. Amb una tècnica molt personal, plasma rostres de dimensions més que respectables que han guanyat un merescut reconeixement per part del públic.
El ceramista
Finalment, apareix un quart nom que és qui s’encarregà de l’execució del conjunt. Es tracta d’Eusebi Díaz Costa, nascut a Oix (Garrotxa) el 1909. El seu gran l’encert fou enfocar la terrissa bisbalenca com a ceràmica d’autor durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX. Qui no recorda aquells plats i gerros amb acolorits peixos que propis i forans s’enduien com a record per decorar casa seva?
Tot i que els seus inicis foren com a pintor, pel seu interès en la ceràmica es desplaçava sovint a la Bisbal d’Empordà on exposà els seus quadres diverses vegades. Fins que hi anà a viure i pogué obrir un taller de ceràmica. Amb el temps adquirí un gran prestigi i reconeixement. Tristament, aquesta fructífera carrera es veié truncada per la prematura mort de l’artista quan tenia cinquanta-cinc anys.
Per tant, cal deduir que els murals ceràmics del santuari de la Mare de Déu dels Àngels daten dels anys cinquanta o seixanta a tot estirar.
Llum de colors
Acaba de pujar les escales i travessa el cambril on hi ha la gran escultura de la marededeu feta el 1943 per Josep Espelta i Graciot, escultor nascut a Barcelona el 1901. Fou autor de nombroses imatges religioses que havien estat destruïdes durant la Guerra Civil.
Tanmateix, ara para atenció als vitralls. Duen una curiosa signatura que segons com, pot recordar un vaixell de paper. Al costat hi ha escrit el nom Pere. Es tracta de Pere Romagós i Planas, més conegut com a Isaac d’Aiguaviva. Nascut a Girona el 1960, estudià Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Fou deixeble de Domènec Fita i actualment es dedica professionalment a l’ensenyament de dibuix i de pintura.
Però la creació d’aquest polifacètic artista abasta a més, la il·lustració, l’execució de monuments, la decoració de patis i, no cal dir-ho, el disseny de vitralls, com aquests del santuari de la Mare de Déu dels Àngels. A més, en una de les vidrieres es pot llegir “Realització: Piris-Jornet“. Malauradament, no he trobat cap informació sobre aquest vitraller.
Records fatídics
Si continues més enllà del cambril, arribaràs a una petita sala on s’exposen els pocs exvots que es van salvar de la crema i d’altres de més actuals. Es tracta de tres retaulons, és a dir, pintures damunt de fusta.
Hi ha un quart, de prop d’un metre d’alçada, que relata en cinc vinyetes un fet ocorregut el 1946. El tren d’Olot -el carrilet- s’aturà per recollir un ciclista i gràcies a aquest fet, el comboi reduí la velocitat, evitant pocs metres més enllà una desgràcia major. El tren descarrilà i la màquina i el primer vagó s’enfonsaren dins les aigües del Ter. El segon vagó quedà penjat al marge del riu. Els altres tres vagons només sortiren de la via.
La premsa del moment esgrimí diverses teories, des de les fortes pluges d’aquells dies, la manca de manteniment de les vies i fins i tot, un atemptat anarquista. Fos el que fos, malgrat la magnitud del succés, ningú va perdre la vida. Poc després de l’incident, els Manaies que hi viatjaven oferiren aquest exvot per haver sobreviscut.
Agraïments populars
A la mateixa cambra, uns petits prestatges recullen altres exvots més actuals dels quals resultaria complicat esbrinar-ne la raó, tot i que sovint té a veure amb la salut: una xapa de coca-cola, una cigarreta, una capsa de Diazepam, un tap per les orelles, un bolígraf… Sense pretendre posar en dubte la bona intenció, penso que a ulls d’una persona profana fins i tot pot semblar que la línia entre fe i fetitxisme és ben prima.
Un exvot és una manifestació de fe popular, una manera d’agrair un favor rebut. El nom ve de l’expressió llatina “ex votum suscepto“, que vol dir “a continuació d’un vot o promesa”. No és una pràctica exclusiva del catolicisme. Probablement, hauràs vist en algun museu unes figuretes amb forma de persona o animal que egipcis, grecs i altres civilitzacions oferien a les seves divinitats.
Nou naixement
Per acabar, surt del santuari de la Mare de Déu dels Àngels. A l’exterior veuràs un auster monòlit col·locat el 1983. Commemora els cent cinquanta anys de l’inici de la Renaixença catalana. Fa un segle i mig, es publicava al diari polític, mercantil i literari “El Vapor“, el poema “Oda a la pàtria”, escrit per l’economista i polític Bonaventura Carles Aribau. Tot i que el va escriure un any abans per felicitar el banquer Gaspar Remisa pel dia del seu sant, el poema era un cant d’enyorança de Catalunya i d’exaltació de la llengua catalana.
Es considera que aquest fou l’inici de la Renaixença, un moviment cultural sorgit amb la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i que durà fins al 1892. Al voltant d’aquest programa sorgiren diverses institucions, com els Jocs Florals, un important certamen literari.
Finalment, voldria aclarir que el títol d’aquest article està extret d’un dels diversos goigs dedicats a la Mare de Déu dels Àngels:
Volades de núvols d’àngels
cerclaren el naixement
i a l’Infant de vostra falda
feren llur oferiment.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El santuari: wikiwand.com – mariatoldra.com – santmartivell.cat
- Tradicions del santuari: pedresdegirona.com
- Vilà Clara ceramistes: vila-clara.com
- De Vilà Clara a Vilà-Clara: terracottamuseu.cat
- El fet religiós en les terres gironines, per Esteve Jou
- Memòries de mossèn Esteve Jou i Parés, per Xevi Jou
- Lídia Masllorens: lidiamasllorens.com – fundaciovilacasas.com
- Eusebi Díaz Costa: terracottamuseu.cat
- Artistes oblidats de la pintura catalana del segle XX: Joan Colom Agustí i Eusebi Díaz Costa, per Judit Esteba
- Josep Espelta: josepespeltagraciot.wordpress.com
- La Renaixença: lletra.uoc.edu
- El monòlit: pedresdegirona.com
- Isaac d’Aiguaviva: ddgi.org/fonsArt
- El descarrilament: revistalafarga.cat pàgs. 24-26
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: