Quan els àngels fan torrades (1)

Itinerari per Banyoles (primera part).

Les persones del Pla de l’Estany tenen un parlar molt peculiar que als forans ens pot semblar estrany. Fa anys vam tenir uns bons amics de Girona i ens xocava quan deien molt i molt, embrutir, butit o se foga. Coneguda popularment com a plaestanyí, aquesta parla té expressions ben curioses. Per exemple, quan el sol es pon i els núvols es tenyeixen de vermell, diuen que els àngels fan torrades. Doncs bé, abans no es faci fosc, et convido a conèixer la capital d’aquesta rica comarca.

Temps era temps

Fa fredor pensar-hi, però fa uns dos-cents mil anys de res, ja hi havia persones que vivien vora l’estany de Banyoles. La mandíbula d’una dona d’uns quaranta anys així sembla confirmar-ho. En tractar-se d’una zona amb molta aigua, vegetació i, conseqüentment, caça, la comarca del Pla de l’Estany és rica en jaciments prehistòrics, com les coves de Serinyà o el poblat lacustre de la Draga. Molt més recentment -fa tan sols uns vint-i-cinc segles-, els indigets van poblar l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, aventurant-se fins a aquesta llaminera zona on tenien de tot per viure.

Certament, el llac es pot considerar l’element natural més característic i també l’origen de la població i d’ell he parlat en detall en un altre article. No obstant això, ara et proposo un breu itinerari per Banyoles. Descobriràs que, a més de l’indiscutible atractiu de l’estany, la vila medieval és molt més rica en història i patrimoni del que et pots imaginar.

Cossos en remull

Abans que res, cal esbrinar el significat del nom de la població. Les persones enteses creuen que en època romana per aquests verals hi havia uns banys públics, que ja se sap que aquella era una civilització molt polida.

La paraula llatina d’on prové, vindria a dir precisament, banys petits i després del pas dels segles i de diverses modificacions, quedaria tal com el coneixem: Banyoles. Però el naixement real de la vila l’hem de situar molt de temps després, cap al segle IX.

En un principi…

En primer lloc, per començar aquest itinerari per Banyoles, et recomano situar-te a la plaça del Monestir, punt on també finalitzarem la ruta. El nom de la plaça és definit pel monestir de Sant Esteve, considerat la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya. L’edifici es construí damunt una basílica visigoda (segle VI o VII), de la qual s’han trobat evidències al subsol. Més tard seria reformat, destruït i ampliat diverses vegades.

L’any 822 el rei Lluís el Pietós atorgava la immunitat al monestir i reconeixia la propietat de l’estany. Els monjos dessecaren els aiguamolls i construïren els recs que encara pots veure en diversos punts de la població. Per adonar-te de la importància d’aquesta congregació, només et diré que tenia moltes possessions, fins i tot el monestir de Sant Pere de Rodes i el de Sant Pere de Besalú.

Al voltant del recinte s’anaren establint els primers habitants. El monestir tenia jurisdicció civil i criminal sobre la vila que tot just naixia. Posteriorment, els abats arribarien al càrrec per designació reial. La importància d’aquesta comunitat arriba molt més lluny, però te l’explico una mica més endavant, quan ens trobem davant del lloc idoni.

Estil passat de moda

Com que probablement, trobaràs la porta tancada, només comentaré breument la portalada que, mal mirat, sembla una mica escarransida dins de la immensitat de la façana. Després d’haver patit un parell de terratrèmols al segle XV, l’edifici necessità una bona reforma que li feu perdre l’estructura romànica que tenia. Al segle XVI s’enderrocà la façana per construir un nou portal gòtic més monumental i digne. Pel que comenten les cròniques, les obres foren costejades per un monjo que provenia de casa molt i molt bona. 

En aquell temps, el gòtic ja feia anys i panys que havia deixat de ser una novetat. Però aquí, poc avesats als canvis, el vam estirar prop d’un segle més, quan a la resta d’Europa estaven més que cansats de construir en estil renaixentista. És el que s’anomena gòtic tardà. Quan, al segle XVIII l’església s’edificà de nou en estil neoclàssic, la portalada va ser respectada i potser per aquest motiu, penso jo, ara ens fa l’efecte de molta façana per tan poca porta.

Sacerdot erudit

A continuació, baixa pel carrer del Puig on trobaràs algun habitatge interessant de final del segle XIX o principi del XX. Para atenció al petit monument dedicat el 1987 a mossèn Lluís Gonçaga Constans i Serrat. Nascut a Banyoles el 1901, aquest sacerdot llegia tot document que li queia a les mans, convertint-se en un gran coneixedor de la comarca i publicant nombrosos llibres i articles històrics i folklòrics. L’obra li va ser dedicada el 1981, suposo que en 80è aniversari del seu naixement. El medalló amb el relleu en bronze duu la signatura de l’autor, però no he estat capaç de desxifrar-la.

Dissuadir els lladres

Pocs metres més endavant s’aixeca can Rodeja, un gran casal documentat al segle XVII i ampliat posteriorment. Algunes finestres mostren uns barrots punxeguts de forja coneguts com a estripagecs. El nom ve pel fet que estaven pensats per estripar els gecs o jaquetes dels lladres, Segons la comarca, també es coneixen com a esqueixarrobes, pelagats, estripagats, reixa de llangardaix i molts altres noms.

Fer safareig

El carrer s’eixampla i s’estreteix sense una lògica massa clara. Just al punt on neix el carrer de Baix hi ha la fosca entrada al safareig. Cal que t’hi fixis perquè no és fàcil veure-ho. Els antics rentadors comunitaris com aquest aprofitaven els nombrosos recs que passaven per la vila. Fins a mitjan segle XX, abans no va arribar l’aigua corrent a les cases, les dones havien de fer la bugada en aquests llocs.

Enginy popular

Quan surtis, observa la façana de l’edifici que tens al davant. Veuràs unes finestres a la part alta on s’emmagatzemava la palla. Damunt de cada una encara es conserven els ferros on es penjava la corriola per pujar els farcells. Ara para atenció als ferros arrodonits que hi ha dessota de les finestres. Antigament, per aquí passava el cablejat elèctric i d’aquesta manera quedaven protegits mentre hissaven les cordes per pujar els farcells.

L’antic rovell

En aquest itinerari per Banyoles arribem a la plaça del Teatre on pots veure un breu tram del rec que passa pel mig, sortosament conservat durant la remodelació de l’entorn. Malgrat que pot no presentar un atractiu massa evident, la importància d’aquest espai rau en el fet que és una de les places més antigues de Banyoles, tot i que no conserva pràcticament cap rastre de com havia estat. 

Al llarg dels segles, aquí hi hagué la carnisseria de l’abat, així com altres comerços, a més d’un bordell. El 1847 i durant vuitanta-set anys s’instal·là el Teatre Municipal, fins que fou enderrocat. Seguidament, baixa pel carrer Porta del Forn, nom que recorda que aquí hi havia el portal de l’antiga muralla de la vila. També des del segle XII s’ubicaven els antics forns per coure el pa que, no cal dir-ho, pertanyien al monopoli de l’abat. 

Els límits de la vila

I d’aquesta manera, arribaràs fins a l’exterior de la muralla. L’obra data del segle XIII i va restar dempeus fins al segle XIX, quan el recinte medieval necessità sortir dels estrets límits emmurallats. Pel que he llegit, fou una obra costosa i constantment mantinguda i reparada al llarg dels segles amb les contribucions i impostos als habitants.

Probablement, al segle XIX es remodelà can Perpinyà -ara can Lavall-, un habitatge a tocar de la muralla. És llavors quan s’afegiren les dues romàntiques glorietes hexagonals d’inspiració neogòtica. Enfront de la muralla pots veure l’antic convent de la Providència, construït durant el segle XIX i que en el moment d’escriure això està pendent de ser remodelat per ubicar la nova biblioteca. El 1862 es traslladaren aquí unes monges de Barcelona per fundar un monestir de Germanes Clarisses dedicades a l’ensenyament de nenes.

Puja pel carrer de la Pia Almoina i entra al carrer de Sant Pere per veure una interessant mostra del gòtic civil del segle XV, tot i que modificat en èpoques posteriors. Conegut com a Llotja del Tint, aquest edifici aprofitava l’aigua del rec Major per tenyir les robes o teixits de llana, coneguts com a draps banyolesos. L’aigua es desviava a l’interior de l’edifici i passava per unes tines excavades a la roca on hi havia les teles.

Centre d’específics

Tot seguit, gira pel passatge Especiatus, curiós nom que hi ha qui diu que prové d’una antiga llotja d’espècies. Finalment, arribaràs al carrer Hospital on, com el seu nom indica, al segle XIX hi havia l’antic Hospital municipal, gestionat per les germanes de Sant Josep i enderrocat després de la Guerra Civil. Aquí veuràs el fanal de la doblement centenària farmàcia Alsius. El 1760 el cadaquesenc Josep Fina obrí aquest establiment. En casar-se i no tenir fills, afillaren la seva neboda qui es casà amb el garriguenc Esteve Alsius. Set generacions de farmacèutics més tard, l’establiment continua com el primer dia.

Per acabar aquest primer itinerari per Banyoles, acosta’t a la Plaça Major on, mentre t’asseus a prendre un refresc o un cafè, pots continuar llegint la segona part.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

• Els indigets: el poblament ibèric al nord-est de l’actual Catalunya, per Laura Cullell
• L’argot plaestanyí: surtdecasa.cat – rogercasero.cat
• Banyoles, per J. Grabuleda i J. Tarrús. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 40. Gener 1993
• La portalada del monestir de Sant Esteve de Banyoles, per Querau Palmada
• Monestir de Sant Esteve: monestirs.cat – banyolescultura.net
• Mossèn Lluís G. Constans: banyolescultura.net
• Els carrers de Banyoles: banyolescultura.net
• La plaça del Teatre: turaris.net
• La muralla de Banyoles, per Guerau Palmada
• Convent de la Providència: novabiblioteca.banyoles.cat
• Llotja del tint: museusdebanyoles.cat
• Farmàcia Alsius: regio7.cat

Què veure a prop

• Passejada per Banyoles (segona part)
• L’estany de Banyoles
• Mosaic de Mata (Porqueres)
• El camí de l’escola de les Corts
• Camós
• Vilafreser