El restaurant Palomares de Vilassar de Mar (Maresme).
Allà pels temps del suquet de peix -és a dir, cap al segle VIII- els àrabs introduïren a la península una manera de pescar que fins al dia d’avui hem conservat amb el nom que li van donar: almadrava. Aquesta peculiar tècnica consisteix a instal·lar una xarxa grossa on la tonyina i altres peixos grans queden atrapats.
A continuació, es puja una altra xarxa que s’ha estès al fons, de manera que fa sortir els peixos fora de l’aigua. Allà són morts per un pescador amb una llança, mentre altres companys situats al voltant els agafen i carreguen a les barques. Diverses dites, com la que encapçala aquest article, esmenten el desig d’una mar brava que espenti la tonyina cap a la costa, on estaven calades les almadraves.
Pescar a Vilassar de Mar
Al segle XIX hi hagué dues almadraves a Vilassar de Mar. La més antiga, col·locada el 1851 estava a l’actual platja de l’Astillero. La segona, s’instal·là el 1883 i es coneixia amb els noms “de las Mercedes“, d’en Ronyeta o d’en Carbó. Estava situada a la platja de l’Almadrava -òbviament-, més coneguda com a platja de Palomares pel popular i ja clausurat restaurant. Després del tancament d’aquesta almadrava el 1915, les estructures esdevingueren habitatges i magatzems de pescadors.
Cap als anys cinquanta del segle XX s’hi construïren els primers banys del Palomares, fins que el 1960 un temporal s’endugué el poc que restava d’aquella almadrava, quedant només el nom de la platja com a testimoni.
Peix fresc
En aquesta segona almadrava treballava l’Antoni Palomares Ferrer qui, vingut de la Marina Baixa (Alacant), iniciaria el seu gendre, el vilassarenc Josep Nin i Alsina, en l’art de la pesca. Amb el temps, en Josep esdevindria vicepresident primer de la Confraria de Pescadors de Mataró.
On havia estat l’almadrava, el 1940 l’Antoni instal·là una terrassa de fusta on se servia a la brasa el peix acabat de pescar i algun altre plat. Aviat l’indret va ser freqüentat per gent coneguda, com el fotògraf Francesc Català-Roca.
El lloc era atès pel matrimoni Palomares i la seva filla Isabel, qui el 1965 s’uní en matrimoni amb en Josep Nin. Prop de deu anys més tard, l’Antoni Palomares, qui havia demanat una concessió per muntar uns banys amb servei de restaurant, feu edificar l’edifici que, amb alguns canvis, ha perdurat fins al 2023.
Edifici d’autor
La nova construcció del restaurant Palomares de Vilassar de Mar va ser projectada per Lino Monge Serra. Aquest prolífic i poc conegut arquitecte d’Arenys de Mar, el 1964 obtenia el diploma de Tècnic Urbanista i el 1975 accedia a la plaça de professor a la Universitat Politècnica de València. És autor de diversos centres escolars, algun d’ells ja desaparegut, com el de Blanes (1965) o el de Pineda de Mar (1971).
A Arenys de Mar, on el 1972 va ser tinent d’alcalde, Monge projectà l’edifici de “la Caixa” (1957), el grup de blocs “Sagrada Família” (1965), els hotels Carlos V (1961) i Carlos I (1969) així com nombrosos xalets i edificis principalment a l’Escala i Platja d’Aro, en col·laboració amb Josep Claret Rubira. A part d’això, poc més he trobat sobre la seva activitat.
Art mariner
A més del menjador interior i la cuina, l’edifici comptava amb una terrassa de cara al mar, indret disputat pels clients per fer el vermut o dinar. Formant part d’una de les parets laterals del menjador s’hi col·locà un notable vitrall que representa un acolorit fons marí amb un gran peix vermell. La tècnica del vitrall encimentat es posà de moda a mitjan segle XX com a alternativa al tradicional suport de plom. Consisteix a unir vidres de colors d’uns vint mil·límetres de gruix ajuntats amb ciment armat amb una barreta de ferro. Un cop assecat, és d’una gran resistència i durabilitat.
En algun moment indeterminat, potser cap als anys vuitanta, la part inferior de l’edifici es va tapar, obrint una barra de bar per atendre la clientela a l’estiu. A més del nom del local, aquesta barra es decorà amb sis rajoles de peixos que es resseguiren amb una ampla pinzellada blava. Ignoro la procedència d’aquestes peces que, tot i tenir una factura acurada, no corresponen amb cap dels ceramistes que en aquella època es dedicaven a pintar peixos pel consum del turisme costaner.
De les sis espècies de fauna aquàtica que hi ha representades, m’ha semblat reconèixer alguna, com el garneu, la bròtola, el burret o la guineu vermella. Però com que és un tema que no domino, ho deixaré estar i m’esperaré per si alguna persona les reconeix i m’ho fa saber. El que sí que sembla prou clar és que, per la poca grandària, cap d’aquests peixos és per ser pescat amb la tècnica de l’almadrava.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: platja de l’Almadrava. Vilassar de Mar
Saber més
- Les almadraves de Vilassar de Mar, un exemple de mutualisme mariner, per Alexis Serrano
- Entrevistem a Josep Nin i Alsina, per Agustí Martín
- La gestió en l’evolució urbanística: el cas d’Arenys de Mar, per Miquel Fané
- Josep Claret: arquitectura i societat, per Maria Mercè Pareta
- Proceso de elaboración de la vidriera de cemento: cursopinturamural.blogspot.com
Estan desapareixent les tradicions i els restaurants emblemàtics.
Tristament, és així.