El Mercat Municipal de Salt (Gironès).
Fa uns vint-i-cinc segles de res, la societat etrusca tenia més cultura de la que ens pensem. Per exemple, algunes fonts diuen que encunyà l’arrel ‘merk’ -o ‘merx’-, que l’imperi romà assimilà per a conceptes comercials. És així, doncs, que sorgí el mot mercat i de retruc, tot un seguit de paraules com mercaderia, mercader, mercè -pagament o recompensa- i mercenari. Ah, i també Mercuri, el déu del comerç.
De l’auge al declivi
En temps de la civilització grega, l’àgora era un espai obert on, sota la protecció de les divinitats, tenien lloc les transaccions comercials, així com les manifestacions polítiques, religioses i culturals. Els romans, que si veien una bona idea, se l’apropiaven, van crear el fòrum, que ve a ser el mateix. Aquesta idea d’un espai cèntric on intercanviar o vendre mercaderies va anar evolucionant, des dels descampats extramurs on se celebraven fires i intercanvis, fins als actuals mercats coberts. Abans de l’aparició del diner, els mercats funcionaven amb el bescanvi.
A final del segle XVIII s’impulsen els mercats a les ciutats com a equipaments municipals que tenien en compte consideracions higièniques i urbanístiques. A les acaballes del segle XX els mercats entren en un cicle de decadència motivat per la competència de les grans superfícies comercials. Així doncs, per tal de reactivar-los s’han trobat fórmules mixtes, com la inclusió de supermercats que complementin l’oferta del mercat tradicional. Un exemple d’això el trobem en el Mercat Municipal de Salt.
Un edifici, tres arquitectes
El diumenge sis de setembre de 1982 s’inaugurava l’edifici. Segons m’informa l’Arxiu Municipal de Salt, l’obra va ser projectada per un trio d’arquitectes: Josep Canela Tomás, Ricard Canela Ballesteros i Lluís Jaumandreu Anglada. La veritat és que he trobat molt poques referències pel que fa a la vida i obra d’aquests professionals.
En primer lloc, nascut el 1912, Josep Canela es dedicà a projectar i reformar edificis públics durant la dictadura, com les escoles de Sant Hilari Sacalm, les d’Ogassa i Camprodon (Ripollès). Els anys seixanta del segle XX també treballava des de Barcelona per l’empresa Cinesa.
A continuació, tenim que Ricard Canela fou arquitecte municipal de Sant Hilari Sacalm (2007) i de la Pobla de Montornès. Entre el 2003 i el 2019 ha signat diversos estudis i projectes a Roda de Berà. Seguidament, Lluís Jaumandreu, juntament amb Ricard Canela eren socis d’Araunic, S.L. una empresa dedicada a la promoció immobiliària. Després, s’establiria pel seu compte a Barcelona.
La gent del mercat
L’element més interessant d’aquesta obra i que -més o menys- ha perdurat després de la reforma, és el gran mural que decora la façana principal. Amb el títol ‘La gent del mercat’, Emília Xargay Pagès creà un immens fris ceràmic instal·lat a la nova construcció. De manera ben esquemàtica, l’autora representà les parades del mercat, com la peixateria, la verduleria o la fruiteria. Vint-i-dos anys més tard, l’edifici era reformat, amb tan poca sensibilitat que una part de l’obra quedà amagada darrere la porta d’entrada a l’aparcament.
Artista polifacètica
Nascuda en un entorn rural a Sarrià de Ter el 1927, Xargay anà a classes particulars amb Joan Orihuel i Barta, pintor i il·lustrador barceloní que tenia el taller a Girona. Cap als anys cinquanta creà el projecte Indika, juntament amb les seves amistats igualment artistes, amb la intenció de superar amb les avantguardes, l’ambient de postguerra. La seva obra pictòrica va anar canviant d’estètica, mentre jugava amb la geometria, la figuració i l’expressionisme. Diversos viatges la dugueren a conèixer artistes abstractes i moviments no figuratius.
El 1950, arran de fer els guions il·lustrats –storyboards– de la pel·lícula ‘Pandora y el holandés errante’, Emília incorporà la icònica figura del toro en la seva obra. Tretze anys més tard, la incursió en l’escultura li despertà l’interès per experimentar amb tècniques tan variades com l’orfebreria, la ceràmica, el dibuix o el tapís. Amb el mural es planteja portar el seu art al carrer. En aquest aspecte, el primer encàrrec va ser una obra de formigó i esmalt per l’aeroport de Girona-Costa Brava (1967). Finalment, morí el 2002 a l’Escala, després d’haver lluitat deu anys contra l’Alzheimer.
Agraïment
Vull donar les gràcies a l’Arxiu Municipal de Salt, qui tan amablement m’ha facilitat informació per elaborar aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig dels Països Catalans, 192. Salt
Saber més
- Etimologia de mercat: etimologia.com – elcastellano.org
- El mercado en la historia: adarch.es
- Evolución tipológica del mercado…, per Paula Ramos
- Mural ‘La gent del mercat’: arxiumunicipaldesalt.wordpress.com
- Inauguració del mercat de Salt: arxiumunicipaldesalt.wordpress.com
- Emília Xargay: elpuntavui.cat – eldimoni.com – wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: